Fins a sempre Marcelino Camacho

“Temps d’acció, de presó, de solidaritat, de por, de sacrifici i de rebel·lia. Temps obscurs en la distància, però sempre, tots, i Marcelino entre ells, amb la vista posada en l’horitzó obert de democràcia, llibertat i dret.”

Ens ha deixat Marcelino Camacho, un militant obrer que junt amb molts d’altres sindicalistes fundà, a finals dels anys 50, les primeres Comissions Obreres.

Va ser un 11 de juliol de 1976 en que CC.OO. celebrà l’Assemblea clandestina de Barcelona on decideix fer el pas de moviment a organització sindical i crear la Confederació Sindical de Comissions Obreres. Durant el final de 1976 i primers mesos de 1977, el sindicat, mitjançant un procés assembleari, va anar constituint els sindicats de nacionalitat i regionals i, dos anys després, el juny de 1978, celebraria el primer congrés confederal de CC.OO. i elegiria secretari general a Marcelino Camacho, que va romandre en el càrrec fins a 1987 i en va ocupar la presidència fins a 1996.

Marcelino Camacho, un home íntegre, ferm, tenaç, simbolitza la lluita i l’estratègia del moviment sindical amb la creació i desenvolupament de CC.OO., dotant-lo d’una autonomia sindical que, avui, és una de les senyals d’identitat més sòlides de CC.OO.

Desprès de lluitar a la Guerra Civil en defensa de la legalitat del govern de la II República, va patir la terrible repressió franquista que el dugué a un camp de treballs forçats. Després, la persecució franquista l’engarjolà durant 5 anys per defensar els interessos dels treballadors i, tres mesos després de posar-lo en llibertat, altre cop és empresonat més de 3 anys amb el famós Sumari 1001. Però res de tot això va poder doblegar les seves conviccions com bé ens ho recorda amb la seva frase “Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar”.

Els afiliats de CC.OO. i la classe treballadora hem perdut un bon company i la llibertat i la democràcia han perdut un dels seus millors valedors.

Malgrat tot, la seva memòria serà sempre present en totes les lluites per un món més just on les persones siguem l’objectiu i la base del progrés.