Adéu agulla i fil

Desprès de cinc mesos sabàtics, he decidit de tornar a la meva trinxera digital. Ha costat, perquè si fàcil es caure en la desídia més difícil es sortir-ne. Ha segut necessària una bona dosi d’autodisciplina. El calze que agafen els esdeveniments en totes les esferes de la política i les conseqüències directes dels mateixos en la nostra vida quotidiana m’animen a ficar-me de nou al parapet des d'on albiro el meu particular horitzó i des d'on puc fer sentir el meu personal crit. Aquest salt cap al darrera que estem vivint (i que viurem) en la pèrdua dels drets socials conquerits gràcies a la lluita dels nostres avantpassats, va aparellat amb la conseqüent degradació del grau de democràcia que havíem aconseguit. Aquesta particular doctrina del shock requereix d’una gran capacitat d’observació i anàlisi per sortir de la confusió i atordiment en que ens ha deixat el sempre vigilant Gran Germà, doncs, com ja afirmava G. Orwell, “veure el que tenim davant els nostres propis nassos exigeix un esforç constant”.

Adéu agulla i fil, m’he cansat ja del punt de creu i en breu aniré traient el cap, escrivint, pensant en veu alta ...

De mecenes i de patriotes

“La pàtria a la boca, la cartera a Suïssa”

                                    -Daniel PI, diputat d’ICV-

Durant la intervenció del diputat d’ICV Daniel Pi en la compareixença de Fèlix Millet, expresident de l'Orfeó Català - Palau de la Música, davant la Comissió d'Investigació sobre les Irregularitats Detectades en la Gestió del Palau de la Música el passat dia 6, podem observar el mutisme d’un Millet impassible, tanmateix com el marbre.

Quin escàndol i quina vergonya!

Diada nacional de Catalunya

&

Compartint lectura, compartint cultura

Després de cinc talls de llum intermitents (en el curt període de vint i cinc minuts) el dia 24 d’abril, d’una bona dosis d’indignació amb FECSA i després d’una nova placa base (la segona en dos mesos), formatejar el disc dur i reinstal·lar tots els programes, torno de nou a la xarxa. Encara que tard, torno a ser aquí.

Primer que tot “penjaré” aquest vídeo que vaig gravar de l’acte que els i les Joves d’Esquerra Verda organitzaren el diumenge dia 27 amb motiu de St. Jordi. Em comentaren que la iniciativa d’intercanviar llibres entre tots els que hi van voler participar va ser tot un èxit, doncs 117 llibres canviaren de mans en un acte molt amè que, per ser pioner a Tivissa, van valorar molt positivament.

Particularment em va semblar una molt bona i pràctica idea, i el “vermutet” molt encertat.

Llibres lliures per St. Jordi

Tindré llibre per St. Jordi ...?

Amb aquests eslògan i amb motiu de la diada de St. Jordi, els i les Joves d’Esquerra Verda de Tivissa muntaran una parada el proper diumenge dia 27 pel matí a la plaça del Caragol. L’objectiu que persegueixen es que, aquest St. Jordi, hom que ho desitgi pugi marxar cap a casa amb un llibre sense cap cost econòmic afegit.

La iniciativa, pionera a Tivissa, consisteix en un intercanvi de llibres entre tots aquells que hi vulguin participar. Cadascú aporta un llibre que quedarà en un “banc” provisional de llibres a l’espera de que, tots aquells que visitin l’estand, puguin accedir a d’altres lectures amb l’única condició d’haver aportat prèviament el seu llibre.

L’organització, que ha obert un fotolog per donar publicitat de l’esdeveniment i per a que tots els interessats puguin donar la seva opinió , també oferirà un vermut als visitants.

Primer Rodalies

El candidat per ICV-EUiA a les properes eleccions generals, Joan Herrera, va demanar al govern central “que prenguin nota” davant de l’èxit de la manifestació que, sota el lema Primer Rodalies i Regionals, va convocar la Plataforma pel Dret a Decidir el passat dissabte.

El vicepresident d’ICV i portaveu en el Congrès dels diputats, va explicar que aquesta “gran manifestació serveix per demanar un canvi de prioritats, canviar el papanatisme de l’AVE i deixar clar que primer son les rodalies”, mentre recordava que aquests era un error que van iniciar els governs del PP i CiU i que ha continuat la Ministra de Foment, Magdalena Alvarez, de la que va continuar demanant-ne la dimissió. Una Ministra de la que ja va manifestar en una intervenció en el Congres dels Diputats “lo ha dado todo por el AVE y se ha olvidado radicalmente de los usuarios del tren convencional”.

La democràcia de la laringe

Malgrat que avui en dia la paraula demagògia te una connotació pejorativa, no sempre ha estat així. En un inici, a l’antiga Grècia va arribar a tenir una connotació positiva considerant als demagogs com a persones amb grans habilitats per tractar amb la multitud i que tenien com a programa bàsic el millorament del nivell de vida de les masses. Després va aparèixer la connotació pejorativa d’aquest concepte. Així, per Aristòtil aquest concepte tenia un sentit ben clar, es a dir, el govern recolzat per la multitud però exercit en favor d’interessos particulars. Per Aristòfanes, la demagògia era l’engany al poble pels seus governants i va ser Tucídides qui va anomenar al regim de Pericles com “la democràcia de la laringe”. En qualsevol cas, l’actitud demagògica s’associa avui en dia a l’idea de falta de sinceritat, fingiment, ocultament i cinisme en el que fa referència a la praxis política i que es reflexa en el discurs polític.

En aquest sentit i en clau local, la demagògia s’ha instaurat de manera oficial a Tivissa mitjançant la figura del seu alcalde que, no conten amb practicar-la en l’àmbit local, ara la fa extensible a àmbits supramunicipals.

Així, una forma de demagògia es el justificar l’exercici del poder sobre bases democràtiques amb una conducta clarament autoritària. En aquesta línia, per exemple i com a qüestió més rellevant i immediata en àmbit local, tenim la demagògia amb el POUM. Per una banda se’ns ha volgut “vendre” la creació d’un camp de golf amb 570 habitatges i un complex hoteler en nom de l’interès general mentre per l’altra s’elaborava un pla de participació ciutadana que d’això (de participació ciutadana) no en tenia res, mentre es coaccionava determinats afectats en contra del projecte negant-los-hi la informació o mentre s’intentava que venguessin les seves propietats a la promotora.

Un altra forma de demagògia es la practicada per combatre i desprestigiar a grups opositors per respondre a les crítiques que aquests li formulen, cosa que , val a dir, es perfectament vàlid i natural en el joc polític. Això en sí mateix no ho podríem definir com a demagògia, el demagògic rau en la manca de sinceritat i honestedat quan es practica aquesta activitat, en difamar, calumniar i distorsionar els fets de manera intencionada. D’aquesta manera es pretén eludir la responsabilitat desviant la discussió amb falsos atacs a aquells que demanen comptes i compleix la funció d’amagar o disfressar la negligència, ineptitud i deshonestedat dels càrrecs públics al govern. Un exemple el tenim amb l’incompliment flagrant del conveni amb l’arrendatari del camping-alberg quan no ha complert l’acord de tenir la piscina coberta per aquest any 2007.

Però la demagògia practicada per l’alcalde de Tivissa no coneix de fronteres. Ara ha agafat altura i arriba a les instàncies dels Departaments de l’administració autonòmica i comarcal.

Així tenim declaracions contra el Departament de Medi Ambient al que acusa d’assetjar l’Ajuntament de Tivissa posant-li “reiterades denuncies” per abocaments il·legals, de fer-li desmuntar les barbacoes de la zona de l’ermita de St. Blai, etc.

L’últim crit al cel l’ha ficat contra el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre retraient-li que no aporti cap subvenció al Consorci de Protecció de la Serra de Llaberia. Però no content amb això, continua fent demagògia de la demagògia quan parla de sectarisme per part del govern de la Generalitat a l’hora d’assignar o denegar subvencions i fa encara més demagògia quan es fica amb els sous del govern de Consell Comarcal i del seu President en concret. Malgrat que considero que aquestes qüestions no em toca a mi contestar-les, si que voldria dir quelcom sobre alguna d’elles.

Primerament voldria evidenciar la demagògia de l’alcalde de Tivissa quan fa aquestes afirmacions, doncs carregar contra el Consell Comarcal (PSC-ERC) i contra el govern de la Generalitat (PSC-ERC i ICV-EUiA) per denegar-li subvencions no te raó de ser, almenys i que jo sàpiga en el que fa referència al govern de la Generalitat. A la primeria de l’any 2005, l’Ajuntament de Tivissa va sol·licitar a Medi Natural una subvenció per la recuperació del camí Ral de Llaberia per un import de 30.000 € que li va ser concedida i acte seguit, l’alcalde de Tivissa renúncia a la subvenció atorgada de 27.000 € . No se com en dirà ell d’això, però jo en dic demagògia.

En referència al sou del President del Consell Comarcal, només voldria dir, sense entrar en d’altre tipus de valoració, que almenys els ciutadans/es Riberencs coneixem el sou dels representants polítics al consell, doncs es públic i notori i hom que ho desitgi te el dret a conèixer-lo. Altra cosa molt diferent es el sou de l’alcalde de Tivissa que ningú coneix la seva actual quantia ni d'on prové. L’ultima noticia que vàrem tenir la ciutadania Tivissana sobre aquesta qüestió data de l’any 2004 quan l’afer de l’acomiadament disciplinari i posterior querella criminal al treballador de l’Ajuntament Domènec Castellnou que, com no podia ser d’un altra manera, va haver de readmetre desprès de que el jutge consideres “injust” i “improcedent” l’acomiadament i desestimes la querella. Gràcies a l’afer, els Tivissans vam assabentar-nos de que l’alcalde treballava per una empresa que subministrava material a l’Ajuntament i que per aquest motiu percebia una quantia mensual d’aproximadament 3.300 € (550.000 pts.), es a dir, segons els meus càlculs una remuneració anual d’uns 46.000 € (7,7 milions de pts.). La diferencia entre el sous del consellers comarcals i el sou de l’alcalde de Tivissa radica en que el uns son públics i l’altre es del tot desconegut. Per que, es clar, algú sap d’on i quan cobra actualment l’alcalde de Tivissa?

Aquests son dos clars exemples de com la demagògia busca disculpar els fracassos del govern municipal de Tivissa però també ho es de com un ús continuat i repetitiu de la demagògia provoca el seu propi desgast i mina la seva credibilitat.

La CIA modifica articles de la Wikipedia

Llegit a voltairenet.org

Gràcies a un programa informàtic que escaneja Internet i que permet determinar els ordenadors des dels que és fan modificacions a la Wikipedia, s’ha sabut que l’Agencia Central d’Intel·ligència (CIA) ha redactat els articles concernents a la invasió nord-americana a Irak l’any 2003 i a la presó de Guantánamo. A més, també s’ha detectat que, des de ordinadors de la CIA, s’han modificat dades de l’article sobre l’exdirector de la CIA, William Colby referents a la seva carrera professional.

D’aquesta manera, la CIA, fa cas omís de les normes de neutralitat establertes a la Wikipedia, segons les quals cap persona que tingui a veure amb l’article publicat té dret a modificar-lo.

No és d’estranyar, doncs si és evident que la CIA és salta contínuament les lleis i tractats internacionals, que no farà amb un simple codi deontològic.

L’alcalde de Ginestar deixa la política.

L’alcalde de Ginestar renuncia a la seva acta de regidor i anuncia que deixa la política.

Segons informa el Diari de Tarragona i El Punt, Josep Bru, encara alcalde en funcions, va llegir ahir un comunicat de premsa a la seu del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre de Tortosa doncs Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) l’hi havia negat la possibilitat de fer-ho al local del partit.

L’alcalde, expulsat de la direcció de CIU com a conseqüència de la difusió d’un video gravat amb càmara oculta on apareix cometent presumptes il·legalitats immobiliàries, va manifestar que emprendria accions legals contra Gilbert Gil, l’empresari que el va denunciar.

Canal i blogosfera propis d’ICV a la xarxa

ICV ha posat en marxa el seu canal propi a Youtube, www.youtube.com/iniciativaverds i la seva blogosfera, www.ecosocialistes.cat

El canal de youtube conté els vídeos de campanya que s’han estat realitzant arreu del territori i d’altres que no son propiament de campanya, i a la blogosfera podem trobar links a tots els blocs de candidats, responsables de l’organització i simpatitzants en general que l’organització va recopilant.

Ciudadanos de segunda

Amb aquest títol emetia el polèmic documental la televisió autonòmica Telemadrid el passat dia 9 d’abril. En el reportatge, produït per El Mundo TV, s’alerta del perill d’extinció en que és troba la llengua castellana en una Catalunya que imposa el català en tots els àmbits de la vida, econòmic, cultural, social i judicial.

Vist aquest “documental” que no ofereix dades objectives i que parla de ciutadans de 1ª i de 2ª, on s’afirma que “las autoridades discriminan a aquellos que desean expresarse en español”, on s’hi diu que “el nacionalismo ha practicado un tipo de racismo caracteristico”, on manifesten que “los niños extrangeros que no hablan Catalán son mantenidos a parte como si estuvieran apestados en una especie de correccionales lingusticos” fent referència a les aules d’acollida, i una llarga llista de desproposits.

Dir en primer lloc, que no trobo les paraules per expressar la meva opinió sobre el reportatge en concret. Això potser millor que ho deixi al lliure albir de cadascú.

En segon lloc, dir que compadeixo i, alhora, hem solidaritzo amb tots els madrilenys i madrilenyes que han de suportar la “llei de l’embut” d’un representants polítics que utilitzen un mitjà públic (pagat amb el diner dels contribuents) per treure’n una rendibilitat política encara que sigui a costa de fomentar l’odi i la crispació entre ciutadans de diferents comunitats autònomes.

I ho dic amb coneixement de causa, i si no vegeu aquests vídeos que denuncien la manipulació de la informació que fa el canal Telemadrid.

A Matutano no l’hi agrada la República

Segons he pogut llegir en un article del diari digital laRepública, la companyia Matutano es proposaria denunciar a les Joventuts Comunistes per l’utilització d’un logotip amb el qual la podrien associar.

El logotip en qüestió que apareix en unes samarretes, no fa referència a cap marca ni està associat a cap organització política, només du inscrit la llegenda “Republicano” i associa l’imatge amb la reivindicació de la III República. Sembla ser que és comercialitza a gran nombre de botigues i té molt d’èxit.

Vist el logotip, si puc me’n compro una.

Quatre anys de polítiques de progrés al Consell Comarcal de La Ribera d’Ebre

El passat diumenge dia 18 va tenir lloc a la Sala La Valquiria de la Societat Obrera de Tivissa el segon torn de xerrades que, dins del cicle de xerrades: “Quatre anys de polítiques de progrés al Consell Comarcal de La Ribera d’Ebre”, organitza la Societat Obrera.

Aquest cop, els convidats eren els Consellers del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Fermí Pallisé (Cooperació Local, Indústria, Hisenda, Dinamització econòmica, Serveis Tècnics i Control i seguiment de subvencions ) i Antoni Pujals (Noves Tecnologies i Benestar i Família) i va fer la presentació l’Alba Benedicto.

“Jo suposo que és la legislatura on la inversió pública serà més punyent”

Fermí Pallisé va explicar la tasca feta en quant a regim interior dient que s’havia dut a terme la creació d’un conveni col·lectiu per personal funcionari i personal laboral, “algo que els treballadors venien demanant, pràcticament, des de la creació del Consell Comarcal”. Va explicar que s’havien creat places de personal funcionari a les que van anar accedint, de manera esglaonada, tot el personal laboral del Consell, “una mica al revés del que passa aquí a l’Ajuntament”, va remarcar.

En quant a dinamització econòmica, s’ha fet una tasca assessorant, promovent i gestionant iniciatives de desenvolupament d’empreses i aprovant-se fins a 51 subvencions per llocs de treball durant l’any passat “que curiosament no n’hi ha cap del nostre municipi”. Gestió i assessorament del programa PRODER al que s’han presentat un total de 129 sol·licituds de les quals se n’han aprovat 98 per un import de 2.625 € .“La mateixa sala on ens trobem es fruit d’un expedient que va presentar l’entitat” va dir.

S’estan portant a terme tota una sèrie d’inversions programades com per exemple l’adquisició d’equipaments i l’arranjament de camins per una quantitat aproximada de 800.000 € i l’inici del Centre d’Equipaments Comarcals per un import d’1,5 milions €.

“Vam començar, potser, sent un dels Consells pioners en tenir un recurs d’urgència per a casos de maltractaments”

Per la seva part, Antoni Pujals va explicar com estava estructurada l’àrea de serveis socials que compta amb tres assistentes socials i dos educadores socials i des de la qual donen un servei d’informació, assessorament, orientació, prevenció, programació, prestació i gestió de tasques enfocades als usuaris, famílies o grups amb mancances socials diverses. Aquest servei a la població és dona en els diferents nuclis del àmbit del Consell i les seves àrees d’actuació bàsiques son l’atenció familiar, l’atenció a la infància i a l’adolescència, a la gent gran, a persones amb disminucions, a col·lectius amb mancances socials per discriminació per raó de sexe o de raça, a persones amb problemes de drogaaddicció i prevenció de la delinqüència. Va explicar el servei de transport adaptat que utilitza bàsicament la gent gran amb mancances físiques o dependències per a traslladar-se a centres de dia per a gent gran o per a usuaris de gimnàstica de recuperació de Parkinson. Durant el 2006 és va incrementar el finançament, passant a 265.000 € per atenció primària i 104.000 € per transport adaptat.

En quant a Noves Tecnologies, el Conseller va explicar que s’està portant a terme un projecte pilot per tal d’implementar els Ajuntaments amb l’equipament necessari per a que aquests puguin utilitzar les noves tecnologies (informàtica) a l’hora de facilitar els tràmits als administrats. En aquest sentit va parlar dels tres temes més rellevants que porten a terme com poden ser informàtica i manteniment de tots els equips informàtics del Consell Comarcal, manteniment i assessorament de pràcticament tots els municipis en aquest aspecte, i l’inici d’un ambiciós projecte com és la creació d’un telecentre en cada municipi, “a Tivissa n’hi ha tres: un a La Serra d’Almós, un a Darmós i un a Tivissa”. I s’ha dotat, al menys, amb un ordenador a cada municipi a disposició dels usuaris per poder-se connectar a internet.

Homenatge a Franco al Valle de los Caídos.

Joan Herrera reclama al govern que no autoritzi la celebració de l'acte d'homenatge a Franco al Valle de los Caídos.

El portaveu d’IU-ICV al Congrés denuncia que es faci apologia del franquisme en un lloc de Patrimoni Nacional.

El portaveu del grup parlamentari d’IU-ICV al Congrés, Joan Herrera ha reclamat avui al Govern que impedeixi la celebració de la missa d’homenatge a Franco on s’hi ha convocat la Fundació Francisco Franco a la Basílica de la Santa Creu del Valle de los Caídos el pròxim 18 de novembre en commemoració del 31 aniversari de la mort del dictador.

Herrera ha destacat que la Fundació, que es dedica a exaltar una figura molt negativa en la història d'Espanya pel seu caràcter antidemocràtic, i que incompleix amb la seva obligació de fer públics els seus arxius, està convocant un acte en un lloc Patrimoni de l'Estat que hauria de dedicar-se a la recuperació de la memòria històrica i no a lloar a un dictador.

El diputat d’ICV recorda que aquest any 2006 es celebra l'Any de la Memòria, en homenatge i reconeixement de tots els homes i dones que van ser víctimes de la guerra civil i posteriorment de la repressió de la dictadura franquista, així com de qui, amb el seu esforç a favor dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, van fer possible el règim democràtic instaurat amb la Constitució de 1978.

Així, tal com es va aprovar en el Congrés dels Diputats, els poders públics es comprometen a promoure i donar suport la celebració d'actes commemoratius que estimulin la reflexió sobre aquells fets i el record i reconeixement de la tasca d'aquelles persones. “La celebració d'aquest acte d'homenatge a Franco al Valle de los Caídos és manifestament contrària a l'esperit de la declaració de 2006 com Any de la Memòria i el Govern hauria de tenir-lo en compte”, ha afirmat.

De la mateixa manera, Herrera destaca que el Projecte de Llei que ha redactat el Govern pel qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra civil i la Dictadura, inclou en el seu article 18, referent al Valle de los Caídos, que “en cap lloc del recinte podran portar-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadores de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme”, raó per la qual “el Govern no hauria d'autoritzar la celebració de la missa homenatge perquè contradiu l'esperit de la llei que vol aprovar el Govern”.

El diputat d'IU-ICV explica que segons el parer del seu grup parlamentari hauria de replantejar-se una reordenació de funcions i usos del Valle de los Caídos pel seu alt contingut simbòlic franquista, a través de la reconversió del mateix en “un Centre del Memorial de la Llibertat”, seu de l'Institut de la Memòria Democràtica i “Museu de la Repressió”, com ja s'ha fet en altres països europeus i llatinoamericans que han convertit centres de repressió i tortura en instal•lacions de foment de la cultura i tradició democràtica.

Clica aquí per veure el video de la memòria