Si per gratuït hem d’entendre que no s’ha de pagar i per congelar que no es modifiquen els preus (almenys aquestes son les accepcions que li dona el diccionari), m’agradaria portar a col·lació dos qüestions que s’han tractat en els últims Plenaris municipals.
La primera fa referència al tema del WI-FI o Internet sense fils, doncs en un Ple municipal varem poder assabentar-nos que la partida de Despeses Diverses de Comunicació, la que fa referència a la qüestió del WI-FI, té un dèficit de 25.000 € i, en un altre Ple i malgrat que es deixa en stand by per que es preveu negociar-ho amb l’empresa, apareix per primera vegada en l’aprovació de les ordenances fiscals per l’any 2009 com una nova taxa: la taxa WI-FI. Taxa que preveu una quota de 250 € d’instal·lació i 10 € mensuals pel servei.
No entraré a valorar el fet de si aquesta taxa es cara o barata, ni si, com diu un comentarista anònim en l’anterior post, es una xarxa
WIMAX i no WI-FI, ni si aquesta es millor que l’altra per que té més ample de banda i major cobertura, ni si les quotes de microoperador les ha de pagar l’Ajuntament i no l’usuari que instal·la el sistema, ni si tenim WIMAX a meitat de preu i la quota es ridícula ... no, no es aquest el meu propòsit. El que m’agradaria constatar es el fet de com l’alcalde, i per extensió l’equip de govern de CIU, immers en les profunditats del seu discurs demagògic pretén ensarronar-nos de nou. Però aquestes immersions son perilloses per que, com deia el protagonista de la pel·lícula que he vist aquesta nit passada, “en el mar fins i tot un tauró s’hi pot ofegar”. I es que “por la boca muere el pez”.
Així, hem de recordar quan l’alcalde s’omplia la boca manifestant a la premsa que era la seva voluntat garantir la connexió a internet pública sense cap cost per als veïns, que ja estava “a disposició de tots els veïns de Tivissa l'accés gratuït a internet a través de tecnologia sense fils (wireless o Wi-Fi)”, que “no cal pagar quotes mensuals” i, fins i tot, que “si més endavant ens obliguen a establir una quota, subvencionarem els veïns perquè no hagin de pagar res”.
Doncs bé, de quina classe de gratuïtat parlava?
L’altra qüestió es la que apareixia a la premsa el diumenge passat de que Tivissa congelava els impostos, es a dir, les ordenances fiscals pel 2009. El mateix regidor d’Hisenda ho manifestava en el pertinent Plenari: “es voluntat de l’Ajuntament congelar els impostos”. El quid de la qüestió però, està en que el 67% de les ordenances fiscals es veuen modificades, es a dir, que pateixen un increment del 4,90% i només un 33% queden congelades. Altre cop més demagògia de salón.
Com es que l’any que ve haure de pagar un 4,9% més en els impostos si estan congelats?
El fet ja no es si paguem més o menys, si s’apliquen nous impostos que abans no s’aplicaven, si es necessari o no incrementar-los (que, val a dir no deixa de ser prou important i dona per un ampli debat), ... al meu entendre, el fet es que l’administració, l’Ajuntament, amb la praxis de l’equip de govern, li perd el del respecte a la ciutadania.
La primera fa referència al tema del WI-FI o Internet sense fils, doncs en un Ple municipal varem poder assabentar-nos que la partida de Despeses Diverses de Comunicació, la que fa referència a la qüestió del WI-FI, té un dèficit de 25.000 € i, en un altre Ple i malgrat que es deixa en stand by per que es preveu negociar-ho amb l’empresa, apareix per primera vegada en l’aprovació de les ordenances fiscals per l’any 2009 com una nova taxa: la taxa WI-FI. Taxa que preveu una quota de 250 € d’instal·lació i 10 € mensuals pel servei.
No entraré a valorar el fet de si aquesta taxa es cara o barata, ni si, com diu un comentarista anònim en l’anterior post, es una xarxa
WIMAX i no WI-FI, ni si aquesta es millor que l’altra per que té més ample de banda i major cobertura, ni si les quotes de microoperador les ha de pagar l’Ajuntament i no l’usuari que instal·la el sistema, ni si tenim WIMAX a meitat de preu i la quota es ridícula ... no, no es aquest el meu propòsit. El que m’agradaria constatar es el fet de com l’alcalde, i per extensió l’equip de govern de CIU, immers en les profunditats del seu discurs demagògic pretén ensarronar-nos de nou. Però aquestes immersions son perilloses per que, com deia el protagonista de la pel·lícula que he vist aquesta nit passada, “en el mar fins i tot un tauró s’hi pot ofegar”. I es que “por la boca muere el pez”.Així, hem de recordar quan l’alcalde s’omplia la boca manifestant a la premsa que era la seva voluntat garantir la connexió a internet pública sense cap cost per als veïns, que ja estava “a disposició de tots els veïns de Tivissa l'accés gratuït a internet a través de tecnologia sense fils (wireless o Wi-Fi)”, que “no cal pagar quotes mensuals” i, fins i tot, que “si més endavant ens obliguen a establir una quota, subvencionarem els veïns perquè no hagin de pagar res”.
Doncs bé, de quina classe de gratuïtat parlava?
L’altra qüestió es la que apareixia a la premsa el diumenge passat de que Tivissa congelava els impostos, es a dir, les ordenances fiscals pel 2009. El mateix regidor d’Hisenda ho manifestava en el pertinent Plenari: “es voluntat de l’Ajuntament congelar els impostos”. El quid de la qüestió però, està en que el 67% de les ordenances fiscals es veuen modificades, es a dir, que pateixen un increment del 4,90% i només un 33% queden congelades. Altre cop més demagògia de salón.
Com es que l’any que ve haure de pagar un 4,9% més en els impostos si estan congelats?
El fet ja no es si paguem més o menys, si s’apliquen nous impostos que abans no s’aplicaven, si es necessari o no incrementar-los (que, val a dir no deixa de ser prou important i dona per un ampli debat), ... al meu entendre, el fet es que l’administració, l’Ajuntament, amb la praxis de l’equip de govern, li perd el del respecte a la ciutadania.
