Sentència ferma i executòria del TSJC contra un acord de Ple

Era en el transcurs del torn de precs i preguntes del Ple ordinari del dia 24 de març quan el portaveu d’Iniciativa-EPM preguntava a l’equip de govern de CIU “que pensen fer?” referint-se a l’expedient administratiu Recurs núm. 912/2006. Així, feia palesa, una vegada més, la mala praxi de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tivissa.

Aquest Recurs dóna com a fruit la sentència ferma i executòria núm. 773/2009 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, corresponent a la resolució del contenciós administratiu que va interposar el sindicat CC.OO. contra les Bases Generals per a la provisió de places de l’oferta d’ocupació pública de l’Ajuntament de Tivissa i que varen ser aprovades en el Plenari del 29 de juny de 2006.

El contenciós s’interposa contra les Bases Generals per què l’Ajuntament no va voler-les negociar amb els representants sindicals dels treballadors. Aquest tràmit preceptiu, és un dret reflectit al seu Conveni Col·lectiu i emparat en la LOLS i la pròpia Constitució i del que la sentència especifica “cuando la negociación con los representantes sindicales es preceptiva, se debe respetar la misma, con previa convocatoria de aquellos y su participación negociada de la Bases Generales” (sic). Qüestió aquesta que l’alcalde i el seu equip de govern es van passar “per l’arc del triomf” tal i com fonamenta la sentència (de manera més ortodoxa) “al haberse omitido, sin causa justificativa alguna, la negociación con los sindicatos legalmente representados en el Ayuntamiento” (sic) i vulnerant, de manera flagrant i barroera el dret fonamental a la llibertat sindical, tal i com el propi Ajuntament no té cap pudor en admetre, doncs “reconoce que no ha habido negociación previa a la aprovación de las Bases Generales”(sic). És per tot això que els TSJC falla “estimar el recurso y anular el Acuerdo impugnado del Pleno del Ayuntamiento de Tivissa, de fecha 29 de junio de 2006, de aprovación de las Bases Generales para la provisión de plazas incluidas en la Oferta pública de Empleo” (sic). Es a dir, que tant les Bases Generals com tots els actes administratius realitzats a posteriori, són nuls de ple dret.

A aquestes alçades, ja ha quedat patent que l’alcalde i el seu equip de govern tenen ofuscades les virtuts cardinals de les que tant fan gala i que la seva practica política és l’art de convertir en impossible el possible, en transformar en un “más difícil todavía” el que no té complicació i esta reglat i regulat, i en caure reiteradament en un degoteig constant de despropòsits il·legals que ja marquen un estil propi de governar, un estil que ja ha deixat la seva particular empremta en els annals de la història de la nostra comunitat.