14N

Declarada nul·la l’oferta publica de l’Ajuntament de Tivissa

En el transcurs del Ple del passat dia 27 de febrer i com a conseqüència de la pregunta formulada pel regidor d’Iniciativa-Entesa, va quedar clar que l’equip de govern acata la sentència judicial de l’últim contenciós administratiu interposat pel sindicat CC.OO. que anul·la l’oferta pública d’ocupació de l’any 2006. Això sí, va ser necessari que formulés dos vegades la pregunta per a que li fos contestada i sense que, en cap moment, es fes menció a la sentència judicial per part de l’Ajuntament. Així, en referència a les persones que ocupaven la plaça fruit del procés selectiu, quedava constància de la seva actual situació: “la situació contractual que tindrien, al igual que els anteriors treballadors que tampoc teníem constància de que haguessin passat un procés selectiu,  han passat a ostentar la condició de indefinits no permanents o no fixes”, va afirmar el secretari.

Es a dir, aquest personal afectat per la sentència, passen a ocupar les places interinament fins la cobertura de les mateixes en un nou procés selectiu. Per a dir-ho de manera clara i entenedora, les sis persones que ocupaven les places corresponents a 1 llicenciat educador/dinamitzador esportiu i 5 auxiliars administratius, ja no tenen la plaça en propietat.

La política de fets consumats de l’alcalde i del seu equip de govern en les convocatòries de les bases per a cobrir aquestes places l’any 2006, es va fer palesa quan va infringir el Conveni Col·lectiu de treball de l’Ajuntament de Tivissa i vulnerar el dret fonamental a la llibertat sindical.  

Era el 30 de novembre de 2006 quant el sindicat CC.OO. interposa recurs de reposició considerant contràries a dret les bases de la convocatòria del procés selectiu, sol·licitant la declaració de la suspensió en base a la no participació dels òrgans de representació del personal, viciant de nul·litat de ple dret les bases de la convocatòria per haver estat dictat l’acte prescindint total i absolutament del procediment. Recurs que és estimat per l’Ajuntament i que deixa en suspens el procediment fins que no es porti a terme la negociació col·lectiva de l’oferta pública i les bases de la mateixa. Aquesta negociació que en teoria havia de ser l’inici del procés negociador amb els representants sindicals, a la pràctica nomes va ser un mer tràmit per a salvar l’escull que li representava al Sr. Alcalde la suspensió del procés i poder així continuar amb el procediment.  

Sentència 88/2009-D de 17/03/2009

El sindicat CC.OO. interposa contenciós administratiu contra la decisió de l’alcalde de continuar amb el procés de convocatòria publicat al DOGC núm. 4782. Contenciós que dona fruit a la sentència 88/2009-D mitjançant la qual, i malgrat el que el jutge considera “una pantomima de reunión entre los representantes del Ayuntamiento y los delegados de personal” en la que “ ... se evidencia que el Ayuntamiento solo pretendía una convalidación de los actos impugnados”, desestima el contenciós administratiu, doncs entén que havent-hi d’altres contenciosos interposats “podría darse el caso de que dos resoluciones judiciales analizasen la misma cuestión pudiendo incurrir en contradicción”.      

Sentència 773/2009 de 8/10/2009

Amb la sentencia núm. 773/2009, ferma i executòria, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, resol anular l’acord plenari del 29 de juny de 2006 mitjançant el qual s’aprovaven les Bases Generals per a la provisió de places de l’oferta d’ocupació pública de l’Ajuntament de Tivissa i com a conseqüència del contenciós administratiu que va interposar el sindicat CC.OO. contra el fet de que l’ajuntament obvies “la negociación con los sindicatos legalmente representados en el Ayuntamiento”

Sentència núm. 240/210 de 3/03/2010

Amb aquesta sentència, es resol el contenciós administratiu interposat pel sindicat CC.OO. contra l’Ajuntament de Tivissa que declara nul l’acord de Ple de data 29/06/2006 en que es va aprovar la Plantilla Orgànica i la Relació de Llocs de Treball. El motiu, la infracció de la Llei i la vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, tal i com ho fa palesa la sentència: “En consecuencia, al haberse omitido, sin causa justificativa alguna, la negociación con los sindicatos legalmente representados en el Ayuntamiento demandado, se afectó a su derecho a la negociación colectiva (art. 37.1 de la Constitución), contenido adicional de su derecho fundamental a la libertad sindical reconocida en el art. 28.1 de la Constitución”

Sentencia 28/2012 de 1/02/2012

Amb aquesta última sentència interposada per CC.OO. contra l’oferta pública d’ocupació, es resol l’últim contenciós administratiu que restava pendent. La sentència declara nul·la l’oferta pública d’ocupació aprovada per Decret d’Alcaldia núm. 104 de data 24/08/2006 i publicat al BOP de Tarragona del 2/09/2006. I sentència: “por faltar la previa negociación colectiva y los preceptivos informes retrotrayendo las actuaciones al instante anterior de la publicación a fin y efectos de que se sigan los trámites oportunos”.

Finalitza així un llarg procés de més de cinc anys en que si quelcom queda en evidència és la mala praxis política, la prepotència, l’obscurantisme, la pràctica antidemocràtica, el total menyspreu a la Llei i el malbaratament dels cabals públics de l’alcalde Jordi Jardí i del seu equip de govern. Tot plegat caldrà preguntar a l’equip de govern de CIU quin ha estat o pot estar el cost econòmic total de la seva intolerància i perseverant actitud prepotent. També caldrà preguntar-los-hi si pensen tornar a convocar oferta pública de treball per les places que continuen vacants.


Una mica de musica?

Fins a sempre Marcelino Camacho

“Temps d’acció, de presó, de solidaritat, de por, de sacrifici i de rebel·lia. Temps obscurs en la distància, però sempre, tots, i Marcelino entre ells, amb la vista posada en l’horitzó obert de democràcia, llibertat i dret.”

Ens ha deixat Marcelino Camacho, un militant obrer que junt amb molts d’altres sindicalistes fundà, a finals dels anys 50, les primeres Comissions Obreres.

Va ser un 11 de juliol de 1976 en que CC.OO. celebrà l’Assemblea clandestina de Barcelona on decideix fer el pas de moviment a organització sindical i crear la Confederació Sindical de Comissions Obreres. Durant el final de 1976 i primers mesos de 1977, el sindicat, mitjançant un procés assembleari, va anar constituint els sindicats de nacionalitat i regionals i, dos anys després, el juny de 1978, celebraria el primer congrés confederal de CC.OO. i elegiria secretari general a Marcelino Camacho, que va romandre en el càrrec fins a 1987 i en va ocupar la presidència fins a 1996.

Marcelino Camacho, un home íntegre, ferm, tenaç, simbolitza la lluita i l’estratègia del moviment sindical amb la creació i desenvolupament de CC.OO., dotant-lo d’una autonomia sindical que, avui, és una de les senyals d’identitat més sòlides de CC.OO.

Desprès de lluitar a la Guerra Civil en defensa de la legalitat del govern de la II República, va patir la terrible repressió franquista que el dugué a un camp de treballs forçats. Després, la persecució franquista l’engarjolà durant 5 anys per defensar els interessos dels treballadors i, tres mesos després de posar-lo en llibertat, altre cop és empresonat més de 3 anys amb el famós Sumari 1001. Però res de tot això va poder doblegar les seves conviccions com bé ens ho recorda amb la seva frase “Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar”.

Els afiliats de CC.OO. i la classe treballadora hem perdut un bon company i la llibertat i la democràcia han perdut un dels seus millors valedors.

Malgrat tot, la seva memòria serà sempre present en totes les lluites per un món més just on les persones siguem l’objectiu i la base del progrés.

Tancat per Vaga General

Quatre gats diuen ...

.. això es el que voldrien ells!

Èxit de seguiment de la vaga dels funcionaris amb un 75% de participació i “mogollón” de gent a les “manis”. 150.000 manifestants a Barcelona, 5.000 a Tarragona i Girona, 500 a Tortosa i 200 a Amposta, a Lleida la manifestació tenia lloc a les 18 h.

-Multitudinària manifestació a Barcelona contra les retallades en el sector públic

-La vaga del sector públic té un seguiment del 75% a Catalunya

-Les primeres dades de la nit mostren que la vaga general en el sector públic convocada avui ha començat amb força

NO A LA RETALLADA DE PENSIONS I SALARIS, SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS, QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS ESPECULADORS

La "mani" avui a Tarragona:

Un altra sentència del TSJC contra l’Ajuntament de Tivissa.

Altra vegada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla en contra de l’Ajuntament de Tivissa per haver incorregut en infraccions legals.

Aquest cop és la sentència 240/2010 del març passat que resol el contenciós administratiu interposat pel sindicat CC.OO. contra l’Ajuntament de Tivissa i que declara nul l’acord de Ple de data 29/06/2006 en que es va aprovar la Plantilla Orgànica i la Relació de Llocs de Treball.

De nou l’equip de govern de l’Ajuntament de Tivissa no respecta el dret a la negociació i infringeix la Llei ometent, “sin causa justificativa alguna”, la negociació amb els representants sindicals en el procés d’aprovació de la Plantilla Orgànica i la relació de Llocs de Treball i vulnera, altre cop, el “derecho fundamental a la libertad sindical reconocida en el art. 28.1 de la Constitución”.

Han transcorregut anys d’ençà que es van interposar els contenciosos administratius contra l’Ajuntament de Tivissa, però les conseqüències de la mala praxi de l’alcalde i el seu govern acaben evidenciant-se en forma de sentencies judicials que deslegitimen l’acció de govern i que només fan palesa una ofuscació malaltissa per dur a terme particulars ràtzies personals, “neteges” contra determinats treballadors/es sense que importin el més mínim els danys col·laterals i les conseqüències que se’n puguin derivar per l’Ajuntament doncs, no hi ha res millor que disparar amb pólvora del rei.

Desprès de l’evidència, a l’alcalde de Tivissa només li queda, altre cop, continuar donant les culpes de tot als enemics del poble, al contuberni judeomasón, a la mà negra que, omnipresent i plenipotenciària regeix, des de l’ombra, el destí de tots els Tivissans/es. Com ja ha vingut demostrant, tots els arguments li són vàlids a l’hora de cercar culpables fora de l’esfera de les seves responsabilitats, en un intent de desviar l’atenció de la seva nefasta acció de govern.

Però, el rei és nu i cada vegada són més els que s’atreveixen a dir-ho malgrat el risc de ser titllats de necis, de desafectes al règim o d’enemics del poble i ser exhibits a la picota pel Comitè d’Activitats Antitivissanes, defensor dels autèntics valors Tivissans.

Sentència ferma i executòria del TSJC contra un acord de Ple

Era en el transcurs del torn de precs i preguntes del Ple ordinari del dia 24 de març quan el portaveu d’Iniciativa-EPM preguntava a l’equip de govern de CIU “que pensen fer?” referint-se a l’expedient administratiu Recurs núm. 912/2006. Així, feia palesa, una vegada més, la mala praxi de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tivissa.

Aquest Recurs dóna com a fruit la sentència ferma i executòria núm. 773/2009 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, corresponent a la resolució del contenciós administratiu que va interposar el sindicat CC.OO. contra les Bases Generals per a la provisió de places de l’oferta d’ocupació pública de l’Ajuntament de Tivissa i que varen ser aprovades en el Plenari del 29 de juny de 2006.

El contenciós s’interposa contra les Bases Generals per què l’Ajuntament no va voler-les negociar amb els representants sindicals dels treballadors. Aquest tràmit preceptiu, és un dret reflectit al seu Conveni Col·lectiu i emparat en la LOLS i la pròpia Constitució i del que la sentència especifica “cuando la negociación con los representantes sindicales es preceptiva, se debe respetar la misma, con previa convocatoria de aquellos y su participación negociada de la Bases Generales” (sic). Qüestió aquesta que l’alcalde i el seu equip de govern es van passar “per l’arc del triomf” tal i com fonamenta la sentència (de manera més ortodoxa) “al haberse omitido, sin causa justificativa alguna, la negociación con los sindicatos legalmente representados en el Ayuntamiento” (sic) i vulnerant, de manera flagrant i barroera el dret fonamental a la llibertat sindical, tal i com el propi Ajuntament no té cap pudor en admetre, doncs “reconoce que no ha habido negociación previa a la aprovación de las Bases Generales”(sic). És per tot això que els TSJC falla “estimar el recurso y anular el Acuerdo impugnado del Pleno del Ayuntamiento de Tivissa, de fecha 29 de junio de 2006, de aprovación de las Bases Generales para la provisión de plazas incluidas en la Oferta pública de Empleo” (sic). Es a dir, que tant les Bases Generals com tots els actes administratius realitzats a posteriori, són nuls de ple dret.

A aquestes alçades, ja ha quedat patent que l’alcalde i el seu equip de govern tenen ofuscades les virtuts cardinals de les que tant fan gala i que la seva practica política és l’art de convertir en impossible el possible, en transformar en un “más difícil todavía” el que no té complicació i esta reglat i regulat, i en caure reiteradament en un degoteig constant de despropòsits il·legals que ja marquen un estil propi de governar, un estil que ja ha deixat la seva particular empremta en els annals de la història de la nostra comunitat.

Volem faena

Ahir, juntament amb molts altres companys de la Ribera d’Ebre, vaig anar a la mani de Tortosa per donar el nostre suport als treballadors/es de l’empresa LEAR que pretén tancar la seva fàbrica de Roquetes deixant al carrer a 518 treballadors.

Després de tota la setmana de mobilitzacions al carrer per part dels treballadors/es de LEAR, va ser ahir dissabte quan va tenir lloc la gran manifestació que va aplegar entre 16 i 20.000 persones i que va rebre el recolzament dels comerciants que també van tancar els comerços mentre durà la manifestació.

La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest per part dels secretaris generals dels sindicats que posaren de relleu “l’abandonament històric” (J. Mª. Alvarez -UGT-) de les Terres de l’Ebre per part dels successius governs i d’unes empreses que només han buscat un “enriquiment ràpid” i que van qualificar de “carronyaires” (J.C. Gallego -CC.OO.-) mentre esperaven “una resposta contundent a favor dels treballadors” (A. Gil -USOC-) per part del Departament de Treball que ha de tramitar l’ERO.

També s’hi van afegir representants del mon polític, entre ells Daniel Pi i Joan Herrera, diputats d’ICV al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats respectivament. Joan Herrera va demanar que els governs "estiguin al costat de qui pateixen la crisi" i es va comprometre a iniciar negociacions en el marc dels Pressupostos Generals de l’Estat en la recerca d’un “compromís d’inversió a les TT.EE. en infraestructures i amb un pla de política industrial on el govern de l’estat no es desentengui” doncs “es necessària la implicació de totes les administracions”.

L’Ajuntament de Tivissa impedeix i obstaculitza els drets dels seus veïns

Fa poc vaig conèixer que, un cop més, l’Ajuntament de Tivissa ha incorregut en una infracció greu. Aquest cop es per l’Agencia Catalana de Protecció de Dades que posa en evidencia la indefensió d’alguns veïns de Tivissa davant de la seva administració més propera: l’Ajuntament.

Així ho constata la Resolució del procediment sancionador d’infracció d’Administracions Públiques que l’Agencia Catalana de Protecció de Dades va iniciar el dia 20 d’abril de 2007 per una infracció greu contra l’Ajuntament de Tivissa.

Els fets tenen a veure amb un extreballador de l’Ajuntament de Tivissa i es remunten a l’octubre de 2003 quan el nou equip de govern de CiU, recent guanyador de les eleccions municipals celebrades el maig del mateix any, decideix fer unes proves psicotècniques a determinats treballadors/es per, segons l’equip de govern, “determinar la idoneïtat de la distribució de càrregues de treball”, i que tenien per objecte avaluar l’aptitud dels treballadors en qüestió en el desenvolupament del seu treball. Els treballadors/es manifesten la seva voluntat de col·laborar però demanen la paralització de les proves fins que no coneguin la finalitat del test psicotècnic i siguin informats els seus representants per consensuar (tal i com preveu l’Estatut dels Treballadors) la realització de les proves.

Davant l’actitud de fets consumats de l’alcalde, l’assabenten que presentaran un Recurs de Reposició contra l’acord de l’equip de govern de realitzar aquest psicotècnic forçant un pacte amb l’alcalde i, el 8 d’octubre de 2003, signen un acord on queda reflectit el compromís de l’Ajuntament de negociar el resultat i destí de les proves amb els representants dels treballadors/es. A més l’alcalde lliura un document als representants dels treballadors comunicant-los-hi que ha acordat en Comissió de Govern nº 13, de data 6/10/2003, “trametre al representants sindicals còpia de les proves d’avaluació i compromís de l’empresa de respecte de la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal”.

Així, després de quasi bé un any, el 5 de març de 2004, els representants dels treballadors de l’Ajuntament de Tivissa es veuen obligats a sol·licitar altre cop el resultat de les proves realitzades, doncs l’equip de govern municipal incompleix els pactes signats entre ambdues parts. Uns resultats que avui encara no han rebut ni rebran ja mai.

Es a partir d’aquest moment quan comença a sortir a la llum el que fins a les hores havia estat amagat entre bastidors i veritable objectiu de tot plegat: l’acomiadament d’una part de la plantilla.

I es en aquest context que el treballador en qüestió i a títol individual sol·licita a l’Ajuntament exercir el seu dret d’accés a les seves dades de caràcter personal (resultat de les proves psicotècniques) el 7 de març de 2005.

El 13 d’abril de 2005 el treballador fa una reclamació davant l’Agencia Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) contra l’Ajuntament de Tivissa per no obtenir resposta d’aquest a la seva sol·licitud de petició d’accés a les dades de caràcter personal (proves psicotècniques).

El 4 de juliol de 2005, 4 de setembre de 2005 i 10 d’octubre de 2006, l’APDCAT formula sengles requeriments a l’Ajuntament de Tivissa per que faci efectiva la seva obligació de contestar a l’afectat.

El 20 d’octubre de 2006, finalment contesta l’Ajuntament al·legant que havia procedit a destruir les dades durant el primer semestre de l’any 2005.

El 14 de novembre de 2006, l’ACPD envia un requeriment a l’Ajuntament per a que contesti sobre varies qüestions. Aquest requeriment no es contestat.

El 20 d’abril de 2007, l’ACPD inicia procediment sancionador per una infracció greu contra l’Ajuntament de Tivissa.

El 8 de maig de 2007, l’Ajuntament de Tivissa presenta al·legacions.

El 19 de setembre de 2007, presenta al·legacions el treballador en qüestió.

El 18 d’octubre de 2007, l’ACPD emet una resolució on, entre d’altres, estableix que l’Ajuntament ha incorregut en “infracció greu” per “Impedir o obstaculitzar l’exercici dels drets d’accés i oposició i la negativa a facilitar la informació que sigui sol·licitada”.


Es a dir que, després de quatre anys i 10 dies, s’ha fet palès que l’Ajuntament de Tivissa incorre en una infracció greu en matèria de protecció de dades, posant-se en evidència que l’Alcalde no acompleix els acords de la Comissió de Govern que ell mateix i el seu equip de govern aproven, ni tampoc els pactes que signa. Que es destrueix la documentació tot i no haver superat (ni de bon tros) el termini legalment establert per la seva prescripció i a pesar d’haver-hi varies sol·licituds d’accés a aquestes dades (per part de l’interessat i de la mateixa Agencia de Protecció de Dades). Que la custodia de la documentació de la nostra administració municipal, si més no, deixa molt que desitjar i obvia la llei d’una manera flagrant.

Diuent que la justícia es cega ... i jo afegiria: i lenta, però contundent.

L’Ajuntament de Tivissa no paga les quotes de la Seguretat Social

No paga les quotes de la Seguretat Social per no tenir donada d’alta una treballadora municipal. Així, a preguntes fetes pel grup municipal d’Iniciativa-EPM en el punt de precs i preguntes de l’ordre del dia del Plenari del dia 31 de març, vam poder assabentar-nos de que l’equip de govern de CIU de l’Ajuntament de Tivissa te una treballadora sense estar afiliada a la Seguretat Social i, conseqüentment, no li cotitza les quotes a aquesta. Així, l’Ajuntament té un descobert a la Seguretat Social corresponent a l’arquitecta municipal des de l’1/08/2003 fins al 31/07/2007 per un import total del deute de més de 26.000 € que tindria un recàrrec per no haver cotitzat en el plaç corresponent de més de 5.000 €, el que representa que l’Ajuntament haurà de fer efectiu un muntant de 31.487 € en concepte de deute amb la Seguretat Social.

Però si el fet d’haver de fer efectiva aquesta important quantitat per tenir durant pràcticament quatre anys a una treballadora sense donar-la d’alta a la Seguretat Social no es suficient, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social ha aixecat un Acta d’Infracció per una falta greu en matèria de Seguretat Social condemnant a l’Ajuntament a pagar una multa de 1.500 €.

També vam poder saber que, segons manifesten la Sra. Secretaria de l’Ajuntament i l’arquitecta municipal en compareixença davant de la Inspecció de la S.S., l’arquitecta només treballa a l’Ajuntament una tarda a la setmana pel que rep una remuneració de 1.868 € mensuals.

Déu n’hi do!!

El P.M.E. d’ERCROS

Avui he anat a Flix a que el company Jaume, com cada any per aquestes dates, hem fes altre cop la declaració de la Renda i m’he pogut assabentar de la situació que travessen els treballadors de “la fabrica” de Flix, doncs Jaume pertany a la secció sindical de CC.OO. de l’antiga Erkimia de Flix.

El grup ERCROS S.A. pretén dur a terme un Pla de Millora de l'Eficiència (P.M.E.) durant el període 2007-2010 que persegueix, segons l’empresa, aconseguir unes instal·lacions productives integrades, amb plantes competitives a nivell internacional que és centrin en els productes més rentables i en els que la companyia manté una millor posició comercial. Això significaria, segons ERCROS, reduir costos a partir de l’any 2010.

Però, es clar, com sempre això ho han de pagar els treballadors/es, doncs per a reduir costos, l’empresa pretén tancar cinc fabriques del grup i reduir la plantilla en 355 treballadors/es que afecten a la quasi totalitat dels centres de treball del grup.

En aquest sentit, les seccions sindicals estatals de CC.OO. i UGT, manifesten el seu rebuig al mencionat P.M.E. i exigeixen que l’empresa lliuri la documentació respecte a les causes tècniques, organitzatives i de producció que justifiquin l’Expedient de Regulació de l’Ocupació (ERO) i que l’empresa presenti un pla d’acompanyament social amb mesures laborals no traumàtiques juntament amb un pla financer que avali la seva possibilitat d’aplicació.

Les seccions sindicals de CC.OO. i de la UGT, malgrat manifestar que estan en disposició de constituir la mesa de negociació, van convocar concentracions unitàries en tots els centres de treball del Grup els passats dies 14 i 15 i en preveuen d’altres pel proper dia 21 a més d’una concentració a Barcelona, davant de la Junta General d’Accionistes d’ERCROS, pel proper dia 29 on hi estan convocats tots els treballadors del Grup.

Si voleu saber més podeu visitar el bloc de recent creació El ccootero (cocotero) de la secció sindical intercentres de fiteqa – CC.OO.

Comunicat dels treballadors de l’Ajuntament de Tivissa

Així doncs, lector, si no et creus el que t'explicaré, no em sorprendrà pas, car jo que ho he vist quasi tampoc m'ho crec.

Dante Alighieri

Ahir, els treballadors de l’Ajuntament repartien per les cases dels veïns de Tivissa aquest comunicat per tal de donar a conèixer la seva difícil situació. Des d’aquí, com no podia ser d’un altra manera, tenen tota la meva solidaritat i recolzament en tot allò que necessitin. La veritat és que la política de l’alcalde de CIU de Tivissa amb tot el seu equip de govern pensava que ja no hem podia sorprendre, però ...

Ara que esta tant de moda posar cites, fins i tot en alguns programes de govern de determinats partits polítics, he cregut convenient l’encapçalar aquesta “entrada” amb aquesta cita de Dante Alighieri que descriu d’allò més bé el que penso.

Que passa a Delphi ?

Delphi és una multinacional d’automoció dels EE.UU. que és va instal·lar a la Bahia de Cadis a l’any 1981 i que després d’advertir de les dificultats per les que estava passant, va agafar el compromís de mantenir l’activitat fins l’any 2010 a Puerto Real amb el que la Junta de Andalucia recolzaria amb noves subvencions. Ara Delphi trenca el compromís i pretén deixar 1.600 treballadors al carrer i a uns altres 1.300 que depenen indirectament de l’activitat de l’empresa.

Avui he rebut un correu electrònic amb el títol “Llegeixeu i envieu” i que és una crida dels treballadors/es de Delphi denunciant la seva situació i demanat que torni a enviar aquest correu a tots els meus contactes de la llibreta de direccions per tal de que hom se’n assabenti de la seva situació. A més, m’ha semblat una bona idea el “penjar-lo” aquí en senyal de la meva solidaritat i per a que tots aquells que hem visiten puguin assabentar-se de la seva situació.

Hola, soy Juan un trabajador de Delphi, concretamente de Delco, una de las tres plantas deDelphi Puerto Real (Cádiz) que está en proceso de cierre.

Desde aquí hago un llamamiento a tod@s a los que os llegue este correo.

No es una cadena en la que te asegura que algo te pasará si no lo reenvías a X personas. Sólo es un clamor general de mas de 4000 trabajadores, hombres y mujeres, que ven peligrar su futuro, el de sus hijos y el de su bahía.

Desde aquí te pido que pases este correo a todos los contactos posibles de tu agenda, que se enteren en todo el mundo, que se basan en mentiras, en falsedades.

No sé qué o quién está detrás de esto. Soy un trabajador más, con sueños, con hipoteca, 3 hijos, pagando una universidad y apretando más el cinturón porque el año próximo quiero que mi hija también tenga la oportunidad que hasta hoy tiene su hermano de ser universitario. No sé quién mueve los hilos de esta traición, pero quizás es mejor no saberlo.

Por favor, envía esto a todos los contactos posibles, imagínate lo que es llegar un día cualquiera a tu puesto de trabajo donde llevas 26 años dando el callo, donde has creado otra familia distinta a la que convive en tu casa, hemos creado una familia que convivimos en una empresa. Imagínate que un día, llegas a lo que pensabas que siempre seria tu futuro, y te encuentras que te dicen a la calle, ya no nos haces falta, habéis sido tontos todos estos años y ahora seréis los cabecillas de turco de la política Delphi... y te leen este comunicado, sientes, rabia, impotencia, desesperación, ganas de matar aunque seas la persona mas pacifica del mundo.

Pero, hasta ahora, hasta el día de hoy no se nos puede culpar de ningún movimiento violento. Todo lo estamos haciendo como nos sale del corazón, con fe, esperanza y paz, porque no podemos ser como ellos, ellos pretendían que armáramos una guerra y no lo hicimos, se le caen los argumentos poco a poco y de ahí que tengamos el apoyo de toda la bahía.

Somos 4000 hombres y mujeres a los que no nos parara un comunicado, tenemos que seguir luchando por lo nuestro... entre semana seguimos trabajando como un día cualquiera, imagínate lo difícil que es para tod@s trabajar sabiendo que quizás es el ultimo día que te dejen entrar en tu empresa, pero dando aun así sigues dando todo lo que puedes todo por la empresa. Jamás podrán reprocharnos que lo hicimos mal.

Los fines de semana hacemos guardia ante las puertas del infierno para que no nos quiten ni un interruptor... que lo que hay dentro es nuestro y huele a nuestro sudor, a nuestro esfuerzo y por desgracia últimamente a nuestras lagrimas.
Por favor, pasa esto a todos tus contactos, que recorra el mundo si es posible, quizás es una forma mas de gritar a los cuatro vientos que DELPHI NO SE CIERRA, QUE ANTES, NOS TIENE QUE MATAR... Gracias por tu apoyo, porque sé que lo reenviaras, y gracias por el tiempo que te tomaste en leerlo, mas de 4000 familias te lo agradecen.

La querella fantasma

“Quan tinguem coneixement de la sentencia li podrem contestar, en aquests moments, sembla ser que vostè té més informació que naltros. En aquest Ajuntament no ha arribat cap sentencia en aquest sentit, ni en aquest ni en cap” Dixit Jordi Jardí, Alcalde.

“És que jo només tinc coneixement de que s’hagués posat una querella al Jutjat de Falset. Si en aquests moments està a l’Audiència aquest Ajuntament encara no en té coneixement” Dixit: Carme Amorós, Secretaria.

És Kafkià. És com si la querella criminal presentada per l’Ajuntament de Tivissa contra l’extreballador Mingo Castellnou ara sembla que no vagi amb l’Ajuntament.

Ara resulta que la part querellant (l’Ajuntament) que és qui interposa una querella criminal contra un treballador i que perd, que presenta apel·lació i perd, i que torna a apel·lar i torna a perdre, desconegui que fa pràcticament un més i mig que hi ha un Auto de l’Audiència Provincial de Tarragona on se li comunica que “DEBEMOS DESESTIMAR Y DESESTIMAMOS el recurso interpuesto por el Ayuntamiento de Tivissa” i que a més el condemna a “imposición de las costas al ayuntamiento recurrente”. Potser és que tampoc pensen pagar les despeses del procés, tal i com li ordena el Magistrat.

O potser és que no han nomenat advocat ni procurador o, pel contrari, potser és que aquests vagin per lliure i actuïn sense rebre les oportunes indicacions d’aquells que els hi paguen els honoraris.

O potser que aquesta querella funcioni seguint un principi d’inèrcia que fa que actui com si tingués vida pròpia i que continuï endavant per si sola.

Potser que l’Alcalde no tingui coneixement d’una sentencia del 4 d’abril de 2007?

Potser que la Secretaria de l’Ajuntament desconegui que aquest ha apel·lat a l’Audiència Provincial de Tarragona?

O potser que estem damunt de les eleccions municipals i no interessa informar d’una sentencia que no és favorable a l’Ajuntament i, per tant, no interessa donar-li publicitat?

O potser que tot això sigui un malson del qual hem despertaré en qualsevol moment negat en suor?

Potser?

Desestimat el recurs d’apel·lació de l’alcalde de Tivissa contra l’extreballador Domènec Castellnou.

Amb data 4 d’abril de 2007, l’Audiència Provincial de Tarragona ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per l’alcalde de Tivissa contra l’Auto dictat pel Jutjat d’Instrucció num. 1 de Falset, en data 23 de març de 2005, en que s’acordava el sobreseïment provisional de la querella criminal que l’alcalde va posar a Domènec Castellnou i, a més, imposa a l’ajuntament de Tivissa el fer-se càrrec dels costos processals.

Els fets és remunten a l’any 2004 quan la sentencia del jutjat de lo social de Reus obliga a l’ajuntament a readmetre al treballador que havia fet fora amb un acomiadament disciplinari al considerar-lo “injust” i “improcedent”. És llavors que l’alcalde Jordi Jardí li posa una querella criminal per “infidelitat en la custodia de documents i de violació de secrets”. A priori i per situar-nos, hem de tenir en compte de que durant l’any 2004 el col·lectiu de treballadors de l’Ajuntament de Tivissa és troba immers en un procés en el que l’alcalde pretén dur a terme un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) per a fer fora a un terç de la plantilla municipal i les pressions de l’alcalde cap el col·lectiu de treballadors son continuades.

Amb data 27 de desembre de 2004, Domènec Castellnou declara davant del Jutjat de Falset com a conseqüència de la querella criminal que l’alcalde de Tivissa interposa.

El dia 26 de gener de 2005, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Falset acorda el sobreseïment provisional de les actuacions fonamentant que “no ha resultado acreditado que el Sr. Castellnou Vidal haya revelado secreto o informe alguno, simplemente ha dado trámite oficial a una documentación particular del Sr. alcalde, que por otro lado recibió en el Ayuntamiento”.

El dia 23 de març de 2005, com a conseqüència del recurs interposat per l’alcalde en data 31 de gener de 2005 contra la resolució del Jutjat de Falset, l’esmentat Jutjat acorda desestimar el recurs de reforma interposat per la part querellant i confirmar íntegrament l’Auto de sobreseïment provisional de data 26 de gener de 2005, tot això raonat en el fet de que “En el presente caso debe constatarse que la conducta denunciada no constituye una acción de revelación de secretos o informaciones que Domènec Castellnou Vidal hubiera revelado, el imputado simplemente recibió esas nóminas propias y privadas del alcalde en el Ayuntamiento y les dió curso oficial”.

Desprès de que l’alcalde Jordi Jardí tornés a presentar recurs d’apel·lació a l’anterior Auto davant de l’Audiencia Provincial de Tarragona, aquesta, amb data 4 d’abril de 2007, desestima el recurs interposat per l’alcalde i imposen els costos processals a l’Ajuntament de Tivissa.

Finalitzen així quatre anys en que Domènec Castellnou, l’amic Mingo, ha tingut pendent sobre les seves espatlles, recurs rere recurs, una querella criminal auspiciada per l’alcalde de Tivissa i pagada amb els diners de tots els Tivissans i Tivissanes. Una querella criminal fonamentada, en realitat, en l’odi visceral i en l’objectiu de fer fora de l’Ajuntament a determinats treballadors pel simple fet d’haver estat contractats per l’anterior equip de govern, ara a l’oposició. Un objectiu que no ha aconseguit ni per la via de lo social ni per la penal, però que sí ho ha fet amb la convocatòria d’unes “oposicions” més que dubtoses que curiosament no van aprovar cap dels quatre treballadors de l’Ajuntament que acumulaven entre 7 i 20 anys d’experiència al servei de l’administració local. Treballadors que han sol·licitat per dos vegades (el mes de febrer i el mes d’abril), en temps i forma, còpia de l’examen i full de correcció d’aquest i que encara resten a l’espera de rebre una resposta per part de l’Ajuntament. Treballadors que han interposat contenciós administratiu demanant la nul·litat absoluta de tot el procés selectiu.