Fins a sempre Marcelino Camacho

“Temps d’acció, de presó, de solidaritat, de por, de sacrifici i de rebel·lia. Temps obscurs en la distància, però sempre, tots, i Marcelino entre ells, amb la vista posada en l’horitzó obert de democràcia, llibertat i dret.”

Ens ha deixat Marcelino Camacho, un militant obrer que junt amb molts d’altres sindicalistes fundà, a finals dels anys 50, les primeres Comissions Obreres.

Va ser un 11 de juliol de 1976 en que CC.OO. celebrà l’Assemblea clandestina de Barcelona on decideix fer el pas de moviment a organització sindical i crear la Confederació Sindical de Comissions Obreres. Durant el final de 1976 i primers mesos de 1977, el sindicat, mitjançant un procés assembleari, va anar constituint els sindicats de nacionalitat i regionals i, dos anys després, el juny de 1978, celebraria el primer congrés confederal de CC.OO. i elegiria secretari general a Marcelino Camacho, que va romandre en el càrrec fins a 1987 i en va ocupar la presidència fins a 1996.

Marcelino Camacho, un home íntegre, ferm, tenaç, simbolitza la lluita i l’estratègia del moviment sindical amb la creació i desenvolupament de CC.OO., dotant-lo d’una autonomia sindical que, avui, és una de les senyals d’identitat més sòlides de CC.OO.

Desprès de lluitar a la Guerra Civil en defensa de la legalitat del govern de la II República, va patir la terrible repressió franquista que el dugué a un camp de treballs forçats. Després, la persecució franquista l’engarjolà durant 5 anys per defensar els interessos dels treballadors i, tres mesos després de posar-lo en llibertat, altre cop és empresonat més de 3 anys amb el famós Sumari 1001. Però res de tot això va poder doblegar les seves conviccions com bé ens ho recorda amb la seva frase “Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar”.

Els afiliats de CC.OO. i la classe treballadora hem perdut un bon company i la llibertat i la democràcia han perdut un dels seus millors valedors.

Malgrat tot, la seva memòria serà sempre present en totes les lluites per un món més just on les persones siguem l’objectiu i la base del progrés.

Tancat per Vaga General

Adeu Labordeta

Se’n ha anat Labordeta, aragonès, cantautor, escriptor, presentador, polític, un fill del poble que mai va oblidar d’on venia i a qui defensava.

Malgrat la seva lluita, potser no haurà vist el bell matí que anhelava, ni les granades espigues altes disposades per al pa, però de ben segur que la seva lluita i el seu exemple ha servit per a empènyer una mica més la història cap a la llibertat.

Adéu Labordeta, et trobarem a faltar.

Canto a la libertad

Habrá un día en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga LIBERTAD

Hermano, aquí mi mano

será tuya en mi frente

y tu gesto de siempre

caerá sin levantar

huracanes de miedo

ante la LIBERTAD

Haremos el camino

en un mismo trazado

uniendo nuestros hombros

para así levantar

a aquellos que cayeron

gritando LIBERTAD

Habrá un día en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga LIBERTAD

Sonarán las campanas

desde los campanarios

y los campos desiertos

volverán a granar

unas espigas altas

dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos

nunca fue repartido

entre todos aquellos

que hicieron lo posible

por empujar la historia

hacia la LIBERTAD

Habrá un día en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga LIBERTAD

También será posible

que esa hermosa mañana

ni tú, ni yo, ni el otro

la lleguemos a ver,

pero habrá que empujarla

para que pueda ser.

Que sea como un viento

que arranque los matojos

surgiendo la verdad

y limpie los caminos

de siglos de destrozos

contra la LIBERTAD

Habrá un día en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga LIBERTAD

De mecenes i de patriotes

“La pàtria a la boca, la cartera a Suïssa”

                                    -Daniel PI, diputat d’ICV-

Durant la intervenció del diputat d’ICV Daniel Pi en la compareixença de Fèlix Millet, expresident de l'Orfeó Català - Palau de la Música, davant la Comissió d'Investigació sobre les Irregularitats Detectades en la Gestió del Palau de la Música el passat dia 6, podem observar el mutisme d’un Millet impassible, tanmateix com el marbre.

Quin escàndol i quina vergonya!

Quatre gats diuen ...

.. això es el que voldrien ells!

Èxit de seguiment de la vaga dels funcionaris amb un 75% de participació i “mogollón” de gent a les “manis”. 150.000 manifestants a Barcelona, 5.000 a Tarragona i Girona, 500 a Tortosa i 200 a Amposta, a Lleida la manifestació tenia lloc a les 18 h.

-Multitudinària manifestació a Barcelona contra les retallades en el sector públic

-La vaga del sector públic té un seguiment del 75% a Catalunya

-Les primeres dades de la nit mostren que la vaga general en el sector públic convocada avui ha començat amb força

NO A LA RETALLADA DE PENSIONS I SALARIS, SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS, QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS ESPECULADORS

La "mani" avui a Tarragona:

Un altra sentència del TSJC contra l’Ajuntament de Tivissa.

Altra vegada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla en contra de l’Ajuntament de Tivissa per haver incorregut en infraccions legals.

Aquest cop és la sentència 240/2010 del març passat que resol el contenciós administratiu interposat pel sindicat CC.OO. contra l’Ajuntament de Tivissa i que declara nul l’acord de Ple de data 29/06/2006 en que es va aprovar la Plantilla Orgànica i la Relació de Llocs de Treball.

De nou l’equip de govern de l’Ajuntament de Tivissa no respecta el dret a la negociació i infringeix la Llei ometent, “sin causa justificativa alguna”, la negociació amb els representants sindicals en el procés d’aprovació de la Plantilla Orgànica i la relació de Llocs de Treball i vulnera, altre cop, el “derecho fundamental a la libertad sindical reconocida en el art. 28.1 de la Constitución”.

Han transcorregut anys d’ençà que es van interposar els contenciosos administratius contra l’Ajuntament de Tivissa, però les conseqüències de la mala praxi de l’alcalde i el seu govern acaben evidenciant-se en forma de sentencies judicials que deslegitimen l’acció de govern i que només fan palesa una ofuscació malaltissa per dur a terme particulars ràtzies personals, “neteges” contra determinats treballadors/es sense que importin el més mínim els danys col·laterals i les conseqüències que se’n puguin derivar per l’Ajuntament doncs, no hi ha res millor que disparar amb pólvora del rei.

Desprès de l’evidència, a l’alcalde de Tivissa només li queda, altre cop, continuar donant les culpes de tot als enemics del poble, al contuberni judeomasón, a la mà negra que, omnipresent i plenipotenciària regeix, des de l’ombra, el destí de tots els Tivissans/es. Com ja ha vingut demostrant, tots els arguments li són vàlids a l’hora de cercar culpables fora de l’esfera de les seves responsabilitats, en un intent de desviar l’atenció de la seva nefasta acció de govern.

Però, el rei és nu i cada vegada són més els que s’atreveixen a dir-ho malgrat el risc de ser titllats de necis, de desafectes al règim o d’enemics del poble i ser exhibits a la picota pel Comitè d’Activitats Antitivissanes, defensor dels autèntics valors Tivissans.

Homenatge als soldats de la República a La Serra d’Almos

El passat diumenge es va celebrar l’acte d’homenatge dels 179 soldats republicans que restaven enterrats en una fosa comuna del cementiri de La Serra d’Almos.


L’acte, senzill i molt emotiu, va tenir lloc al mateix cementiri de la Serra d’Almos i hi van participar amb un parlament la regidora delegada de La Serra d’Almos, Lourdes Pena i la directora general de Memòria Democràtica Maria Jesus Bono. Durant el transcurs del mateix es va descobrir una placa commemorativa amb els noms dels 179 soldats enterrats en una fossa comuna del cementiri entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938 provinents de l’hospital que l’exèrcit republicà tenia establert al Mas d’Alerany (col·lectivitzat l’any 1936) i on hi diuen els soldats ferits de la Batalla de l’Ebre per, posteriorment, ser traslladats a hospitals de la reraguarda.


Segons explicà Lourdes Pena, dels 179 soldats, només van poder contactar amb la família d’un d’ells, José Cabrero Callau amb grau de sergent del Batalló 519 de la 130ª Brigada mixta de l’Exèrcit popular de la República, d’afiliació anarquista i natural de la província d’Osca. Dos de les netes de la seva germana, d’avançada edat, van assistir a l’homenatge visiblement emocionades.


L’homenatge va finalitzar amb l’ofrena floral de tots els assistents que dipositarem un clavell al peu de la placa desprès d’escoltar el Cant dels Ocells interpretat per un veí de La Serra d’Almos.


Amb aquesta ja son 11 les dignificacions de fosses comunes que ha impulsat la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat a més de la recuperació de més de 600 restes òssies humanes de la Guerra Civil d’un total de 12 actuacions en fosses i quatre que es troben en estudi (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Camp, Anoia i Noguera).

Ara més que mai

"El contrari de l'oblit no és la memòria. És la veritat. La veritat de la memòria en la memòria de la veritat."

(Juan Gelman)

“Vetlla la nit el món dels oblidats. Per això ha fet soldats els seus records i els ha armat de memòria, per que s’alleugereixi el dolor dels més petits”.

(Anònim)

Sentència ferma i executòria del TSJC contra un acord de Ple

Era en el transcurs del torn de precs i preguntes del Ple ordinari del dia 24 de març quan el portaveu d’Iniciativa-EPM preguntava a l’equip de govern de CIU “que pensen fer?” referint-se a l’expedient administratiu Recurs núm. 912/2006. Així, feia palesa, una vegada més, la mala praxi de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tivissa.

Aquest Recurs dóna com a fruit la sentència ferma i executòria núm. 773/2009 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, corresponent a la resolució del contenciós administratiu que va interposar el sindicat CC.OO. contra les Bases Generals per a la provisió de places de l’oferta d’ocupació pública de l’Ajuntament de Tivissa i que varen ser aprovades en el Plenari del 29 de juny de 2006.

El contenciós s’interposa contra les Bases Generals per què l’Ajuntament no va voler-les negociar amb els representants sindicals dels treballadors. Aquest tràmit preceptiu, és un dret reflectit al seu Conveni Col·lectiu i emparat en la LOLS i la pròpia Constitució i del que la sentència especifica “cuando la negociación con los representantes sindicales es preceptiva, se debe respetar la misma, con previa convocatoria de aquellos y su participación negociada de la Bases Generales” (sic). Qüestió aquesta que l’alcalde i el seu equip de govern es van passar “per l’arc del triomf” tal i com fonamenta la sentència (de manera més ortodoxa) “al haberse omitido, sin causa justificativa alguna, la negociación con los sindicatos legalmente representados en el Ayuntamiento” (sic) i vulnerant, de manera flagrant i barroera el dret fonamental a la llibertat sindical, tal i com el propi Ajuntament no té cap pudor en admetre, doncs “reconoce que no ha habido negociación previa a la aprovación de las Bases Generales”(sic). És per tot això que els TSJC falla “estimar el recurso y anular el Acuerdo impugnado del Pleno del Ayuntamiento de Tivissa, de fecha 29 de junio de 2006, de aprovación de las Bases Generales para la provisión de plazas incluidas en la Oferta pública de Empleo” (sic). Es a dir, que tant les Bases Generals com tots els actes administratius realitzats a posteriori, són nuls de ple dret.

A aquestes alçades, ja ha quedat patent que l’alcalde i el seu equip de govern tenen ofuscades les virtuts cardinals de les que tant fan gala i que la seva practica política és l’art de convertir en impossible el possible, en transformar en un “más difícil todavía” el que no té complicació i esta reglat i regulat, i en caure reiteradament en un degoteig constant de despropòsits il·legals que ja marquen un estil propi de governar, un estil que ja ha deixat la seva particular empremta en els annals de la història de la nostra comunitat.

Ple ordinari de març II

L’últim punt de l’ordre del dia del Ple del dia 24 de març feia referència a precs i preguntes, apartat on els grups de l’oposició exerceixen part de la seva tasca de control i fiscalització de l’equip de govern.

Així els grups d’Iniciativa-EPM i ERC feien tot un seguit de preguntes.

El regidor d’ERC va remarcar l’incompliment de l’acord plenari referent al Pla director i amb el tema d’actes que reben amb un retard exagerat. Tanmateix, sol·licitava informació sobre una sol·licitud de subvenció de l’Ajuntament a l’ACA per abastament d’aigua al nucli de Llaberia; sobre el procés per designar un secretari-interventor; sobre una denúncia al Jutjat de Falset; sobre una casa en estat de ruïna al C/Verge de Montserrat; sobre el posicionament de l’Ajuntament referent a la candidatura d’Ascó per l’ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat i si l’equip de govern de Tivissa “pensa signar les al·legacions en contra d’aquesta instal·lació”; sobre l’EDAR (Estació Depuradora d’aigües Residuals); sobre la situació de la piscina municipal i càmping-alberg; sobre la TDT, de la que va dir “ja que tenen tota la veritat”, va demanar informació de la situació en que es troba, “per què si ha baixat Deu a la Terra i els ha envestit d’aquesta autoritat moral, doncs, a lo millor, m’ho poden explicar”, va dir.

També va fer dos precs. Un, en referència a que l’equip de govern no comunica als regidors de l’oposició, “en la forma i terminis que pertoca”, les cartes que arriben dirigides als mateixos i al·ludint a una carta de convocatòria a tots els regidors que té registre d’entrada el dia 14 de gener per un acte el dia 16 i que el registre de sortida de la mateixa per comunicar-ho als regidors es del dia 18, dos dies desprès de que ja s’hagi realitzar l’acte. A la qual cosa va recriminar-los-hi “encara que tinguin la força dels vots, la força de la raó no la tenen”. Amb l’altre prec, recordava a l’equip de govern que els debats polítics “s’han de realitzar al lloc que pertoca”, es a dir a l’Ajuntament.

Iniciativa-EPM va fer un prec a l’equip de govern concernent al MTC i en referència a que mentre els grups de l’oposició estaven tancats al Consell Comarcal, en sintonia amb l’acord Plenari que es va prendre en el seu dia, l’alcalde “estava cantant les simpaties del MTC”, actitud que va considerar “que no és de rebut”. Un altre prec pertanyent a la manca de comunicació de l’equip de govern sobre les convocatòries i invitacions que diferents entitats locals i supralocals fan al seu grup mitjançant l’Ajuntament. I un altre prec sobre “l’incompliment reiteratiu de la legalitat vigent” de l’equip de govern en l’entrega de les actes dins el termini legalment establert.

Va realitzar tot un seguit de preguntes referents, entre d’altres, a obres realitzades a la piscina; sobre la sol·licitud del Departament d’urbanisme demanant còpia dels expedients de disciplina urbanística en sòl no urbanitzable; sobre la notificació de la denegació d’una subvenció de la Secretaria d’Acció Ciutadana; sobre l’informe de l’expedient de les obres de construcció dels vestuaris de la pista poliesportiva del Plan E.

Referent a qüestions jurídiques va demanar informació:

- Sobre la designació de procuradors i lletrats per representar l’Ajuntament en un procediment per qüestions referents a tot el tema del càmping.

- Sobre un informe jurídic del gabinet Bel Advocats per un contenciós amb l’anterior concessionari del càmping.

- Sobre l’aprovació d’un pressupost presentat per gabinet Bel Advocats per la col·laboració professional referent a unes al·legacions presentades per un usuari del càmping al que l’Ajuntament demana que retiri el bungalow.

- Sobre l’aprovació del pressupost de Bel Advocats per la col·laboració professional referent a un requeriment del Jutjat de 1a. Instància i instrucció núm. 3 del prat de Llobregat.

- Sobre l’aprovació d’un pressupost per l’assessorament jurídic a l’Ajuntament per un contenciós administratiu de l’antic concessionari del càmping.

- Sobre l’aprovació d’un pressupost per l’assessorament jurídic a l’Ajuntament de Bel Advocats per un altre contenciós administratiu de l’antic concessionari del càmping.

- Sobre l’aprovació d’un pressupost per la col·laboració professional de Bel Advocats per un altre requeriment del Jutjat 1a. Instància i instrucció núm. 3 del prat de Llobregat.

- Sobre l’aprovació d’un pressupost de Bel Advocats per les al·legacions presentades per un altre usuari del càmping per la retirada d’un bungalow;

- Sobre una querella interposada per l’Ajuntament a l’antic concessionari del càmping.

- Sobre l’aprovació del pressupost de Bel Advocats per les al·legacions presentades per l’antic concessionari del càmping referents a l’expedient de taxació de l’equipament turístic municipal.

- Sobre la sol·licitud de documentació del Jutjat de 1a. Instància de Gandesa a l’Ajuntament.

“Se’n donen compte per què vaig dir que no en tenien prou amb 25.000 €”, va dir, referint-se a l’assignació de la partida Jurídics del pressupost del 2010 i veient la quantitat qüestions jurídiques que té obertes l’Ajuntament.

Tanmateix feia un aclariment referent a una denúncia presentada per Inciciativa-EPM sobre l’abocament d’aigües residuals al barranc de la Foix, en aquest sentit va recordar la proposta d’acord de Ple que el seu grup havia presentat i que “ni tant sols es va executar”, va dir. En aquest sentit va manifestar que aquesta mateixa proposta va ser la que es va entregar al ministeri Fiscal.

Referent a sol·licituds d’informació presentades en temps i forma pel seu grup, va tornar a demanar informació:

- Sobre la sol·licitud d’informació presentada pel seu grup el 10 de febrer referent al projecte de llicència d’obres que va presentar la Direcció General de Telecomunicacions per la instal·lació d’una torre de telecomunicacions i que encara no els hi ha esta facilitada.

- Sobre la sol·licitud d’informació feta el 10 de febrer sobre la certificació de l’any 2009 del tram de millora de l’antiga N-340a i que encara no els ha estat facilitada.

- Sobre les al·legacions presentades per Iniciativa-EPM i d’altres persones i entitats referents al parc eòlic de la Toa i que encara no els hi ha estat facilitada.

- Sobre l’expedient de les obres del Centre municipal de serveis i Casal d’avis Fase 2b de Tivissa i que encara no els ha estat facilitada.

- Sobre la consulta de tots els expedients de les obres atorgades en zona rústega clau 7a agrícola permanent dels anys 2008-2009 i que encara no els ha estat facilitada.

A destacar, l’última pregunta del portaveu d’Iniciativa-EPM, quan es va referir a la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, favorable als treballadors que van interposar un contenciós administratiu contra les bases generals per la provisió de placés d’oferta de treball públic de l’Ajuntament de Tivissa. “Que pensen fer?”, va preguntar a l’equip de govern el portaveu d’Iniciativa-EPM.

Ple ordinari de març I

El passat dia 24 va tenir lloc el primer Ple ordinari de l’any en curs. En el transcurs del plenari es tractaren 10 punts de l’ordre del dia.

Aprovació d’actes anteriors

Amb els vots a favor de CIU i AISA-FIC, els vots en contra d’Iniciativa-EPM i l’abstenció d’ERC, va quedar aprovada l’acta corresponent al Ple ordinari del 23/12/2009. També va quedar aprovada l’acta corresponent al Ple extraordinari del 16/03/2010 amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i Iniciativa-EPM i l’abstenció d’ERC.

El fet destacable és que en una de les actes aprovades, la Secretària especifica que excusa l’assistència d’un regidor d’Iniciativa-EPM i desprès, aquest mateix regidor, queda reflectit a l’acta conforme ha votat. De res van servir els aclariments dels regidors/es del grup municipal d’Iniciativa-EPM, ni la Secretària ni l’equip de govern van considerar-les.

Aprovació del pressupost del 2010

El regidor d’Hisenda Sr. Borràs presentava els pressupostos del 2010 fent incís en la contenció en la despesa “que correspon al temps d’incertesa”, malgrat manifestar el seu optimisme “tot i els temps difícils”.

El regidor d’ERC va fer menció al poc temps que han tingut per estudiar els pressupostos, referint-se a les escarides 48 h. d’antelació amb que se’ls hi ha subministrat la documentació referent als mateixos. Tanmateix criticava els

“ pocs diners de dotació pot tenir aquest Pla Estratègic”

sis mesos de retard amb que l’equip de govern presenta aquests pressupostos. Entre d’altres aclariments, va recordar al regidor d’Hisenda que s’havia compromès a la creació, en els pressupostos del 2010, d’una partida específica per dur a terme la creació d’un Pla de desenvolupament estratègic municipal i, aquesta partida, no quedava reflectida en el pressupost. La resposta del regidor d’Hisenda va ser que no recordava haver adquirit el compromís de dotar una partida específica i que “el tema del pla estratègic esta inclòs dintre dels estudis tècnics”, a la qual cosa, el regidor d’ERC va puntualitzar “pocs diners de dotació pot tenir aquest Pla Estratègic” referint-se a la retallada pressupostària que ha patit aquesta partida.

El portaveu d’I-EPM va fer incís a la diferència entre els pressupostos del 2010 i els presentats el 2009, “només pel volum, ja es veu que són molt diferents”, va dir, i va agrair el fet a l’equip de govern alhora que ho matisava dient “per acabar de quedar bé, només els hi faltaria incloure les bases d’execució del mateix”. Tanmateix feia palesa que la memòria del pressupost els hi és lliurada amb “molt poc temps”, cosa que fa molt difícil “poder presentar alternatives” i impedeix la tasca “de control i fiscalització” a l’equip de govern.

“una taxa que no existeix, no sé com es pot recaptar”

El portaveu d’Iniciativa-EPM, entre d’altres qüestions, es va referir la partida de Taxes de recollida de trastos vells que té pressupostada 12.000 €, evidenciant que “una taxa que no existeix, no sé com es pot recaptar”. També, sobre la concessió de l’abocador, va apel·lar al milió d’euros “que no estan condicionats a res” i va lamentar que “el municipi no vegi el resultat d’aquests diners”. Referent al préstec de l’edifici de l’escola bressol va manifestar el seu desacord doncs no entenen el fet de que s’hagi de comprar l’escola bressol “quan ara no ens costa res”. Quant a la partida de Jurídics, dotada amb 25.000 €, va manifestar el que al seu entendre és insuficient “donada la marxa que portem en temes jurídics” i va proposar incrementar-la. En referència a estudis i treballs tècnics, també va mencionar si es pagaven treballs realitzats pel POUM “que es van fer sense consignació pressupostària” i que s’han anat pagant mitjançant “aquestes maniobres pressupostàries”. Sobre l’adjudicació del centre municipal de serveis 1a. fase va evidenciar que s’havien excedit en 98.062 € del pressupost inicial.

La contesta del regidor d’hisenda sobre la taxa de trastos vells va ser “si no existeix, vostès facin el que correspongui”, tanmateix es referia a la interpel·lació del portaveu d’Iniciativa-EPM sobre determinades partides de “marejar la perdiu”. La contesta del portaveu d’Iniciativa-EPM va ser que “mai havia trobat un regidor d’hisenda que fes una explicació tant poc convincent” en referència a les preguntes que se l’hi havien formulat referents al pressupost.

Els pressupostos es van aprovar amb els vots a favot de CIU i AISA-FIC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM i ERC.

Aprovació inicial de la modificació puntual de les NN.SS.

En aquest punt, es sotmetia a aprovar inicialment la modificació puntual del redactat de la zona verda clau 6 de les Normes Subsidiàries (NN.SS.) de planejament.

Es crea la nova clau 6b per a garantir la zona de protecció de façana. La clau 6b correspondria a “zona verda de titularitat privada” i faria referència a una part de tres finques privades pertanyents a quatre propietaris i que ara resten catalogades com a zona verda. En aquesta zona verda de titularitat privada si podran fer tanques, paviments, arbrats, piscines i pistes de joc particulars.

Aquest punt va ser aprovat amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i Iniciativa-EPM i l’abstenció d’ERC.

Aprovació inicial de la modificació puntual de les NN.SS. de la zona de la piscina de La Serra d’Almos

En aquest punt es va sotmetre a votació modificar el redactat de les NN.SS. que afectaria a la zona de la piscina de La Serra d’Almos. Així, s’afegia una nova clau, la 7g “Altres zones en sòl no urbanitzable” i el redactat seria el següent: “S’estableix com a zona d’equipaments de titularitat privada el solar que actualment està destinat a piscina d’ús públic, de forma que es pugui seguir realitzant aquest ús i el desenvolupament de les activitats complementàries relatives a un espai lúdic esportiu”.

El punt es va aprovar per majoria absoluta.

Reclamació a l’antic concessionari del càmping

La proposta al Plenari era la de reclamar les despeses que ha ocasionat la intervenció del servei de l’equipament turístic municipal a l’antic concessionari Sr. Sitges. La quantia sol·licitada ascendeix a 264.130,66 €, corresponents a 36.130,66 € per les despeses de la intervenció i 228.000 € en concepte de danys i perjudicis.

El regidor d’ERC va argumentar la seva abstenció amb el fet de que aquest és “un procés viciat d’origen” i que aquesta era la conseqüència d’una concessió que el TSJC “va declarar il·legal”.

El portaveu del grup municipal d’Iniciativa-EPM va explicar que, com tot el referent a aquest tema, el seu vot continuaria essent en contra doncs “si alguna vegada ens abstenim o votem a favor no ho podem portar al lloc que correspon”. A més, li va reprovar a l’equip de govern que hagués fet cas omís dels suggeriments que Iniciativa-EPM va fer-li en el seu moment i en referència a la quantia reclamada (1.500 € diaris) en concepte de la sanció que preveu les clàusules administratives del contracte, “si haguessin fet cas quan nosaltres els hi dèiem que tenien la facultat de posar-les, ja les hauríem cobrat abans”, va dir.

Aquest punt va ser aprovat amb els vots a favor de CIU, els vots en contra d’Iniciativa-EPM i les abstencions d’ERC i AISA-FIC.

Conveni amb Agència de Protecció de la Salut

Per unanimitat va ser aprovat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tivissa i l’Agència de Protecció de la Salut.

Sol·licitud de col·laboració amb la Diputació de Tarragona

Per una unanimitat es va aprovar sol·licitar la col·laboració de la Diputació de Tarragona en matèria de gestió cadastral. Així, es va acordar que la Diputació, mitjançant el seu organisme BASE, per a què realitzi les gestions suficients per mantenir la base de dades del padró actualitzada i en faci el manteniment.

Coneixement dels Decrets de les Juntes de Govern Local

La Secretària va donar coneixement al Plenari dels decrets de les Juntes de Govern Local.

Informació de govern

El regidor de governació Sr. Samarra informava al Plenari de l’actuació del govern. Així informava, entre d’altres, de la compra d’una finca al nucli de Llaberia i de l’adjudicació de varies obres acollides al Plan E.

La TDT a Tivissa

El desplegament de la Televisió Digital Terrestre a Tivissa, ha acabat desencadenant una vertadera ciclogènesis política. Així, les “masses d’aire calent” que conformen uns grups a l’oposició indignats, xoquen amb la “massa d’aire fred” formada pel grup de CIU a l’equip de govern que, amb la fredor que el caracteritza, no dubta en mentir descaradament i eludir les seves responsabilitats cada vegada que ho considera convenient.

Desprès de sengles articles del regidor d’ERC i el mateix alcalde a la Revista Tivissa sobre l’ubicació d’una antena de telecomunicacions que havia de donar la cobertura de la TDT al nostre municipi, va ser amb l’aparició del pamflet Parlem-ne (òrgan de difusió de CIU de Tivissa) que es van donar les condicions per a què la inestabilitat tingués lloc. Així, mentre el flux ciclònic va començar al voltant de la ubicació de l’antena de TDT que, pel que hem pogut assabentar-nos, ja fa 7 anys que va, les corresponents pertorbacions polítiques van acabar xocant tot originant dos xerrades per part dels grups a l’oposició (ERC i Iniciativa-EPM) i una conferència (“Tota la veritat sobre la TDT”) per part de l’equip de govern a l’Ajuntament de Tivissa (CIU).

La xerrada d’ERC

El dia 5 de febrer era el grup municipal d’ERC que va invitar al Secretari General de Telecomunicacions de la Generalitat, Sr. Jordi Bosch, per tal d’explicar la situació del desplegament de la TDT a Tivissa per part de la Generalitat i del conveni que aquesta té signat amb l’Ajuntament per ubicar una antena de telecomunicacions en propietat municipal i que preveu la cessió gratuïta per un període de 30 anys de les instal·lacions municipals on actualment es troba el repetidor. Tanmateix, el regidor d’ERC va fer aclariments per “defensar la meva pròpia persona i el grup municipal d’ERC” del que va considerar “atacs del tot indignes” per part del grup de CIU i que es varen publicar en el “Parlem-ne”, alhora que denunciava “una hipòtesi maquiavèl·lica” que pretén culpabilitzar al regidor d’ERC i el govern de la Generalitat de tenir “la culpa de tots els mals del món” en el retard d’aquesta infraestructura. En el transcurs d’aquesta xerrada, a més de fer al·lusió a les “mitges veritats” afirmades per CIU en el “Parlem-ne”, es va posar de manifest la manca de compromís per part de l’equip de govern de que l’antena no fos ja una realitat i que fossin necessaris tres anys per a que fes la cessió del terreny municipal a la Generalitat, al gener del 2009. Tanmateix, el Secretari de Telecomunicacions, Sr. Bosch, manifestava “mai, mai, mai, ningú de Tivissa, de l’oposició, ens ha trucat per a que no féssim alguna cosa en el municipi”, en clara referència al “Parlem-ne” quan es refereix a un “assetjament sistemàtic” per part “d’alguns departaments de la Generalitat” i un “sectarisme descarat i sense escrúpols” que, afirma, és “atiat des del nostre mateix municipi”.

La conferència de CIU

El dia 5 de març era l’equip de govern de CIU a l’Ajuntament de Tivissa qui va realitzar la conferència “Tota la veritat sobre la TDT a Tivissa” i que, contràriament al que hauria de ser una sana praxis democràtica, no va donar opció a que es realitzessin preguntes al finalitzar la mateixa. Durant la conferència, el regidor de l’equip de govern Sr. Borràs, va sortir en defensa del “Parlem-ne” editat per CIU tot manifestant que se’l havia “titllat” de pamflet i referint-se a la xerrada realitzada per ERC d’acte electoral. A més va centrar la seva argumentació en la mateixa línia que el “Parlem-ne”, es a dir, en atribuir, com si d’una plaga bíblica es tractés, tots els mals als grups polítics a l’oposició i als Departaments de la Generalitat que estan governats pels mateixos. Així es referia a determinats Departaments argumentant manca d’atenció, denegació de subvencions, deixadesa en les seves obligacions, projectes que preveuen el soterrament de línies i que fan incrementar el pressupost inicial, de posar paranys a l’Ajuntament, d’intentar eludir la seva obligació legal, ... i més. D’altra banda, carregava contra ERC argumentant una utilització partidista de l’antena de telecomunicacions i de pretendre que l’Ajuntament afrontes una important despesa i contra l’exgovern d’Iniciativa-EPM per tenir estranys interessos en la compra d’una finca per ubicar-hi el repetidor de TV.

La xerrada d’Iniciativa-EPM

Va ser el passat dijous dia 18, que el grup municipal d’Iniciativa-EPM feia la xerrada: “La TDT: actitud i aptitud”. D’aquesta manera, el portaveu d’Iniciativa-EPM explicava al veïns el seu punt de vista en tot aquest afer. La xerrada la va estructurar en l’actitud i l’aptitud de l’equip de govern, comprenent com a actitud “la seva predisposició segons la qual valora a la ciutadania, grups polítics i institucions” i com aptitud “la capacitad natural o adquirida per a fer alguna cosa”. Si bé van manifestar que mai se’ls havia cridat a l’hora de cercar solucions per que hom podéssim veure la TDT, ni en la recerca de cap pacte, ni per a formar govern, i que, malgrat que son considerats per CIU com la “gent del NO”, va senyalar que el vot d’Iniciativa-EPM referent al tema de la TDT va ser favorable en tots els plenaris. A més, va recordar que, fins el 29 de juny del 2009, havien votat, aproximadament, un 45% de les propostes sotmeses a votació per CIU.

I parlant de l’actitud de l’equip de govern, es referí a les afirmacions que van fer en la seva conferència sobre la compra innecessària d’un terreny per recordar que, la mateixa, va ser acordada per unanimitat en el Ple del 28 de març del 2003 amb el vot de tres regidors de CIU. Tanmateix, explicava la necessitat de la compra per, entre d’altres, donar cobertura als vehicles de protecció civil en cas d’emergència nuclear; per traslladar-hi la corresponent antena per la ràdio local que pretenien crear; totes les antenes de telefonia mòbil i per realitzar-hi un mirador privilegiat que s’emmarcava en el projecte de desenvolupament turístic que tenia el govern d’Iniciativa-EPM. En aquest punt va evidenciar el poc interès que té l’actual equip de govern en el desenvolupament turístic tot recordant que el càmping es troba tancat per falta de permisos. Però, referent a la compra del terreny, també va ressaltar que aquesta no es va du a terme mai, amb el corresponent incompliment d’un acord de Ple per part de l’equip de govern de CIU i malgrat que, el mateix, “certifiqui la seva compra per cobrar-ne la subvenció del 100%”. “Cobrar subvencions per coses que no es porten a terme té un nom”, va dir.

Quan al soterrament de la línia elèctrica a la que fa menció CIU en el “Parlem-ne” i l’equip de govern en la seva conferència, va voler aclarir que, desprès de fetes les oportunes comprovacions, van comprovar que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de Tarragona no té constància de cap projecte fins al dia 19 de gener de l’any en curs, “molt després de que l’equip de govern i el grup de CIU parles de soterraments de línies elèctriques”. I que aquest avantprojecte no contempla cap soterrament de línia elèctrica, si no que preveu la substitució de l’actual cablejat en mal estat, per cablejat nou i tot pel mateix lloc que actualment passa.

Referent a la qüestió de l’obligació de realitzar l’estudi d’impacte ambiental per part del DMAH i de si era correcte que aquest “li pregunti a l’Ajuntament de Tivissa si volem que es faci l’impacte mediambiental”, tal i com va manifestar el regidor Sr. Borràs en la conferència, el portaveu d’Iniciativa-EPM ho va resumir en una frase, “la ignorància és molt atrevida”, va dir, tot matisant “si és que només és ignorància”. En aquest sentit explicava que l’expedient està tramitat segons el Reial Decret Legislatiu 1/2008 d’11 de gener que preveu i regula les exempcions d’impacte ambiental entre administracions, tot puntualitzant “altra cosa és que l’equip de govern no vulgui aquesta exempció”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va acabar la xerrada fent referència a l’aptitud de l’equip de govern de CIU. Així es referia a la “inoperància en la gestió dels afers municipals” per part del mateix amb la pregunta “L’equip de govern de l’Ajuntament s’ha d’entera per un veí que és propietari de la finca el propi Ajuntament?”. La xerrada va concloure amb un altra pregunta retòrica: “Que és el que perd a l’equip de govern de Tivissa ... la seva actitud o la seva aptitud?”

Diuen que després de la tempesta ve la calma i, amb tot, després d’aquest front d’inestabilitat en que l’administració més propera al ciutadà (l’Ajuntament) sembla més interessada en buscar culpables que en treballar i col·laborar per a què els veïns i veïnes de Tivissa puguem gaudir plenament de la TDT, caldrà veure quan de temps haurem d’esperar per a que la ja famosa antena de telecomunicacions sigui una realitat i la recepció de TV es normalitzi d’una vegada per totes.

La crida d’Espanya: Els voluntaris xinesos a la Guerra Civil espanyola

El passat dijous vaig assistir a la conferència “Els voluntaris xinesos a la Guerra Civil espanyola” que organitzà la Casa Àsia, Acisi i UNESCO Tortosa a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

La conferència va anar a càrrec de Ni Hwei-ru, coautora amb el seu marit Len Y. Tsou del llibre “La crida d’Espanya: Els voluntaris xinesos a la Guerra Civil espanyola”. Aquest llibre, publicat en xinès l’any 2001 i que aviat serà traduït al castellà, fa un seguiment de la vida de 13 brigadistes xinesos durant la Guerra Civil espanyola dels més de 100 que es calcula que hi van prendre part.

El matrimoni Americà d'origen taiwanès explicà com van anar recopilant dades al llarg de tretze anys durant el seu temps lliure i que van donar com a fruit aquest llibre. Ni Hwei-ru va contar com el detonant que els va portar a escriure aquest llibre va ser la fotografia d’un soldat xinès davant de l’hospital de Benicàssim que els hi va entregar un veterà brigadista americà i que més tard van poder identificar com a Chen Wen Rao, immigrant xinès a Nova York que morí al 1938 a la batalla de Gandesa. Un llibre que ens descobreix la participació de voluntaris xinesos en la Guerra Civil, aportant quelcom més de llum sobre la memòria silenciada dels defensors de la legalitat republicana i, en especial, de la memòria significativa de tants i tants combatents (més de 40.000 voluntaris provinents de 53 països) que no van dubtar en abandonar-ho tot per defensar la II República.

Així ens narrava el cas d’un d’aquests tretze quan, en retornar desprès de la guerra a Xina per lluitar contra les tropes japoneses que havien envaït el seu país, acabà els seus dies sumit únicament en els records de la seva estança a Espanya ordenant les fotografies que va realitzar durant la guerra Civil.

També del cas de Liu Jing Tien, que va fer-se famós perquè la seva fotografia va apareixer a la primera plana de la revista Estampa, el 1937, i on si podia llegir a peu de foto “Los trabajadores chinos luchan, desde las trincheras de España, por la independencia de su país”. En un permís a Madrid, Liu va ser sorprès pel carrer per la ciutadania que, en reconèixer-lo com el de la fotografia, el va afalagar abraçant-lo i felicitant-lo.

O el cas d’un altre que feia de cuiner i que es queixava al seu superior dient-li que no havia fet un llarg viatge per cuinar, que el que volia era empunyar un fusell i lluitar per la República. Aquest morí en el front de Madrid mentre repartia el “ranxo” entre els soldats.

L’autora, Ni Hwei-ru, va acabar la conferència realçant aquell esperit de fraternitat, d’entrega i de sacrifici d’una gent que no va dubtar en abandonar la família i el seu país per lluitar contra el feixisme. El mateix que després va sumir el món en una altra guerra fratricida, la segona guerra mundial.

En acabar l’acte, la comunitat xinesa de Tortosa va oferir-nos un “dim sun” (pica-pica xinés) i varem poder continuar xerrant de manera més informal.

Una molt bona experiència i una biblioteca Marcel·lí Domingo magnífica que tenen la sort de tenir els veïns de Tortosa.

La llarga ignomínia patida per Aminetu Haidar

Ja s’han complert 25 dies de la vaga de fam iniciada per Aminetu Haidar en protesta per no deixar-la retornar a El Aaiún. Però lluny de desdir-se de la seva pretensió, en tot aquest temps no ha cedit en la convicció de retornar a seva casa, amb els seus.

La vergonyant història es remunta al 13 de novembre, quan Aminetu tornava dels EE.UU. de recollir el Premi al Coratge Civil 2009 que atorga la Fundació nord-americana John Train Foundation. Quan arribà a El Aaiún, amb un avió d’una companyia aèria espanyola, va ser detinguda per la policia Marroquí que li va prendre la documentació i la va sotmetre a un tortuós interrogatori sense cap mena d’assistència lletrada.

El dia 14 de novembre va ser obligada, a la força i contra la seva voluntat, a embarcar en una avió d’una companyia aèria espanyola que la va traslladar, sense passaport, fins a Lanzarote. Va ser obligada per la policia espanyola, en contra de la seva voluntat i sense documentació, a entrar a Espanya, essent-li prohibit expressament per la policia sortir d’Espanya per ordre expressa del Govern Espanyol.

La vergonyant situació creada pel govern Marroquí amb la complaença de l’Espanyol, ja s’allarga 25 dies. 25 dies durant els quals el govern espanyol no ha sabut fer altra cosa que centrar tots els seus esforços en minar la voluntat de Amunetu Haidar, veritable víctima de la situació, enlloc d’exigir al govern alauita que acompleixi amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que té subscrit, al igual que l’Espanyol. 25 llargs dies que fan que la salut d’Aminetu Haidar sigui cada cop més feble i que, tot plegat, si no s’hi posa solució, augura un tràgic final.

Carta enviada a la seva mare pels fills d’Aminetu Haidar:

“El Aaiún, 7 de desembre de 2009

Crida urgent de la infància a la consciència humana.

En el meu nom, Hayat El Kassimi, filla de Aminetou Haidar amb 15 anys i en nom del meu germà Mohamed El Kassimi de 13 anys, llenço una crida urgent a tots els nens del mon sencer per a què ens recolzin i, al mateix temps, llenço un altra crida a totes les mares per a què recolzin la nostra mare, una mare suport dels seus dos fills i que es troba en vaga de fam des de fa 22 dies per a què pugui tornar al nostre costat i puguem viure junts de manera estable.

Es dolorós per a mi i el meu germà rebre la mala noticia de que la nostra estimada mare ha pres la decisió de deixar de prendre els seus medicaments, es perillós per ella.

Ajudin a la nostra estimada mare, evitin la tragèdia que ha de repercutir negativament sobre la nostra situació psíquica i psicològicament.

Volem que torni la nostra mare!!

Hayat El Kassimi

Mohamed El Kassimi”

Pel retorn de Aminetu Haidar a seva casa

Mare de dos fills, l’anomenen la “Gandhi Saharaui” per la seva resistència i lluita pacífica per l’autodeterminació del seu poble i la denuncia de la violenta i constant repressió marroquí al Sàhara Occidental.

Aminetu és troba en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote després de que fos expulsada de El Aaiún sense poder tornar a seva casa al Sàhara Occidental. Fet aquest que, segons l’Associació de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’advocats de Nova York, viola la legislació internacional, marroquí i espanyola. En referència a l’expulsió forçosa d’Aminetu per les autoritats marroquís, l’Associació considera que, segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, “ningú serà arbitràriament privat del seu dret a entrar en el seu propi país” i que “la retirada a Aminetu del seu passaport constitueix una clara i severa restricció de la seva possibilitat de sortir d’Espanya i retornar al seu país i conseqüentment es una violació de les obligacions legals internacionals de Marroc”. En quan a l’actitud espanyola, l’associació refereix que “l’obstrucció que realitza Espanya al no deixar a la Sra. Haidar abandonar Lanzarote constitueix una violació” del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i, a més, manifesta que “sembla que Espanya ha violat la seva pròpia Ley de Extrangeria” doncs, entre d’altres, aquesta preveu que “només en circumstàncies excepcionals de seguretat nacional o salut pública pot el Ministerio del Interior prohibir la sortida d’un estranger del territori espanyol” i que “aquesta prohibició és il·legal”.

Una dona valenta que, davant del seu delicat estat de salut, no ha dubtat en manifestar que els seus fills poden viure sense tornar a veure a la seva mare i que ella pot viure sense tornar a veure als seus fills però que, ni els seus fills ni ella poden viure sense dignitat.

Signa per exigir al govern espanyol el retorn segur i sense condicions de Aminetu Haidar a la seva casa a El Aaiún. Envia un missatge amb el teu nom, cognoms i DNI al següent email:

todosconaminatou@gmail.com

Més informació a la Plataforma de Solidaritat amb Aminetu Haidar

Ple extraordinari del 4 de novembre-V.

Aprovació de l’obra “Millora de la N-340a”

El punt número 7 de l’ordre del dia comportava l’aprovació inicial del projecte de l’obra de millora d’un tram de 2 Km. de la carretera N-340a que el Ministerio de Fomento va cedir a l’Ajuntament mitjançant un conveni; declarar l’urgència de l’expedient d’aprovació del projecte, doncs el conveni signat s’estipula que s’ha de dur a terme una part de la millora dins de l’any en curs; sotmetre’l a exposició pública el projecte durant 15 dies en els que es podien presentar al·legacions i, transcorregut aquest període, remetre l’expedient als pertinents departaments de la Generalitat i demés administracions competents així com notificar-ho a les persones que poguessin resultar afectades.

Aquest punt va ser aprovat per unanimitat.

Contractació de l’obra “Millora de la N-340a”

En el punt número 8 s’aprovava l’expedient i l’obertura del procediment d’adjudicació d’aquest obra. Segons explicà la Secretària, es tractava de “ratificar un acord de la Junta de Govern” que ja va “iniciar l’expedient de contractació” per tal d’avançar la feina doncs “ens apremia el temps”, va dir.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va manifestar no tenir “cap problema en ratificar la feina avançada per la Junta de Govern” malgrat no compartir el fet de que “es vulgui contractar un obra al mateix temps que surt un projecte a informació pública”, ja que, al estar el projecte a informació pública pot suposar que hi hagi al·legacions i hauria de tornar a passar pel Ple.

El punt s’aprovà amb els vots favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Mocions

En l’últim punt del plenari es passaven a l’aprovació dos mocions presentades per la Comissió Organitzadora del Correllengua de Tivissa i per CIU, a petició del sindicat agrari Unió de Pagesos.

La primera moció sol·licitava aprovar, entre d’altres, donar suport al Correllengua 2009 com a instrument reivindicatiu per l’us social del català; donar suport a les entitats i associacions interessades en organitzar el Correllengua amb l’aportació de l’infraestructura i l’ajuda necessària; fer pública l’iniciativa; recolzar les iniciatives del voluntariat promogudes per la CAL i fer arribar l’acord a la seu de la CAL.

La segona moció que tractava sobre la difícil situació que travessa el sector agropecuari, acordava instar al president del Parlament de Catalunya per a que traslladi als diferents grups del Parlament català per a que es celebri un debat monogràfic en el Parlament sobre la situació del sector agropecuari i la pagesia professionals català i comunicar l’adopció del present acord al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i al Coordinador General de la Unió de Pagesos.

Les dues mocions van ser aprovades per unanimitat.

Ple extraordinari del 4 de novembre-IV.

Adjudicació de l’obra “Fase 2b de distribució d’un centre municipal de serveis i un casal d’avis”

En aquest punt es passava a l’aprovació l’adjudicació d’aquest obra a l’empresa COPAMBU, S.L. per un import de 589.051,92 €. i un termini d’execució de 12 mesos.

El regidor d’ERC va manifestar el seu acord amb aquest obra doncs “no votarem en contra de l’acabament d’un obra”, va dir, malgrat revelar a l’equip de govern que “estan posant tots els ous en el mateix cistell”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va posar en evidència que, en la pertinent la documentació que es posa al seu abast, mancaven “les escriptures de les empreses, els requisits específics dels contractistes, es a dir, la classificació”, i afegí “ni sabem si l’adjudicació provisional a l’empresa COPAMBU té la classificació exigida”, tot preguntant “qui és aquesta empresa?” i “no la coneixen?”. Tanmateix va significar l’existència d’un escrit en la documentació mitjançant el qual la mesa de contractació sol·licita

“no es pot fer una UTE amb una empresa adjudicatària”

la solvència econòmica de l’empresa AVANTIA INSTAL·LACIONS, S.A., amb la qual, l’empresa adjudicatària pretén formar una UTE (Unió Temporal d’Empreses). En aquest sentit, va manifestar que, al seu entendre, la constitució com a UTE “en tot cas ha de formar-se abans i presentar-se al concurs com a tal” i demanà “els aclariments pertinents” doncs “no es pot fer una UTE amb una empresa adjudicatària”, va dir. A més sol·licità la documentació que no havien vist, així com un informe jurídic de la Secretaria-Intervenció “sobre la legalitat de l’adjudicació”. Dit això, va manifestar el seu desig “d’aprovar aquest tema”, però “donat els temps que corren i com està treballant l’equip de govern, no podem votar a favor”, tot matisant que l’interès d’Iniciativa-EPM és “que és faci complir la llei”, doncs d’aquesta manera, “no passen les coses que estan passant”, va dir.

El regidor d’Hisenda va explicar que s’havia demanat al “corresponent organisme assessor” les “avaluacions contables i financeres” de les referides empreses corroborant-se que “totes acomplien”. La Secretària va referir-se a la documentació que no varen poder consultar i, excusant-se en la voluminositat de la mateixa, va manifestar que en el cas de que s’hagués sol·licitat la documentació i malgrat la seva absència, el personal de l’Ajuntament “sabia on estava i se li hagués donat”. Referent a l’empresa COPAMBU, S.L., tant el regidor d’urbanisme com el d’Hisenda van manifestar “no la coneixem”. Quant al manifestat per Iniciativa-EPM sobre la constitució de la UTE, prèvia al procediment de licitació, l’alcalde va referir que “no se’ls hi pot demanar a les empreses constituir-se com a UTE abans de saber si són adjudicatàries” donat que “val molts diners” i va recordar al portaveu d’Iniciativa-EPM que tenia el dret i “fins i tot l’obligació” de recórrer i “denunciar els fets il·legals”, a la qual cosa aquest contestà “ho tindré en compte”.

L’adjudicació va ser aprovada amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Suplement de crèdit

El sisè punt de l’ordre del dia va tractar de l’aprovació d’un suplement de crèdit finançat amb un crèdit extraordinari per poder afrontar les despeses originades per la millora del tram de la carretera N-340a que va ser cedit a l’Ajuntament de Tivissa pel Ministerio de Fomento acomplint amb el conveni aprovat en el plenari del 29 de juny i mitjançant el qual l’Ajuntament se n’encarregaria del manteniment. La despesa, amb un cost total de 456.437€, és compresa en dos anualitats, el 2009 (136.931€) i el 2010 (319.506€), creant-se partides pressupostaries.

Pels que no som doctes en comptabilitat ni en l’argot administratiu, cal assenyalar que un suplement de crèdit és la modificació pressupostària que esdevé quan un crèdit està previst en el pressupost però la seva quantia no és suficient i cal modificar-ne la seva partida a l’alça. Un crèdit extraordinari és el que no està previst en els pressupostos i que, fruit d’una necessitat inajornable, requereix la creació de noves partides pressupostàries.

Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Ver mapa más grande

Ple extraordinari del 4 de novembre – III.

Requeriment a l’antic concessionari de l’equipament turístic

En el tercer punt de l’ordre del dia es va passar a l’aprovació el lliurament dels bens localitzats a les instal·lacions de l’equipament turístic i que no són propietat de l’Ajuntament.

Així, després de que en l’acord plenari pertinent quedés resolt el contracte administratiu entre el concessionari i Ajuntament, aquest va dur a terme una inspecció de l’equipament turístic el dia 2 de gener en el que hi va constatar i inventariar una sèrie de bens que no són de propietat municipal i que ara cal que l’antic concessionari és manifesti sobre la seva propietat per tal de convocar-lo per a que procedeixi a la seva retirada.

El regidor d’ERC va remarcar la mala gestió i l’incompliment de la llei per part de l’equip de govern en l’afer del càmping-alberg i parlà de determinades qüestions que “s’han fet d’esquenes, amagades o obviant la llei”, va dir. Tanmateix, va recordar la no assumpció de responsabilitats per part de l’equip de govern i anuncià que, de no assumir-les, en el proper Ple ordinari presentaria “una moció en aquest sentit”.

Després de que l’alcalde mencionés al regidor d’ERC “la llibertat de portar les mocions que vulgui”, el portaveu d’Iniciativa-EPM va recordar-li a l’alcalde que l’aportació de mocions al Ple “no és una llibertat si no que és un dret”.

Aquest punt s’aprovà amb els vots favorables de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Execució d’aval bancari

En el quart punt es va passar a l’aprovació l’execució de l’aval bancari dipositat per l’antic concessionari de l’equipament turístic.

Al resoldre’s el contracte entre l’Ajuntament i l’antic concessionari per causes imputables al mateix, cal executar l’aval bancari de 6.000 € dipositat com a garantia pel concessionari segons el contracte administratiu i delegar al Tresorer de la Corporació per a què procedeixi a fer-lo efectiu.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va intervenir per recordar el cas dels 180.000 € que l’equip de govern va atorgar al concessionari per a què dugués a terme l’obra de la piscina coberta i que no s’han pogut recuperar perquè l’equip de govern va acceptar un pagaré com a garantia enlloc d’un aval (com estipula la llei) que no es va poder fer efectiu per falta de fons. En aquest sentit va observar, “si hagués fet les coses com marca la llei, ja fa temps que hauríem recuperat els diners” i va posar com exemple l’execució dels 6.000 € de l’aval bancari com a “garantía que marca la llei” enlloc d’un pagaré “que com diu la paraula, pagaré o no pagaré ...”, va dir. Va continuar reprovant a l’equip de govern que si hagués fet les coses d’acord amb la llei “enlloc de recuperar els 6.000 € d’ara, n’hauríem recuperat 30.000 €”, doncs aquest aval de 6.000 € correspondria a l’adjudicació provisional quan, per llei, per l’adjudicació definitiva hauria de ser de 30.000 €. Tot això referint-se a la sentència del TSJC, fruit del contenciós administratiu interposada pel seu grup, on es fa menció de l’aval dels 6.000 € “como garantía definitiva, que no cumple la obligación de reajuste y proporcionalidad contemplada en el art. 42Cuando como consecuencia de la modificación del contrato experimente variación el precio del mismo se reajustará la garantía en el plazo señalado en el artículo anterior contado desde la fecha en que se notifique al empresario el acuerdo de modificación, para que guarde la debida proporción con el precio del contrato resultante de su modificación. del TRLCAP” i que, juntament amb d’altres fets, formaria part del que la sentència qualifica com a “pactos directa y manifiestamente ilegales” entre l’equip de govern i el concessionari.

Aquest punt s’aprova amb els vots a favor de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.