Itzultzeko Traducir Traducir Traduzir Traduire Translate Tradurre Übersetzen Перакладаць Μεταφράζω يترجم Fordítás 翻译 Превеждам

20 de desembre del 2009

La crida d’Espanya: Els voluntaris xinesos a la Guerra Civil espanyola

Brigadistes xinesos al camp de concentració francès de Gurs

El passat dijous vaig assistir a la conferència “Els voluntaris xinesos a la Guerra Civil espanyola” que organitzà la Casa Àsia, Acisi i UNESCO Tortosa a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

La conferència va anar a càrrec de Ni Hwei-ru, coautora amb el seu marit Len Y. Tsou del llibre “La crida d’Espanya: Els voluntaris xinesos a la Guerra Civil espanyola”. Aquest llibre, publicat en xinès l’any 2001 i que aviat serà traduït al castellà, fa un seguiment de la vida de 13 brigadistes xinesos durant la Guerra Civil espanyola dels més de 100 que es calcula que hi van prendre part.

El matrimoni Americà d'origen taiwanès explicà com van anar recopilant dades al llarg de tretze anys durant el seu temps lliure i que van donar com a fruit aquest llibre. Ni Hwei-ru va contar com el Llibre The Call Of Spaindetonant que els va portar a escriure aquest llibre va ser la fotografia d’un soldat xinès davant de l’hospital de Benicàssim que els hi va entregar un veterà brigadista americà i que més tard van poder identificar com a Chen Wen Rao, immigrant xinès a Nova York que morí al 1938 a la batalla de Gandesa. Un llibre que ens descobreix la participació de voluntaris xinesos en la Guerra Civil, aportant quelcom més de llum sobre la memòria silenciada dels defensors de la legalitat republicana i, en especial, de la memòria significativa de tants i tants combatents (més de 40.000 voluntaris provinents de 53 països) que no van dubtar en abandonar-ho tot per defensar la II República.

Així ens narrava el cas d’un d’aquests tretze quan, en retornar desprès de la guerra a Xina per lluitar contra les tropes japoneses que havien envaït el seu país, acabà els Ni Hwei-ru, traductora i Alba Pallisé seus dies sumit únicament en els records de la seva estança a Espanya ordenant les fotografies que va realitzar durant la guerra Civil.

També del cas de Liu Jing Tien, que va fer-se famós perquè la seva fotografia va apareixer a la primera plana de la revista Estampa, el 1937, i on si podia llegir a peu de foto “Los trabajadores chinos luchan, desde las trincheras de España, por la independencia de su país”. En un permís a Madrid, Liu va ser sorprès pel carrer per la ciutadania que, en reconèixer-lo com el de la fotografia, el va afalagar abraçant-lo i felicitant-lo.

O el cas d’un altre que feia de cuiner i que es queixava al seu superior dient-li que no havia fet un llarg viatge per cuinar, que el que volia era empunyar un fusell i lluitar per la República. Aquest morí en el front de Madrid mentre repartia el “ranxo” entre els soldats.

L’autora, Ni Hwei-ru, va acabar la conferència realçant aquell esperit de fraternitat, d’entrega i de sacrifici d’una gent que no va dubtar en abandonar la família i el seu país per lluitar contra el feixisme. El mateix que després va sumir el món en una altra guerra fratricida, la segona guerra mundial.

En acabar l’acte, la comunitat xinesa de Tortosa va oferir-nos un “dim sun” (pica-pica xinés) i varem poder continuar xerrant de manera més informal.

Una molt bona experiència i una biblioteca Marcel·lí Domingo magnífica que tenen la sort de tenir els veïns de Tortosa.

9 de desembre del 2009

La llarga ignomínia patida per Aminetu Haidar

Ja s’han complert 25 dies de la vaga de fam iniciada per Aminetu Haidar en protesta per no deixar-la retornar a El Aaiún. Però lluny de desdir-se de la seva pretensió, en tot aquest temps no ha cedit en la convicció de retornar a seva casa, amb els seus.

La vergonyant història es remunta al 13 de novembre, quan Aminetu tornava dels EE.UU. de recollir el Premi al Coratge Civil 2009 que atorga la Fundació nord-americana John Train Foundation. Quan arribà a El Aaiún, amb un avió d’una companyia aèria espanyola, va ser detinguda per la policia Marroquí que li va prendre la documentació i la va sotmetre a un tortuós interrogatori sense cap mena d’assistència lletrada.

El dia 14 de novembre va ser obligada, a la força i contra la seva voluntat, a embarcar en una avió d’una companyia aèria espanyola que la va traslladar, sense passaport, fins a Lanzarote. Va ser obligada per la policia espanyola, en contra de la seva voluntat i sense documentació, a entrar a Espanya, essent-li prohibit expressament per la policia sortir d’Espanya per ordre expressa del Govern Espanyol.

La vergonyant situació creada pel govern Marroquí amb la complaença de l’Espanyol, ja s’allarga 25 dies. 25 dies durant els quals el govern espanyol no ha sabut fer altra cosa que centrar tots els seus esforços en minar la voluntat de Amunetu Haidar, veritable víctima de la situació, enlloc d’exigir al govern alauita que acompleixi amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que té subscrit, al igual que l’Espanyol. 25 llargs dies que fan que la salut d’Aminetu Haidar sigui cada cop més feble i que, tot plegat, si no s’hi posa solució, augura un tràgic final.

Carta enviada a la seva mare pels fills d’Aminetu Haidar:

“El Aaiún, 7 de desembre de 2009

Crida urgent de la infància a la consciència humana.

En el meu nom, Hayat El Kassimi, filla de Aminetou Haidar amb 15 anys i en nom del meu germà Mohamed El Kassimi de 13 anys, llenço una crida urgent a tots els nens del mon sencer per a què ens recolzin i, al mateix temps, llenço un altra crida a totes les mares per a què recolzin la nostra mare, una mare suport dels seus dos fills i que es troba en vaga de fam des de fa 22 dies per a què pugui tornar al nostre costat i puguem viure junts de manera estable.

Es dolorós per a mi i el meu germà rebre la mala noticia de que la nostra estimada mare ha pres la decisió de deixar de prendre els seus medicaments, es perillós per ella.

Ajudin a la nostra estimada mare, evitin la tragèdia que ha de repercutir negativament sobre la nostra situació psíquica i psicològicament.

Volem que torni la nostra mare!!

Hayat El Kassimi
Mohamed El Kassimi”


29 de novembre del 2009

Pel retorn de Aminetu Haidar a seva casa

Mare de dos fills, l’anomenen la “Gandhi Saharaui” per la seva resistència i lluita pacífica per l’autodeterminació del seu poble i la denuncia de la violenta i constant repressió marroquí al Sàhara Occidental.

Aminetu és troba en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote després de que fos expulsada de El Aaiún sense poder tornar a seva casa al Sàhara Occidental. Fet aquest que, segons l’Associació de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’advocats de Nova York, viola la legislació internacional, marroquí i espanyola. En referència a l’expulsió forçosa d’Aminetu per les autoritats marroquís, l’Associació considera que, segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, “ningú serà arbitràriament privat del seu dret a entrar en el seu propi país” i que “la retirada a Aminetu del seu passaport constitueix una clara i severa restricció de la seva possibilitat de sortir d’Espanya i retornar al seu país i conseqüentment es una violació de les obligacions legals internacionals de Marroc”. En quan a l’actitud espanyola, l’associació refereix que “l’obstrucció que realitza Espanya al no deixar a la Sra. Haidar abandonar Lanzarote constitueix una violació” del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i, a més, manifesta que “sembla que Espanya ha violat la seva pròpia Ley de Extrangeria” doncs, entre d’altres, aquesta preveu que “només en circumstàncies excepcionals de seguretat nacional o salut pública pot el Ministerio del Interior prohibir la sortida d’un estranger del territori espanyol” i que “aquesta prohibició és il·legal”.

Una dona valenta que, davant del seu delicat estat de salut, no ha dubtat en manifestar que els seus fills poden viure sense tornar a veure a la seva mare i que ella pot viure sense tornar a veure als seus fills però que, ni els seus fills ni ella poden viure sense dignitat.

Signa per exigir al govern espanyol el retorn segur i sense condicions de Aminetu Haidar a la seva casa a El Aaiún. Envia un missatge amb el teu nom, cognoms i DNI al següent email:



27 de novembre del 2009

Ple extraordinari del 4 de novembre-V.

Aprovació de l’obra “Millora de la N-340a”

El punt número 7 de l’ordre del dia comportava l’aprovació inicial del projecte de l’obra de millora d’un tram de 2 Km. de la carretera N-340a que el Ministerio de Fomento va cedir a l’Ajuntament mitjançant un conveni; declarar l’urgència de l’expedient d’aprovació del projecte, doncs el conveni signat s’estipula que s’ha de dur a terme una part de la millora dins de l’any en curs; sotmetre’l a exposició pública el projecte durant 15 dies en els que es podien presentar al·legacions i, transcorregut aquest període, remetre l’expedient als pertinents departaments de la Generalitat i demés administracions competents així com notificar-ho a les persones que poguessin resultar afectades.

Aquest punt va ser aprovat per unanimitat.

Contractació de l’obra “Millora de la N-340a”

En el punt número 8 s’aprovava l’expedient i l’obertura del procediment d’adjudicació d’aquest obra. Segons explicà la Secretària, es tractava de “ratificar un acord de la Junta de Govern” que ja va “iniciar l’expedient de contractació” per tal d’avançar la feina doncs “ens apremia el temps”, va dir.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va manifestar no tenir “cap problema en ratificar la feina avançada per la Junta de Govern” malgrat no compartir el fet de que “es vulgui contractar un obra al mateix temps que surt un projecte a informació pública”, ja que, al estar el projecte a informació pública pot suposar que hi hagi al·legacions i hauria de tornar a passar pel Ple.

El punt s’aprovà amb els vots favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Mocions

En l’últim punt del plenari es passaven a l’aprovació dos mocions presentades per la Comissió Organitzadora del Correllengua de Tivissa i per CIU, a petició del sindicat agrari Unió de Pagesos.

La primera moció sol·licitava aprovar, entre d’altres, donar suport al Correllengua 2009 com a instrument reivindicatiu per l’us social del català; donar suport a les entitats i associacions interessades en organitzar el Correllengua amb l’aportació de l’infraestructura i l’ajuda necessària; fer pública l’iniciativa; recolzar les iniciatives del voluntariat promogudes per la CAL i fer arribar l’acord a la seu de la CAL.

La segona moció que tractava sobre la difícil situació que travessa el sector agropecuari, acordava instar al president del Parlament de Catalunya per a que traslladi als diferents grups del Parlament català per a que es celebri un debat monogràfic en el Parlament sobre la situació del sector agropecuari i la pagesia professionals català i comunicar l’adopció del present acord al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i al Coordinador General de la Unió de Pagesos.

Les dues mocions van ser aprovades per unanimitat.

25 de novembre del 2009

Ple extraordinari del 4 de novembre-IV.

Adjudicació de l’obra “Fase 2b de distribució d’un centre municipal de serveis i un casal d’avis”

En aquest punt es passava a l’aprovació l’adjudicació d’aquest obra a l’empresa COPAMBU, S.L. per un import de 589.051,92 €. i un termini d’execució de 12 mesos.

El regidor d’ERC va manifestar el seu acord amb aquest obra doncs “no votarem en contra de l’acabament d’un obra”, va dir, malgrat revelar a l’equip de govern que “estan posant tots els ous en el mateix cistell”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va posar en evidència que, en la pertinent la documentació que es posa al seu abast, mancaven “les escriptures de les empreses, els requisits específics dels contractistes, es a dir, la classificació”, i afegí “ni sabem si l’adjudicació provisional a l’empresa COPAMBU té la classificació exigida”, tot preguntant “qui és aquesta empresa?” i “no la coneixen?”. Tanmateix va significar l’existència d’un escrit en la documentació mitjançant el qual la mesa de contractació sol·licita
“no es pot fer una UTE amb una empresa adjudicatària”

la solvència econòmica de l’empresa AVANTIA INSTAL·LACIONS, S.A., amb la qual, l’empresa adjudicatària pretén formar una UTE (Unió Temporal d’Empreses). En aquest sentit, va manifestar que, al seu entendre, la constitució com a UTE “en tot cas ha de formar-se abans i presentar-se al concurs com a tal” i demanà “els aclariments pertinents” doncs “no es pot fer una UTE amb una empresa adjudicatària”, va dir. A més sol·licità la documentació que no havien vist, així com un informe jurídic de la Secretaria-Intervenció “sobre la legalitat de l’adjudicació”. Dit això, va manifestar el seu desig “d’aprovar aquest tema”, però “donat els temps que corren i com està treballant l’equip de govern, no podem votar a favor”, tot matisant que l’interès d’Iniciativa-EPM és “que és faci complir la llei”, doncs d’aquesta manera, “no passen les coses que estan passant”, va dir.

El regidor d’Hisenda va explicar que s’havia demanat al “corresponent organisme assessor” les “avaluacions contables i financeres” de les referides empreses corroborant-se que “totes acomplien”. La Secretària va referir-se a la documentació que no varen poder consultar i, excusant-se en la voluminositat de la mateixa, va manifestar que en el cas de que s’hagués sol·licitat la documentació i malgrat la seva absència, el personal de l’Ajuntament “sabia on estava i se li hagués donat”. Referent a l’empresa COPAMBU, S.L., tant el regidor d’urbanisme com el d’Hisenda van manifestar “no la coneixem”. Quant al manifestat per Iniciativa-EPM sobre la constitució de la UTE, prèvia al procediment de licitació, l’alcalde va referir que “no se’ls hi pot demanar a les empreses constituir-se com a UTE abans de saber si són adjudicatàries” donat que “val molts diners” i va recordar al portaveu d’Iniciativa-EPM que tenia el dret i “fins i tot l’obligació” de recórrer i “denunciar els fets il·legals”, a la qual cosa aquest contestà “ho tindré en compte”.

L’adjudicació va ser aprovada amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Suplement de crèdit

El sisè punt de l’ordre del dia va tractar de l’aprovació d’un suplement de crèdit finançat amb un crèdit extraordinari per poder afrontar les despeses originades per la millora del tram de la carretera N-340a que va ser cedit a l’Ajuntament de Tivissa pel Ministerio de Fomento acomplint amb el conveni aprovat en el plenari del 29 de juny i mitjançant el qual l’Ajuntament se n’encarregaria del manteniment. La despesa, amb un cost total de 456.437€, és compresa en dos anualitats, el 2009 (136.931€) i el 2010 (319.506€), creant-se partides pressupostaries.

Pels que no som doctes en comptabilitat ni en l’argot administratiu, cal assenyalar que un suplement de crèdit és la modificació pressupostària que esdevé quan un crèdit està previst en el pressupost però la seva quantia no és suficient i cal modificar-ne la seva partida a l’alça. Un crèdit extraordinari és el que no està previst en els pressupostos i que, fruit d’una necessitat inajornable, requereix la creació de noves partides pressupostàries.

Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.



Ver mapa más grande

22 de novembre del 2009

Ple extraordinari del 4 de novembre – III.

Requeriment a l’antic concessionari de l’equipament turístic

En el tercer punt de l’ordre del dia es va passar a l’aprovació el lliurament dels bens localitzats a les instal·lacions de l’equipament turístic i que no són propietat de l’Ajuntament.

Així, després de que en l’acord plenari pertinent quedés resolt el contracte administratiu entre el concessionari i Ajuntament, aquest va dur a terme una inspecció de l’equipament turístic el dia 2 de gener en el que hi va constatar i inventariar una sèrie de bens que no són de propietat municipal i que ara cal que l’antic concessionari és manifesti sobre la seva propietat per tal de convocar-lo per a que procedeixi a la seva retirada.

El regidor d’ERC va remarcar la mala gestió i l’incompliment de la llei per part de l’equip de govern en l’afer del càmping-alberg i parlà de determinades qüestions que “s’han fet d’esquenes, amagades o obviant la llei”, va dir. Tanmateix, va recordar la no assumpció de responsabilitats per part de l’equip de govern i anuncià que, de no assumir-les, en el proper Ple ordinari presentaria “una moció en aquest sentit”.

Després de que l’alcalde mencionés al regidor d’ERC “la llibertat de portar les mocions que vulgui”, el portaveu d’Iniciativa-EPM va recordar-li a l’alcalde que l’aportació de mocions al Ple “no és una llibertat si no que és un dret”.

Aquest punt s’aprovà amb els vots favorables de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Execució d’aval bancari

En el quart punt es va passar a l’aprovació l’execució de l’aval bancari dipositat per l’antic concessionari de l’equipament turístic.

Al resoldre’s el contracte entre l’Ajuntament i l’antic concessionari per causes imputables al mateix, cal executar l’aval bancari de 6.000 € dipositat com a garantia pel concessionari segons el contracte administratiu i delegar al Tresorer de la Corporació per a què procedeixi a fer-lo efectiu.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va intervenir per recordar el cas dels 180.000 € que l’equip de govern va atorgar al concessionari per a què dugués a terme l’obra de la piscina coberta i que no s’han pogut recuperar perquè l’equip de govern va acceptar un pagaré com a garantia enlloc d’un aval (com estipula la llei) que no es va poder fer efectiu per falta de fons. En aquest sentit va observar, “si hagués fet les coses com marca la llei, ja fa temps que hauríem recuperat els diners” i va posar com exemple l’execució dels 6.000 € de l’aval bancari com a “garantía que marca la llei” enlloc d’un pagaré “que com diu la paraula, pagaré o no pagaré ...”, va dir. Va continuar reprovant a l’equip de govern que si hagués fet les coses d’acord amb la llei “enlloc de recuperar els 6.000 € d’ara, n’hauríem recuperat 30.000 €”, doncs aquest aval de 6.000 € correspondria a l’adjudicació provisional quan, per llei, per l’adjudicació definitiva hauria de ser de 30.000 €. Tot això referint-se a la sentència del TSJC, fruit del contenciós administratiu interposada pel seu grup, on es fa menció de l’aval dels 6.000 € “como garantía definitiva, que no cumple la obligación de reajuste y proporcionalidad contemplada en el art. 42Cuando como consecuencia de la modificación del contrato experimente variación el precio del mismo se reajustará la garantía en el plazo señalado en el artículo anterior contado desde la fecha en que se notifique al empresario el acuerdo de modificación, para que guarde la debida proporción con el precio del contrato resultante de su modificación. del TRLCAP” i que, juntament amb d’altres fets, formaria part del que la sentència qualifica com a “pactos directa y manifiestamente ilegales” entre l’equip de govern i el concessionari.

Aquest punt s’aprova amb els vots a favor de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.


19 de novembre del 2009

Ple extraordinari del 4 de novembre – II.

El segon punt de l’ordre del dia del plenari del dia 4 va versar sobre l’aprovació d’un requeriment al concessionari de l’equipament turístic perquè és manifesti sobre la propietat d’una sèrie de 13 bungalows del càmping municipal (núm. 19, 38, 41, 42, 43, 44, 45, 47, 48, 49, 51, 52 i 56) i comminar al seu propietari o propietaris a retirar-los de la instal·lació municipal.


Tant el regidor d’ERC com el portaveu d’Iniciativa-EPM es van referir a la parcel·la annexa al càmping-alberg, de propietat municipal, que resta ocupada per bungalows i que es va condicionar sense cap mena de llicència d’obres i que, a hores d’ara, l’Ajuntament encara no ha obert cap mena d’expedient de disciplina urbanística.


Aixì, el regidor d’ERC va referir-se a una part d’aquests bungalows que es troben “a la parcel·la adjacent al camping-alberg” per recordar a l’equip de govern un altra irregularitat doncs, la mencionada parcel·la esta ocupada pel concessionari des de fa 3 anys sense tenir llicència municipal d’ocupació.


El portaveu d’Iniciativa-EPM, en referència als bungalows que es troben ubicats en aquesta parcel·la, va fer patent a l’equip de govern que, altre cop, ens trobem davant d’il·legalitats, irregularitats i connivència entre l’equip de govern i el concessionari i els recordà que, ja a l’any 2006, Iniciativa-EPM va presentar varis escrits dirigits a la
“allí s’hi estan fent obres, obres sense llicència”
Secretària i a l’alcalde comunicant-los-hi que en aquesta parcel·la de propietat municipal s’hi estaven duent a terme obres i sol·licitant projecte, llicència d’obres, llicència ambiental i el canvi de modificació del contracte del càmping-alberg, tot assabentant-los de que allí s’hi estan fent obres, obres sense llicència i que per contestació “se’ns va dir que no hi havia res, que no s’havia donat cap tipus de llicència”, malgrat tot van permetre que es fessin les obres sense cap tipus de llicència, va dir. En referència a la quantia de bungalows existents en el càmping, va insistir “saben en quin percentatge sobrepassen les parcel·les autoritzades per llei?” i, donada que la resposta del regidor d’urbanisme va ser “sí que ho sabem, sí que ho sabem ...”, va interpel·lar-lo doncs perquè ho deixen fer?.



14 de novembre del 2009

Ple extraordinari del 4 de novembre - I.

Escut TivissaEl passat dimecres dia 4, va tenir lloc un Ple extraordinari amb nou punts en l’ordre del dia, els quals feien referència, en un 45%, a l’afer del càmping-alberg. El primer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la valoració de l’equipament turístic.

Així, es passà a l’aprovació de la valoració que de l’equipament turístic va realitzar l’equip de govern com a conseqüència del acord adoptat en el Ple del 4/12/2008, mitjançant el qual és resolia el contracte administratiu entre el concessionari i l’Ajuntament. La valoració o justipreu de l’informe tècnic encarregat per l’equip de govern per aquest fi, conclou en una valoració de 0 € enfront dels 2.573.000 € de la valoració realitzada pel concessionari.

El regidor d’ERC manifestava que la proposta del concessionari “ens sembla un despropòsit” per estar “plena de falsedats” malgrat que en algunes de les qüestions “pot ser que se li puguin atorgar una part de raó”, va dir. Va recordar a l’alcalde que “va ser el seu equip de govern el que ens ha portat a aquesta situació” i es va remetre a la sentencia del TSJC, fruit del contenciós administratiu que interposà Iniciativa-EPM, per dir-li que “van establir un maridatge” amb el concessionari, tot manifestant el seu desacord amb el mateix per la gestió que en va fer de l’equipament i “amb la seva manera d’establir relacions amb

“pensa l’equip de govern assumir alguna responsabilitat al respecte?”

l’equip de govern”, malgrat que tampoc estava d’acord amb la forma en que “s’han fet les coses per part de l’equip de govern” i en “la nul·la assumpció de responsabilitats” per part d’aquest, “pensa l’equip de govern assumir alguna responsabilitat al respecte?”, va preguntar. En aquest sentit va manifestar que seguirien abstenint-se mentre “l’equip de govern no assumeixi les seves responsabilitats per les presumptes irregularitats”. També ressaltà el fet de que, malgrat que la piscina resta sense cobrir, s’hi han anat fent diferents obres de modificació de disseny per empreses constructores que “faci l’obra qui la faci, sempre apareixen”, manifestant que aquesta circumstància “com a mínim, dona que pensar”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va lamentar que, un cop més, l’equip de govern impossibilités el seu “oferiment en aquest tema tant preocupant”, tot fent-los-hi memòria de que ja va sol·licitar-los-hi en el darrer plenari que “tingués a bé demanar el parer del nostre grup municipal” en la recerca de consens i poder “fer front comú” en el que entenen com “la indemnització més forta que mai pugui pensar el nostre Ajuntament” i que pot ocasionar unes “repercussions per a les arques municipals per molts anys”. Iniciativa-EPM va fer incís en les despeses que li ocasiona tot aquest afer a les arques municipals: informe jurídic de la valoració municipal amb un pressupost de 8.500 € (IVA no inclòs) i pèrit arquitecte i auditora de comptes “que encara no sabem”, va dir. Amb tot, va constatar que la valoració de l’equipament turístic aportada pel concessionari va tenir lloc el 14 de maig de l’any en curs, com així ho confirma el registre general de

“irregularitats, il·legalitats i possible connivència entre les parts”

l’Ajuntament i aquest, no fa la seva valoració i no la porta a l’aprovació del plenari fins 5 mesos i mig més tard. Així preguntava “que creuen que pot fer l’antic concessionari si no se li comunica amb el temps establert?”, i va advertir que el concessionari podia utilitzar aquesta dilació en el procediment per part de l’equip de govern al no contestar en el termini legalment establert (quedaria sense efecte la valoració municipal), per negociar amb l’equip de govern. Va tornar a ressaltar que la veritable qüestió era el retard en la contesta per part de l’equip de govern i preguntà de nou “com es pot comunicar amb 5 mesos i mig de retard que no estan d’acord amb la proposta d’indemnització que fa l’antic arrendatari?”. Dit això, va manifestar el que consideren “irregularitats, il·legalitats i possible connivència[1803; del ll. conniventia, íd.]
f 1 Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d'algú, especialment d'un subordinat.
2 p ext Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.
entre les parts, o sigui, entre l’equip de govern i l’antic arrendatari”, en tot l’afer de l’equipament turístic, i citant la sentència del TSJC va exposar “en definitiva, maridatge, unió econòmica entre l’Ajuntament i l’anterior concessionari”. Va acabar fent valoració del seu vot contrari “per no veure’ns involucrats en un tema que ja veurem com s’acabarà”.

La contesta de l’equip de govern, va venir per part del seu portaveu que va reiterar la seva confiança en els serveis jurídics de l’Ajuntament i que, desprès de que Iniciativa-EPM li preguntes reiteradament “però vostès saben quants dies tenen per a contestar la proposta d’apremi que va presentar el Sr. Sitges?”, “saben quant temps tenen per contestar?”, va contestar “no és un mes, no és un mes, no li penso dir però no és un mes”.

La proposta quedava aprovada amb els vots favorables de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots contraris d’Iniciativa-EPM.

1 de novembre del 2009

Volem faena


Ahir, juntament amb molts altres companys de la Ribera d’Ebre, vaig anar a la mani de Tortosa per donar el nostre suport als treballadors/es de l’empresa LEAR que pretén tancar la seva fàbrica de Roquetes deixant al carrer a 518 treballadors.

Després de tota la setmana de mobilitzacions al carrer per part dels treballadors/es de LEAR, va ser ahir dissabte quan va tenir lloc la gran manifestació que va aplegar entre 16 i 20.000 persones i que va rebre el recolzament dels comerciants que també van tancar els comerços mentre durà la manifestació.

La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest per part dels secretaris generals dels sindicats que posaren de relleu “l’abandonament històric” (J. Mª. Alvarez -UGT-) de les Terres de l’Ebre per part dels successius governs i d’unes empreses que només han buscat un “enriquiment ràpid” i que van qualificar de “carronyaires” (J.C. Gallego -CC.OO.-) mentre esperaven “una resposta contundent a favor dels treballadors” (A. Gil -USOC-) per part del Departament de Treball que ha de tramitar l’ERO.

També s’hi van afegir representants del mon polític, entre ells Daniel Pi i Joan Herrera, diputats d’ICV al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats respectivament. Joan Herrera va demanar que els governs "estiguin al costat de qui pateixen la crisi" i es va comprometre a iniciar negociacions en el marc dels Pressupostos Generals de l’Estat en la recerca d’un “compromís d’inversió a les TT.EE. en infraestructures i amb un pla de política industrial on el govern de l’estat no es desentengui” doncs “es necessària la implicació de totes les administracions”.




22 d’octubre del 2009

Moció en defensa del dret a decidir. Ple ordinari setembre V

En el setè punt de l’ordre del dia, s’aprovava la “Moció en defensa del dret a decidir i de la consulta popular per a la independència a Arenys de Munt” que va presentar el grup municipal d’ERC.

La moció que es passà a l’aprovació constava de cinc punts:

1.- Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.
2.- Felicitar-nos per la iniciativa de la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.
3.- Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars.
4.- Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.
5.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.

El regidor d’ERC va defensar la moció presentada reiterant el seu suport a la consulta d’Arenys de Munt que va qualificar com un exemple de que “tot es susceptible de canviar-se”, alhora que “constatava” la por del govern espanyol i d’“una gent que va manar quaranta anys i que porta camisa blava” de realitzar consultes i de “demanar el seu parer a la població”. Tanmateix “encoratjava” a les entitats locals “que vulguin proposar una consulta al municipi” a què “així ho facin”.

Per la seva banda, el grup municipal d’Iniciativa-EPM feia exposició dels motius que els portaren a votar en contra de la moció. Així, la regidora Alba Benedicto, manifestava el seu “lament en l'actuació equivocada i desmesurada per part del Govern Central en la consulta d'Arenys”, una consulta que “veiem del tot positiva”, va dir. Així mateix, manifestava la defensa d’Iniciativa-EPM pel dret a l’autodeterminació alhora que matisava que “autodeterminació no és només independència” i que “autodeterminació és que Catalunya pugui decidir i que ho faci sense limitacions. No ens cenyim al binomi independència sí o no”. I es referí a d’altres formules existents “per exemple, ser un estat propi en un estat federal”. Va recordar el fet de que “Sabem quines són les nostres competències com a càrrecs electes municipals, i aquesta, tot i els nostres idearis, no hi és contemplada.”, per continuar fent recordatori de que, nomes uns mesos enrere, Iniciativa-EPM va portar a aprovació del plenari una moció que s’aprovà per unanimitat per “complir i fer complir la Llei”. Va explicar que Iniciativa-EPM “no entrarem en una utilització partidista sobre la independència” que alguns partits porten a terme acusant-se entre ells de “feblesa”, i referí “les CUP a ERC, ERC a CIU i CIU, com no, al Govern”. Exposà la seva voluntat de que el Parlament de Catalunya “acceleri el projecte de llei de Consultes populars i així canviar el marc jurídic actual” tot reivindicant-se com a “hereus i hereves del PSUC” que continuaran “sent insaciables defensors i defensores del dret a l'autodeterminació del poble català” tot destacant que “autodeterminació també és Estatut i seguirem reivindicant la sobirania del nostre poble”. Va finalitzar dient “No entrarem en valorar si en aquesta taula ens sorprendran algunes de les mans que s'alçaran a favor de les consultes per a la independència de Catalunya... el que sí que tenim ben clar és que el nostre vot, el vot d'Iniciativa per Catalunya, igual que ahir, avui, no serà mai en contra de l'autodeterminació del nostre país".

El regidor portaveu de CIU va supeditar el seu vot favorable a la modificació de la moció en el punt quatre de la mateixa afegint-hi “i al català”. Així, es corregí el redactat d’aquest punt que quedava redactat de la següent manera: “Exigir al govern espanyol i al català el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència”.

La moció va ser aprovada amb els vots favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

18 d’octubre del 2009

S’aprova la constitució de l’EMD de La Serra d’Almos. Ple ordinari de setembre IV

Es passà, en el sisè punt de l’ordre del dia, a aprovar la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de La Serra d’Almos, que va ser aprovada per unanimitat.

Desprès de que l’Alcalde es dirigís als diferents grups municipals, integrants tots ells de la comissió de seguiment de l’EMD, per “agrair a totes les forces que formen part d’aquest Ajuntament” el treball realitzat durant un any i mig i que es tradueix en aquesta proposta d’aprovació, donà la paraula a la regidora d’AISA-FIC de La Serra d’Almos que va fer una intervenció tot fent recordatori del llarg procés que ha dut a La Serra d’Almos a convertir-se en EMD.

La regidora Lourdes Pena començà la seva intervenció tot recordant la frase “El poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la” i es remunta a l’any 1931 en que l’Ajuntament de Tivissa atorga l’Entitat Local Menor a La Serra d’Almos fins que va ser retirada per la dictadura franquista i continuà parlant de la llarga lluita que, finalment, els ha dut a l’actual EMD. Una EMD que, al seu entendre, “representa la possibilitat de recuperar definitivament les avinences i les relacions entre La Serra i Tivissa” i que els permetrà “gestionar d’una manera més directa els problemes i qüestions que ens afecten com a poble”. “Qui pot conèixer millor que nosaltres les nostres pròpies necessitats?” va dir. Recordà que, pel que fa a la qüestió econòmica, l’EMD rebria “els diners que li pertoquen per habitant”, seguint el criteri utilitzat per les administracions estatal i autonòmica. Quan a la qüestió territorial, “potser el que ha aixecat més suspicàcies”, va matisar que no havia de tenir cap problema doncs “continuem formant part d’un sol municipi”. Quan al procés electoral que cal emprar per elegir el president de l’EMD va dir “per fi els habitants de La Serra podran escollir directament a la persona que gestionarà els nostres afers municipals”. Va acabar fent un recordatori de tota la gent que ha participat i col·laborat per a que el projecte d’EMD pugui ser una realitat, així com als tècnics i a l’equip de govern de CIU i els membres de la Comissió negociadora formada per Iniciativa-EPM i ERC.

El regidor d’ERC va felicitar a la regidora d’AISA-FIC malgrat que puntualitzà que, en la Comissió de treball de l’EMD, “alguns modes de treballar no ens han semblat els que havien de ser” i es referí a determinats acords dels que va dir “no hi estem totalment d’acord”, com es la divisió territorial però que “no podien fer que nosaltres no votem a favor” i va demanar que, en un futur i un cop el Ple aprovés l’EMD, es fes una consulta al municipi “per recavar força” davant les administracions superiors.

El portaveu d’Iniciativa-EPM manifestà el seu “desig” de que la Generalitat treballi per a que “aquest projecte d’EMD” es dugui a terme “el més aviat millor”, va exposar que “ens hauria agradat que aquesta iniciativa hagués sorgit dels veïns enlloc de partits polítics” i va recordar la “bona fe” i la “predisposició i disposició” del seu grup a la Comissió en la que “hem aportat el que sabíem”, malgrat constatar que el seu grup “ens varem sentir dolguts” pel fet de que la proposta que s’aprovà per majoria de passar un escrit explicatiu a tots els veïns afectats pel nou àmbit territorial, “després la majoria va decidir que no era convenient”. També es referí al fet de que “per arribar a l’EMD” s’hi hagués pogut arribar fa 30 anys, malgrat que llavors el que es perseguia “era un altra cosa ..., legitima”, al·ludint a la segregació. Va finalitzar recordant que eren els veïns qui, en el cas de sentir-se perjudicats, han de presentar al·legacions essent l’Ajuntament que ho haurà de resoldre i donant l’enhorabona a la regidora d’AISA-FIC.

El portaveu de CIU va donar l’enhorabona i va destacar el moment històric tot exposant que “el que havíem de demostrar i havíem de fer ja ho hem fet” durant aquesta i la legislatura anterior i mostrant el seu convenciment de que l’EMD “estem segurs de que funcionarà”.

14 d’octubre del 2009

Aprovació dels comptes generals del 2008. Ple ordinari de setembre III

En el cinqué punt de l’ordre del dia del plenari del 30 de setembre s’aprovaven els pressupostos de l’exercici 2008.

El regidor d’ERC va explicar que el motiu del seu vot contrari doncs “qui no gestiona els comptes, difícilment hi pot votar a favor” i va celebrar el fet de que “ja ens hem posat al dia” i que “anem recuperant terminis perduts”, tot ressaltant el fet de que, al seu entendre, es denotava que “la gestió econòmica” i “l'elaboració dels pressupostos” era quelcom “més rigorosa” i “sobretot, bastant més seria”. Va fer diverses preguntes i comentaris sobre vàries qüestions, entre elles, és referí a l’important increment de deutors en referència a l’exercici del 2006; a la previsió inicial de publicitat i propaganda que acaba doblant la quantitat inicial; a la diferència per llibres escolars que passa de 25.000 € per l’any 2007 a 2.600 € pel 2008, “o es un error i hi falta un cero”, va dir; a la instal·lació de Wi-fi, que acaba amb un crèdit definitiu de 22.000 € i de la que va preguntar quan ha costat “per que surt als pressupostos del 2006, del 2007 i del 2008”, en referència de que “havia de ser gratuïta i només havia de costar 6.000 € a les arques municipals”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM, que va celebrar que “per fi s’aproven els comptes generals a l’any que pertoca” i va agrair la “predisposició” del regidor d’Hisenda “de donar-nos tota la informació dels comptes generals”, va exposar el motiu del seu vot contrari realitzant un seguit de preguntes i observacions, entre les quals es referí:

Quant a ingressos:

Sobre un dret pendent de cobrament de 39.000€ “que no sabem que són”, va dir.

Referent a l’abonament d’una auditoria d’inversions al càmping per 3.000€ que el concessionari paga a

“ Tornaré a parlar de maridatge”

l’Ajuntament, “tornaré a parlar de maridatge” va recalcar, explicant que el concessionari ho paga l’any 2007 però no és comptabilitza fins el 2008, “poden explicar de que és una auditoria d’inversions al càmping?”, preguntà.

Sobre els convenis amb la central nuclear Ascò-Vandellòs per valor de 25.000€ i amb la Fundació ENRESA per valor de 27.000€, va evidenciar “són convenis que no passen pel Ple”.

Quan a despeses:

És referí al crèdit inicial d’Atencions protocol·làries i representatives de 5.000€ que acaba amb un crèdit definitiu de 16.500€.

Al crèdit inicial per dietes a càrrecs electes de 9.000€ que acaba amb un crèdit definitiu de 14.000€

Al crèdit inicial de Jurídics de 14.000€ i que finalitza amb un crèdit definitiu de 19.000€.

Al crèdit inicial d’estudis i treballs tècnics per 45.000€ i del que existeixen uns compromisos de pagament de 50.167€.

Al crèdit inicial de Seguretat Social de 162.000€ que acaba amb un crèdit definitiu de 192.800€.

Referent a urbanisme i arquitectura:

Per reparació i manteniment, en referència ha un treball d’esbrossar el camí de Natocts que ocasiona unes despeses de 4.269€ pagades a Jordi Borràs, va dir “voldria saber si es presenta factura o es que el tècnic fa una certificació”. També, un altre cop i com ja manifestà en els pressupostos del 2007, es referí a les despeses que ocasionen el lloguer d’un camí privat de la Sra. Mª Pura Rojals Perelló, que ascendeixen a 50€ mensuals i que ja es venen fent efectius durant tot l’exercici 2007, “a veure si sabem quin és aquest camí”, va dir.

En concepte d’aigua, ressaltà els 180€ abonats a l’Agrupació d’Amics de la Font Vella de La Serra d’Almos.

En concepte de vestuari, “torna a sortir l’empresa PG Esports” va dir, i es referí als 1.064€ abonats pel vestuari de la brigada municipal.

Sobre despeses diverses, es referí al crèdit inicial de 2.500€ que finalitzà amb 33.500€. En aquest sentit preguntà sobre pagaments de sous del càmping “voldríem saber que és això”, va dir.

Referent a cultura:

Per festes populars, amb un crèdit inicial de 152.700€ i que acaba amb un crèdit definitiu de 209.700€, es referí a les despeses de propaganda a la premsa per més de 6.160€ i, altre cop, tornà a referir-se a l’empresa PG Esports amb despeses per valor de 10.056€.

Per l’edició de la revista de l’Ajuntament, amb un crèdit inicial de 2.800€ amb uns compromisos de 9.300€ va preguntar “si la revista de CIU es fa a la mateixa empresa que es fa la revista”.

Per altres transferències a famílies i institucions, menciona la subvenció al Centre Recreatiu de Darmós per un muntant de 1.500€, als 4.000€ a l’A.V. de Darmós i als 6.000€ a l’A.V. de La Serra d’Almos, a part del cost de “festes i d’altres”.

Referent a esports:

Per laboral i eventual, amb un crèdit inicial de 4.500€ i un crèdit definitiu de 21.240€.

Per llibres escolars Primària i ESO, “un altra vegada surt PG Esports” per 1.200€

Per regal de la cursa de muntanya 4.400€ abonats a un particular, “no se que és aquesta partida”, va dir.

Per altres transferències a partides i institucions, 1.150€ abonats a PG Esports.

Per joc de canastes de minibasquet a PG Esports, amb un crèdit inicial de 0€ i un crèdit definitiu de 2.500€.

Va finalitzar la seva intervenció dient “els que ens interessaria seria treballar amb els pressupostos i fer-los més creïbles”, doncs afirmà “el pressupost és el reflex en que després queden els comptes generals”.

Els comptes generals del 2008 s’aprovaren amb els vots favorables de CIU i AISA-FIC i els vots contraris d’Iniciativa-EPM i ERC.

12 d’octubre del 2009

Tres anys de cartipàs

Un altre any d’El cartipàs, i en van tres. En aquesta data m’agrada recordar-me de tots els que em seguiu, fent comentaris i enllaçant-me amb la vostra web, per això la vull compartir amb tots vosaltres. A totes i tots, gràcies.



8 d’octubre del 2009

Aprovació dels comptes generals del 2007. Ple ordinari de setembre II

En el quart punt de l’ordre del dia del Ple ordinari del dia 30 de setembre, va ser necessari el vot de qualitat de l’alcalde, en una segona votació, per que l’equip de govern de CIU podés aprovar els comptes generals de l’exercici de l’any 2007. Així s’aprovaren amb els 4 vots a favor de CIU i els 3 vots en contra d’Iniciativa-EPM, el d’ERC i l'abstenció d’AISA-FIC.

El regidor d’ERC va fer varies preguntes sobre els comptes i va exposar el motiu del seu vot contrari “bàsicament per que aquests comptes haurien d’estar presentats fa un any en

“Jo no hi era, per tant, difícilment podia dir-ho”

aquest Ple municipal
” i al fet de que “no es dona acompliment al principi d’estabilitat pressupostària”. A més, en referència al romanent negatiu de 160.129 € que resulta del tancament de l’exercici i del que l’equip de govern manifesta que és conseqüència de paralitzar la tramitació de la subhasta del solar municipal del C/ Llena fent-se ressò del seu grup i del d’Iniciativa-EPM en l’aprovació del pressupost del 2006, va manifestar “aquest pressupost va ser aprovat l’any 2006 i jo no hi era. Per tant, difícilment podia dir-ho” (recordem que la passada legislatura ERC no tenia representació municipal).

Al seu torn, el portaveu d’Iniciativa-EPM feia explicació del vot contrari. També sobre l’argument esgrimit per l’equip de govern de paralitzar la tramitació del solar del C/ Llena, va

“Es gasta més que no pas es recapta”

manifestar “si s’ho vol creure algú que s’ho cregui” i també es referí al fet de que no es dona acompliment al principi d’estabilitat pressupostària evidenciant que “es gasta més que no pas es recapta”. Tanmateix, va fer un seguit de preguntes i puntualitzacions qualificant de “disbauxa financera” els comptes de l’equip de govern i referint-se a “possibles il·legalitats” que “esperem que es vagin aclarint en el transcurs del debat”, va dir.

En quant als ingressos, evidenciava la mala previsió de l’equip de govern en una sèrie de qüestions. A tall d’exemple:

- Previsió inicial i definitiva de l’ICIO del parc eòlic: 252.000 €. Recaptació: 0 €
- Previsió inicial i definitiva del Coto: 1.500 €. Recaptació: 423 €.
- Previsió inicial i definitiva de transferències Diputació: 40.000 €. Recaptació: 5.882 €
- Previsió inicial i definitiva del pis de lloguer metge: 1.000 €. Recaptació: 0 €.
- Previsió definitiva d’alienació de terrenys: 195.000 €. Recaptació: 0 €.
- Previsió definitiva del PUOSC: 325.437 €. Recaptació: 23.000 €. Amb un dret reconegut (gasto) de 74.800 (es a dir, en preveig ingressar 325.437, només en recapto 23.000 i me’n gasto 74.800, més del que he recaptat)
- Previsió definitiva de CATSALUT: 246.300 €. Recaptació: 56.000 €.
- Previsió de la Generalitat i altres: 18.776 €. Recaptació: 0 €.

En quant als ingressos per ocupació de la via publica preguntava “volem saber que es el que passa”, en referència a que, a l’igual que en l’exercici anterior (2006), a l’exercici del 2007 tampoc havien trobat cap assentament d’ingressos per ocupació de via pública de la Gelateria. D’altra banda, tal i com també va fer el regidor d’ERC en el seu dia, es referí als pagaments a compte de l’ocupació de via pública al C/ St. Blai per l’empresa Tramuntana Promocions Tivissa. En aquest sentit manifestà “volem una explicació de com va tot això”, doncs afirmà que feia falta l’assentament del mes de setembre per valor de 1.102 € per aquest concepte i que el pagament d’octubre per un valor de 469 € estava assentat el dia 5 de novembre, mentre que a l’interessat se li comunica que procedeixi a liquidar un dia desprès de l’assentament, “primer assenten i desprès li diuen que pagui”, va dir. A més, va qualificar de “curiós” que amb data 11/01/2008, se li torni a recordar a l’empresa que al Departament d’Intervencions de l’Ajuntament encara “li consta com a pendent el pagament” corresponent al mes d’octubre del 2007.

Quan a les despeses, es referí, entre d’altres, a varies qüestions:

- Crèdit inicial (pressupostat) d’atencions protocol·làries i representatives: 5.000 €. Crèdit definitiu (despesa final): 8.800 €.
- Crèdit inicial dietes de càrrecs electes: 10.000 €. Crèdit definitiu: 11.200 €.
- Crèdit inicial estudis i treballs tècnics: 36.000 €. Crèdit definitiu: 48.000 €. Que, segons afirmà, correspondria als serveis d’assessorament de l’extreballadora de l’ajuntament Roser Lopez i que percebia uns honoraris mensuals de 3.422 €.
- Crèdit inicial consultori local: 0 €. Crèdit definitiu: 1.030.730 €. En aquest punt va ressaltar el fet de que és l’Ajuntament qui paga les despeses de les runes que cal portar a l’abocador de Vinebre “quan en tots els projectes es diu que se’n ha de fer càrrec l’empresa”, va dir.
- Crèdit inicial festes populars: 145.000 €. Crèdit definitiu: 190.396 € (a més dels 215.445 € pendents de pagament). “Hasta li paguem la substracció de begudes del qui té la concessió del bar”, va dir.

Sobre la treballadora en excedència Maria Luisa Maria Marcos, va posar en evidència que, a més de que “se li paga un refrigeri, se li regala un ram de flors i una placa commemorativa”, l’Ajuntament també li paga un curs a l’Institut de Ciències de l’Educació, tot i trobar-se en excedència.

Sobre despeses d’estudis i treballs tècnics d’urbanisme, va recordar a l’equip de govern que tenia l’obligació de fer un concurs públic enlloc d’agafar les empreses a dit. En aquest sentit es referí a l’empresa Limonium que va cobrar 11.948 € i a Lluís Serra Sole que també cobrà 11.947 € per redactar l’informe del POUM.

Sobre el concert de l’Elèctrica Dharma, “no ho hem pogut aclarir”, va dir, tot fent referència a un muntant de 43.445 € que “a nosaltres ens surt”. I es referí a una primera assegurança de 1.052 €, una actuació de 17.980 €, 207 € de vigilants, 367 € de grup electrogen. I a un altra factura per l’actuació de 18.220 €, 600 € de falques publicitàries, 500 € de grup electrogen, 730 € de lloguer de waters, inspecció i manteniment 327 €, vigilants 378 €, despeses de subvenció al C.Futbol pel concert 406 €, pòlissa d’assegurança 1.052 €. “A veure si ho aclarim”, va dir.

En quant al crèdit inicial de cultura, exposicions i altres de 3.000 €, va dir que hi havia uns compromisos de pagament de 5.451 € i anà desglossant les despeses per conceptes. Així es referí a la compra de ventalls per la gent a les nits de Bonmont i a la neteja de la zona i a insercions publicitàries a la premsa per 1.800 €.

En quant a altres transferències a famílies i institucions, va destacar la subvenció de 6.260 € a l’Associació de Veïns de La Serra d’Almós per despeses de festa major i de 3.500 € a l’A.V. de Darmòs per activitats de l’any 2006 i una subvenció a la Guardia Civil.

Sobre el crèdit inicial d’esports i material esportiu: 17.000 €. Crèdit definitiu: 22.000 €. Es referí als quasi 21.000 € a que ascendeixen les despeses de la Marxa de Muntanya, de la que destacà els 5.400 € que va atorgar l’Ajuntament als voluntaris de la cursa per anar d’excursió a València sense que és prengui l’acord per cap òrgan municipal “ni que tots els voluntaris siguin assabentats d’aquesta excursió”. Demanà que “ens donessin alguna explicació” sobre l’empresa PG Esports que proveeix de material esportiu a l’Ajuntament i que “liquida tots els anys a l’Ajuntament sumes quantioses”, tot sol·licitant informació sobre aquesta empresa, així com dels responsables de la compra de material sense cap mena d’acord i preguntà si “pot haver tracte de favor amb algú, amb l’esmentada empresa?” i sol·licità “segons comentaris, ho haurien d’averiguar a veure si es beneficia algú de tanta compra a aquesta empresa”.

Pel que fa a l’apartat de turisme, va referir-se a una factura pagada a l’empresa Àrids El Català per 1.500 € en concepte de sorra pel càmping-alberg i, al·ludint a l’equip de govern,

“Vostés no saben que es fan obres però li paguen les factures al concessionari”

va dir “resulta que vostès paguen factures d’obres que no saben que es fan”, tal i com varen respondre a una pregunta d’Iniciativa-EPM en el seu moment i com també “ho manifesten a la Fiscalia”. I va continuar “ho sigui que vostés no saben que es fan obres però li paguen les factures al concessionari”, per continuar reprovant-los “i desprès diuen que no hi ha maridatge econòmic

Finalment, va referir-se a un escrit del 10/06/2009 de la Sección de Fiscalización Tribunal de Cuentas en el que constata que l’Ajuntament, en data 29/05/2009, encara no ha entregat la documentació referent als comptes generals dels anys 2006 i 2007 i l’insta per a que la remeti en un termini no superior a 30 dies advertint-lo de que, del contrari, pot incórrer en responsabilitats contables i penals. També es referí a l’escrit enviat a l’Ajuntament per la FMC i l’ACM i on li recomanen enviar al Tribunal de Cuentas els comptes generals pendents en temps i forma. Va continuar dient “ara i avui, amb més de tres mesos de retard, no poden enviar els comptes del 2007 per no estar aprovats i per portar un retard d’1 any”.

Acabà la seva intervenció referint-se a la pràctica habitual de l’equip de govern d’incomplir la Llei que fa que no tingui “problemes de consciència” i que “els hi es veritablement un problema es que es sàpiga”.

Les escasses respostes del regidor d’Hisenda es van limitar a retreure a Iniciativa-EPM el fet de que no assistís a la comissió de comptes i a contestar-li “jo, la veritat, tota aquesta bateria de preguntes no li puc contestar per que ara no tinc la informació” i al regidor d’ERC que “ha tingut un més i mig per poder consultar els comptes”.

Així, ni “les possibles il·legalitats” a que es referia el portaveu d’Iniciativa-EPM al inici de la seva intervenció, ni les preguntes que formulà tant ell com el regidor d’ERC, no van ser contestades per la inexistència de debat.

4 d’octubre del 2009

Ple ordinari de setembre - I

Escut Tivissa
El dia 30 de setembre es va realitzar el corresponent ple ordinari. Deguda a la seva llarga duració (2,5 hores aproximadament) i als temes tant feixucs que s’hi van tractar (aprovació dels comptes generals del 2007 i 2008), he cregut convenient de narrar-lo per temes. D’aquesta manera, esmicolant-lo, podrem entrar en més profunditat en cadascun d’ells.

Presa de possessió d’un nou regidor

L’inici del Ple va tenir lloc amb la presa de possessió com a regidor de l’Ajuntament de Tivissa de Sr. Albert Altés Llaó, numero 6 per la llista de CIU a les darreres eleccions municipals, després de que la regidora Sra. Marta Paniagua i Puigbert presentés la seva renúncia al càrrec en el Plenari del mes de juny i que la Sra. Rosa Mª Benedicto Carbonell, següent a la llista, no acceptés el seu nomenament. Així, el nou regidor, per la seva “consciència i honor”, prometia “acomplir fidelment les obligacions del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Tivissa amb lleialtat al Rei i guardant i fent guardar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”. El nou regidor, que va manifestar la seva intenció de “portar el càrrec el més dignament possible” i de mantenir la seva regidoria “oberta a tothom que hi vulgui entrar i treballar per ella sense discriminar absolutament a ningú”, va rebre la insígnia de l’Ajuntament per part de l’alcalde. Tanmateix, els grups a l’oposició d’Iniciativa-EPM i d’ERC van donar-li la benvinguda i li van desitjat sort.

Aprovació de l’acta anterior

Amb els vot favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els desfavorables d’Iniciativa-EPM, va ser aprovada l’acta corresponent al Ple ordinari realitzat el passat 29 de juny.

Aprovació de les festes locals

La proposta d’aprovació de les festes locals dels municipi per l’any 2010 va ser aprovada per unanimitat. Així queden determinades les festes locals de Tivissa els dies 23 i 26 de juliol; a La Serra d’Almos el 2 de gener i el 10 d’agost; a Darmós el 8 de febrer i el 13 d’agost i el 16 de gener i 28 d’agost a Llaberia.

11 de setembre del 2009

La perillosa evanescència de la raó

L’altre dia em va caure a les mans l’últim exemplar de la Revista Tivissa amb un escrit signat per l’alcalde que feia referència a l’afer del camping-alberg. Després de llegir-lo, vaig poder comprovar que la capacitat de sorpresa que em suscita l’alcalde encara no està esgotada.

És curiós, si més no, veure el persistent discurs demagògic de l’alcalde de Tivissa envers les qüestions referents als afers de la política municipal. Un discurs que, lluny de donar-lo per esgotat, utilitza sense rubor per acusar a l’oposició de desinformar, de fer demagògia populista (ell!!, demagog entre demagogs), de dificultar els projectes que s’impulsen des del govern municipal, de dir “NO A TOT” (sic), de no aportar idees que redundin en el benefici de les polítiques públiques, i, fins i tot, en alinear-se amb el “costat obscur” per aconseguir contrapartides personals o polítiques, ...

Si no que ho veig, no m’ho crec, doncs, si no que segueixo mínimament la vida política municipal, m’acabaria convencent o, si més no, em crearia allò que diuen un “dubte raonable”. El fet però, és de que jo ja fa temps que tinc els suficients elements de judici com per saber discernir i separar el gra de la palla (si es que en aquest cas hi ha gra per separar) i per saber qui és qui a la política municipal i, per descomptat, qui és el Sr. alcalde. Malgrat tot, de vegades, em dona la sensació de que no vivim en el mateix poble o que “el seu Regne no és d’aquest món”.

Així, en
una entrada d’aquest bloc, ja expressava la meva opinió sobre la demagògia de l’alcalde quan deia que amb la pràctica de la mateixa distorsiona i calumnia amb l’únic objectiu de disfressar la seva negligència, ineptitud i deshonestedat. O de la desinformació a la que ens sotmet l’equip de govern amb “Butlletins d’Informació Municipals” pagats amb els diners de tots i que, mentint descaradament, sembla tinguin més a veure en amagar les conseqüències de les privatitzacions que en explicar la veritat. O de com el seu discurs populista el porta a afirmar que l’oposició es manté en postures immobilistes que estan, sistemàticament, encontra de totes les propostes de l’equip de govern sense aportar idees i enfrontant-se a tots els projectes que s’impulsen. Sembla que, a part dels vots favorables a moltes de les propostes presentades al plenari per l’equip de govern, les 10 mocions (si no vaig errat) presentades durant aquesta legislatura pels grups de l’oposició, no són aportacions d’idees en la recerca d’un municipi millor. Mocions que van ser totes rebutjades amb el vot en contra de l’equip de govern de CIU i que proposaven, entre d’altres, l’adquisició d’un microbús adaptat (Iniciativa-EPM), la gratuïtat de la recollida de RSU (Iniciativa-EPM), la retirada del P.O.U.M. (Iniciativa-EPM) o la creació d’un pla de desenvolupament municipal sostenible (ERC).

Però continuant amb l’article de la Revista Tivissa, hi podem trobar més demagògia populista quan llegim coses com “un equip de govern honrat, honest, treballador i compromès” (sic) que admet que “ens vam equivocar” (sic) atorgant-li la confiança al concessionari del càmping “amb l’ampliació del contracte” (sic) i que treballen per “restablir i restituir els interessos de l’Ajuntament” (sic) iniciant “el procediment de legalització del càmping” (sic) tot sol·licitant-ne “l’autorització i legalització” (sic) a la Generalitat i remodelant “la millor piscina de la comarca” (sic) (!!!). Es refereix als treballadors del càmping, del quals afirma que han estat “maltractats i menyspreats” (sic) i dels que en fa gala de la seva “professionalitat” (sic) mentre adquireix el “compromís” (sic) de “garantir-los el seu lloc de treball” (sic) i continua al·ludint als usuaris del càmping, als que es refereix com a “víctimes” (sic) d’una situació no desitjada “per part de les persones que promouen la coherència” (sic). Acaba adquirint el “compromís” (sic) de “recuperar el temps perdut” (sic) amb el treball quotidià dels fets “que queden com a evidència d’unes accions empreses” (sic).

Si bé al començament deia que l’actitud de l’alcalde té la virtut de sorprendrem, he de dir ara que ho fa fins a l’extrem de ruboritzar-me, doncs l’eloqüència del seu discurs i la seva pràctica demagoga ratlla cada cop més la histèria. Una histèria demagoga que pretén encomanar i que persegueix amagar la mala praxis d’un govern que fa les coses malament (en el millor dels casos) i que pretén desviar l’atenció buscant els culpables fora de la seva practica de govern, i si no els troba ..., doncs cal inventar-se’ls.

Voldria subratllar-li al Sr. alcalde que tant l’honradesa com l’honestedat no són exclusives de cap ideologia o partit polític, ni privilegi de l’equip de govern de CIU, si bé, com diu la dita, “no és suficient amb ser-ho, si no que cal semblar-ho”. En quant al “compromès” (sic) ja es “harina de otro costal”, doncs caldria esbrinar amb qui té el compromís l’alcalde i l’equip de govern, si amb els veïns/es o amb el concessionari del càmping-alberg. I si no, als fets em remeto:

- Després d’adjudicar-li la concessió de l’equipament turístic al concessionari i de signar el pertinent contracte, es signa un nou contracte que res té a veure amb l’adjudicació inicial i que la
sentència del TSJC va declarar “nulo de pleno derecho”. Sentència que diu que “deja en papel mojado el pliego de cláusulas que rigió la inicial licitación” (sic) doncs incorpora tota una sèrie de “previsiones:
a) Un objeto material ampliado a la “utilització de la pista poliesportiva”;
b) La realización de obras constructivas por parte del concesionario de la gestión del servicio público, valoradas, a falta de un concreto proyecto, en 600.000 euros a cargo de aquél, con una aportación complementaria del Ayuntamiento cifrada en 180.000 euros más 90.000 euros;
c) Un plazo de duración del contrato que pasa de cinco a treinta años, acompañado de una modificación, a la baja, en cuanto a las cinco primeras anualidades, del canon a satisfacer por el concesionario; y
d) En fin, el establecimiento de un maridaje económico entre el concesionario y el Ayuntamiento, extendido a la participación del primero “en la creació de un consorci per a l’explotació turística dels actius del municipi””
(sic).

A més de “otros pactos directa y manifiestamente ilegales, como son: un derecho preferente del concesionario, “al finalitzar la concessió”, a la adjudicación de las instalaciones, de titularidad municipal, frente a la obligada reversión prevista en el art. 164.1Reversión:
Cuando finalice el plazo contractual, el servicio revertirá a la Administración, debiendo el contratista entregar las obras e instalaciones a que esté obligado con arreglo al contrato y en el estado de conservación y funcionamiento adecuados.

TRLCAP; una autorización para subcontratar “la prestació dels serveis de la concessió” que el art. 170De la subcontratación:
En el contrato de gestión de servicios públicos, la subcontratación sólo podrá recaer sobre prestaciones accesorias.

TRLCAP limita a las prestaciones accesorias; i el mantenimiento de una garantia definitiva de 6.000 euros, que no cumple la obligación de reajuste y proporcionalidad contemplada en el art. 42Reajuste de garantías:
Cuando como consecuencia de la modificación del contrato experimente variación el precio del mismo se reajustará la garantía en el plazo señalado en el artículo anterior contado desde la fecha en que se notifique al empresario el acuerdo de modificación, para que guarde la debida proporción con el precio del contrato resultante de su modificación.

TRLCAP ”
(sic).

És per això que jo no m’engoleixo aquest posada d’escena d’acte de constricció per part de l’alcalde quan diu que “ens vam equivocar” (sic) posant la confiança en el concessionari “amb l’ampliació del contracte” (sic). Com tampoc m’engoleixo que ara pretengui escenificar una mena de “zafarrancho” municipal per “restablir i restituir els interessos de l’Ajuntament” (sic) iniciant “el procediment de legalització del càmping” (sic) tot sol·licitant-ne “l’autorització i legalització” (sic) a la Generalitat.

Hi ho diu l’alcalde!! El mateix del que la sentència del TSJC diu que ha tingut “pactos directa y manifiestamente ilegales” (sic) amb el concessionari; del que diu que “lo que se hizo fue, con vulneración y apartamiento de las previsiones del pliego de condiciones que rigió la inicial licitación, convenir con el concesionario codemandado un nuevo y distinto marco de relaciones jurídicas, incluido un maridaje económico extensible a “la creació d’un consorci per a l’explotació turística dels actius del municipi”, ajeno a los principios de objetividad, transparencia, publicidad, igualdad y no discriminación y libre concurrencia que deben presidir la contratación pública (sic).

I a això li diu l’alcalde equivocar-se? A vulnerar i obviar el plec de condicions que van regir la licitació li diu equivocar-se? Als pactes il·legals i a l’existència d’un maridatge econòmic amb el concessionari li diu equivocar-se? A l’incompliment de les seves obligacions i a ignorar els principis d’objectivitat, transparència ..., etc, que han de presidir la contractació pública li diu equivocar-se?

A aquesta practica jo podria posar-li més d’una definició però, per descomptat, equivocació ... mai de la vida.

D’altra banda considero lògic que l’Ajuntament es comprometi a garantir el lloc de treball dels treballadors/es del càmping. Penso que l’Ajuntament té l’obligació moral de cercar nous llocsc de treball i, com no, d’evitar que se’n perdin en la mesura de les seves possibilitats. Uns treballadors/es que defineix com a “maltractats i menyspreats” i dels que n’enalteix la seva “professionalitat”. La llàstima es que no sempre hagi segut tant equànime a l’hora de valorar la tasca dels treballadors/es, evidenciant que l’alcalde té dos vares de mesura en funció de l’ocasió. I si no, aquells que vulguem fer memòria, podem recordar el
tracte indignant que van patir alguns treballadors/es municipals a les seves ordres, destacant algun fet evidenciat davant de quasi bé tota la plantilla municipal del moment (sortosament, algú va subjectar a l’alcalde), amb una querella criminal que ell mateix va posar-li a un treballador municipal precisament per obrar amb professionalitat i diligència. Però, es clar, allò són temps passats, eren “d’altres” treballadors/s i era un altre moment, un moment en que li calia dur a terme la seva ràtzia personal.

Però continuant amb les “víctimes”, així anomena als usuaris del càmping, caldria preguntar-se per part de qui o si només o són del concessionari. Només cal veure
que en pensen els propis usuaris del càmping quan, en una reunió amb alguns representants municipals, els hi diuen: “no se puede venir ahora, después de tres años, buscando la legalidad cuando han estado tres años mirando hacia otro sitio (sic) i “ustedes tenían la obligación de vigilar y controlar que es lo que se ha hecho en el camping” (sic).

Caldria preguntar-se: Qui va permetre el lloguer de parcel·les del càmping? Qui va consentir la realització d’obres sense cap mena de llicència municipal i la posterior ocupació amb bungalows d’un terreny municipal destinat a equipaments? Qui és o són els responsables de que després s’hagin hagut de retirar els bungalows amb els conseqüents usuaris damnificats? L’alcalde i l’equip de govern en tenen alguna responsabilitat o tot això no anava amb ells? De fet, la Sra. Secretària ja ho reconeixia en el transcurs
d’un plenari: “cap càmping pot tenir contractes de lloguer de parcel·les, es il·legal això(sic).

Però el més esperpèntic és que sigui ell, l’alcalde, des de la histèria d’una demagògia omnímoda, el que envesteix contra “formacions polítiques del municipi” (sic) afirmant que “s’han aliat al costat de l’antic concessionari” (sic) i que s’han oposat “sistemàticament en totes i cada una de les accions que l’equip de govern ha emprés en defensa dels interessos públics” (sic). Veure per creure !!

La histèrica demagògica omnímoda ja ratlla la paranoia!! Si avui hi ha una sentència del TSJC que diu el que diu i que declara nul de ple dret el contracte signat entre l’alcalde i el Sr. Sitges (és a dir, “partes demandada i codemandada” respectivament), és per que el grup municipal d’Iniciativa-EPM va posar un contenciós administratiu contra l’acord de Ple de 31 de març de 2005 mitjançant el qual es facultava a l’alcalde a signar aquest contracte. Si Iniciativa-EPM ha anat votant en contra en els diferents plenaris en el que fa referència a l’afer del càmping-alberg és per que no li quedava cap més remei si volia presentar aquest contenciós administratiu, doncs votar a favor o abstenir-se significava la impossibilitat legal de fer-ho. Caldria, a més, preguntar-se si els interessos de l’alcalde i l’equip de govern son els mateixos que els interessos públics que amb tanta eloqüència pregona i dels que la sentència del TSJC argumenta que l’Ajuntament en cap moment justifica (com ha de fer-ho?) un “interés público claro, patente e indubitado” (sic).

Avui, l’equipament municipal resta tancat per falta de permisos després de que l’equip de govern hagi tingut més de sis anys per sol·licitar a la Generalitat les llicències i permisos pertinents i no ho ha fet, i quan, segons el contracte amb el concessionari, l’Ajuntament s’havia de fer càrrec de totes les llicències i permisos de l’equipament turístic per tal de que l’activitat es trobés en condicions legals. I tot això, quan els permisos ja s’havien començat a tramitar per l’antic equip de govern d’Iniciativa-EPM. Que ha fet l’equip de govern de CIU amb aquests tràmits? O millor dit, que no ha fet? Per que encara no té els permisos, després de sis anys?

Els interessos públics, precisament per això, per que són públics, s’han de defensar gelosament, amb diligència i transparència. El que està meridianament clar és que, precisament, ni amb maridatges econòmics, ni amb pactes il·legals, ni obviant els plecs de condicions que regeixen un concurs públic i traient-se de la mànega unes noves condicions fetes a mida, no només no es poden defensar, si no que el que es fa és defenestrar-los. Si l’alcalde i els seus equips de govern haguessin fet les coses com calia, ajustant-se a la norma i sense l’opacitat que els caracteritza, si haguessin fet cas dels continuats advertiments dels grups de l’oposició, ara no estaríem parlant de “restablir i restituir” els interessos públics. Tasca aquesta, altrament feixuga, que qui sap quan trigarà (si s’aconsegueix) i el que ens costarà. De fet, ja ens està costant.

Diada nacional de Catalunya

&


4 d’agost del 2009

La Meatrix dins El Matrix

A las acaballes del passat mes de juliol, el Ministerio de Sanidad confirmava la sèptima mort a Espanya per la pandèmia del virus de la grip porcina, rebatejada, des del mes de maig, com a grip A/H1N1. Segons els experts, la infecció és d’origen porcí i ve donada per una variant del contingut genètic de les aus, de dos variants dels porcs i d’una humana que després de mutar i ser transmesa pels porcs a les persones, ara es contreu entre les persones. Em pregunto si aquesta es una grip porcina o industrial, doncs les condicions d’amuntegament a les granges-fàbrica de les grans empreses del sector amb condicions extremes, on es subministren fàrmacs, hormones, concentrats i químics per accelerar el creixement (producció) dels animals son el caldo de cultiu dels virus que fan lucrar una industria farmacèutica que monopolitza vacunes i antivirals, una industria que de moment ja ha trobat una mina d’or amb el Tamiflú. El mateix Tamiflú de Donald Rumsfeld que va servir per tractar l’epidèmia de la grip aviar i que va aconseguir que les accions dels laboratoris Roche es veiessin beneficiades a la borsa per la venta d’aquest medicament. Això sí, desprès de que l’empresa que va inventar el Tamiflu i de la qual era el president Donalt Rumsfeld, Gilead Sciences Inc., li hagués venut els drets sobre el medicament. Ara, només sentir-se parlar de la nova pandèmia, les accions van pujar un 4% més.

El passat dia 2 de juliol, el Parlament de Catalunya, va tirar endarrere la proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament i que va presentar la plataforma Som lo que Sembrem mitjançant una ILP (amb 105.896 signatures de suport) que pretenia un debat tranquil, seré, seriós i rigorós al Parlament per les diferents forces polítiques.

La qüestió es quin model de productiu agrícola volem per Catalunya. Els consumidors, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret que som, hi tenim dret a que se’ns escolti?. Tenim dret a saber si els aliments que ens arriben a la taula estan modificats genèticament o no? Tenim, si més no, el dret d’escollir si volem consumir un producte transgènic o no? Tenim dret a conèixer si els productes modificats genèticament tenen efectes en la salut humana? Es que no tenim dret a que es legisli l'ús dels trangènics, com ja han fet a bona part d’Europa?

THe Meatrix, tres pel·lícules realitzades amb FlasT, plasma amb to d’humor i d’una manera molt encertada els problemes de la cria intensiva d’animals. Els seus protagonistes son els dobles animals de la pel·lícula The Matrix: el porc Leo i la vaca Moopheus.

Clica damunt de les imatges per visualitzar-les: