Podria semblar la cançó de Sabina, Calle Melancolia, però no ho es. El número 7 del carrer Ventorrillo es una antiga corrala del barri de Lavapiés que data de l’any 1900 i en la que els seus inquilins estan patint un dels molts casos de violència immobiliària que es donen arreu on l’especulació urbanística posa les seves urpes.
Les seves inquilines, unes avies octogenàries que hi viuen des de que pràcticament hi van néixer i que tenen uns contractes de renda antiga, veuen ara com se les constreny per a que abandonin els pisos amb tota una sèrie d’artificis propis de mafiosos i sense cap mirament. En aquest cas podríem parlar d’una de les practiques i tàctica emprada en l’assetjament immobiliari que es ja de manual: l’abandonament amb mala fe del manteniment de la finca, la realització de sabotatges i obres d’empitjorament (deixar puntals i enderrocs en espais comuns, col·locar contenidors obstaculitzant sortides, talls en el subministrament de llum o aigua ...)
I tot això en un Madrid en que, avui saltava a la premsa, una operació policial (operación guateque) posava de relleu la implicació de 16 funcionaris municipals destinats a les regidories d’urbanisme i de Medi Ambient en una trama de corrupció que té a veure amb practiques de suborn i tràfic d’influències en l’atorgament de llicencies per locals comercials.
El millor de tot l’afer es la lliçó que ens donen aquestes “avies coratge” amb la seva postura ferma i combativa que ens hauria de servir d’exemple.





















































