Pel retorn de Aminetu Haidar a seva casa

Mare de dos fills, l’anomenen la “Gandhi Saharaui” per la seva resistència i lluita pacífica per l’autodeterminació del seu poble i la denuncia de la violenta i constant repressió marroquí al Sàhara Occidental.

Aminetu és troba en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote després de que fos expulsada de El Aaiún sense poder tornar a seva casa al Sàhara Occidental. Fet aquest que, segons l’Associació de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’advocats de Nova York, viola la legislació internacional, marroquí i espanyola. En referència a l’expulsió forçosa d’Aminetu per les autoritats marroquís, l’Associació considera que, segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, “ningú serà arbitràriament privat del seu dret a entrar en el seu propi país” i que “la retirada a Aminetu del seu passaport constitueix una clara i severa restricció de la seva possibilitat de sortir d’Espanya i retornar al seu país i conseqüentment es una violació de les obligacions legals internacionals de Marroc”. En quan a l’actitud espanyola, l’associació refereix que “l’obstrucció que realitza Espanya al no deixar a la Sra. Haidar abandonar Lanzarote constitueix una violació” del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i, a més, manifesta que “sembla que Espanya ha violat la seva pròpia Ley de Extrangeria” doncs, entre d’altres, aquesta preveu que “només en circumstàncies excepcionals de seguretat nacional o salut pública pot el Ministerio del Interior prohibir la sortida d’un estranger del territori espanyol” i que “aquesta prohibició és il·legal”.

Una dona valenta que, davant del seu delicat estat de salut, no ha dubtat en manifestar que els seus fills poden viure sense tornar a veure a la seva mare i que ella pot viure sense tornar a veure als seus fills però que, ni els seus fills ni ella poden viure sense dignitat.

Signa per exigir al govern espanyol el retorn segur i sense condicions de Aminetu Haidar a la seva casa a El Aaiún. Envia un missatge amb el teu nom, cognoms i DNI al següent email:

todosconaminatou@gmail.com

Més informació a la Plataforma de Solidaritat amb Aminetu Haidar

Ple extraordinari del 4 de novembre-V.

Aprovació de l’obra “Millora de la N-340a”

El punt número 7 de l’ordre del dia comportava l’aprovació inicial del projecte de l’obra de millora d’un tram de 2 Km. de la carretera N-340a que el Ministerio de Fomento va cedir a l’Ajuntament mitjançant un conveni; declarar l’urgència de l’expedient d’aprovació del projecte, doncs el conveni signat s’estipula que s’ha de dur a terme una part de la millora dins de l’any en curs; sotmetre’l a exposició pública el projecte durant 15 dies en els que es podien presentar al·legacions i, transcorregut aquest període, remetre l’expedient als pertinents departaments de la Generalitat i demés administracions competents així com notificar-ho a les persones que poguessin resultar afectades.

Aquest punt va ser aprovat per unanimitat.

Contractació de l’obra “Millora de la N-340a”

En el punt número 8 s’aprovava l’expedient i l’obertura del procediment d’adjudicació d’aquest obra. Segons explicà la Secretària, es tractava de “ratificar un acord de la Junta de Govern” que ja va “iniciar l’expedient de contractació” per tal d’avançar la feina doncs “ens apremia el temps”, va dir.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va manifestar no tenir “cap problema en ratificar la feina avançada per la Junta de Govern” malgrat no compartir el fet de que “es vulgui contractar un obra al mateix temps que surt un projecte a informació pública”, ja que, al estar el projecte a informació pública pot suposar que hi hagi al·legacions i hauria de tornar a passar pel Ple.

El punt s’aprovà amb els vots favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Mocions

En l’últim punt del plenari es passaven a l’aprovació dos mocions presentades per la Comissió Organitzadora del Correllengua de Tivissa i per CIU, a petició del sindicat agrari Unió de Pagesos.

La primera moció sol·licitava aprovar, entre d’altres, donar suport al Correllengua 2009 com a instrument reivindicatiu per l’us social del català; donar suport a les entitats i associacions interessades en organitzar el Correllengua amb l’aportació de l’infraestructura i l’ajuda necessària; fer pública l’iniciativa; recolzar les iniciatives del voluntariat promogudes per la CAL i fer arribar l’acord a la seu de la CAL.

La segona moció que tractava sobre la difícil situació que travessa el sector agropecuari, acordava instar al president del Parlament de Catalunya per a que traslladi als diferents grups del Parlament català per a que es celebri un debat monogràfic en el Parlament sobre la situació del sector agropecuari i la pagesia professionals català i comunicar l’adopció del present acord al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i al Coordinador General de la Unió de Pagesos.

Les dues mocions van ser aprovades per unanimitat.

Ple extraordinari del 4 de novembre-IV.

Adjudicació de l’obra “Fase 2b de distribució d’un centre municipal de serveis i un casal d’avis”

En aquest punt es passava a l’aprovació l’adjudicació d’aquest obra a l’empresa COPAMBU, S.L. per un import de 589.051,92 €. i un termini d’execució de 12 mesos.

El regidor d’ERC va manifestar el seu acord amb aquest obra doncs “no votarem en contra de l’acabament d’un obra”, va dir, malgrat revelar a l’equip de govern que “estan posant tots els ous en el mateix cistell”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va posar en evidència que, en la pertinent la documentació que es posa al seu abast, mancaven “les escriptures de les empreses, els requisits específics dels contractistes, es a dir, la classificació”, i afegí “ni sabem si l’adjudicació provisional a l’empresa COPAMBU té la classificació exigida”, tot preguntant “qui és aquesta empresa?” i “no la coneixen?”. Tanmateix va significar l’existència d’un escrit en la documentació mitjançant el qual la mesa de contractació sol·licita

“no es pot fer una UTE amb una empresa adjudicatària”

la solvència econòmica de l’empresa AVANTIA INSTAL·LACIONS, S.A., amb la qual, l’empresa adjudicatària pretén formar una UTE (Unió Temporal d’Empreses). En aquest sentit, va manifestar que, al seu entendre, la constitució com a UTE “en tot cas ha de formar-se abans i presentar-se al concurs com a tal” i demanà “els aclariments pertinents” doncs “no es pot fer una UTE amb una empresa adjudicatària”, va dir. A més sol·licità la documentació que no havien vist, així com un informe jurídic de la Secretaria-Intervenció “sobre la legalitat de l’adjudicació”. Dit això, va manifestar el seu desig “d’aprovar aquest tema”, però “donat els temps que corren i com està treballant l’equip de govern, no podem votar a favor”, tot matisant que l’interès d’Iniciativa-EPM és “que és faci complir la llei”, doncs d’aquesta manera, “no passen les coses que estan passant”, va dir.

El regidor d’Hisenda va explicar que s’havia demanat al “corresponent organisme assessor” les “avaluacions contables i financeres” de les referides empreses corroborant-se que “totes acomplien”. La Secretària va referir-se a la documentació que no varen poder consultar i, excusant-se en la voluminositat de la mateixa, va manifestar que en el cas de que s’hagués sol·licitat la documentació i malgrat la seva absència, el personal de l’Ajuntament “sabia on estava i se li hagués donat”. Referent a l’empresa COPAMBU, S.L., tant el regidor d’urbanisme com el d’Hisenda van manifestar “no la coneixem”. Quant al manifestat per Iniciativa-EPM sobre la constitució de la UTE, prèvia al procediment de licitació, l’alcalde va referir que “no se’ls hi pot demanar a les empreses constituir-se com a UTE abans de saber si són adjudicatàries” donat que “val molts diners” i va recordar al portaveu d’Iniciativa-EPM que tenia el dret i “fins i tot l’obligació” de recórrer i “denunciar els fets il·legals”, a la qual cosa aquest contestà “ho tindré en compte”.

L’adjudicació va ser aprovada amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Suplement de crèdit

El sisè punt de l’ordre del dia va tractar de l’aprovació d’un suplement de crèdit finançat amb un crèdit extraordinari per poder afrontar les despeses originades per la millora del tram de la carretera N-340a que va ser cedit a l’Ajuntament de Tivissa pel Ministerio de Fomento acomplint amb el conveni aprovat en el plenari del 29 de juny i mitjançant el qual l’Ajuntament se n’encarregaria del manteniment. La despesa, amb un cost total de 456.437€, és compresa en dos anualitats, el 2009 (136.931€) i el 2010 (319.506€), creant-se partides pressupostaries.

Pels que no som doctes en comptabilitat ni en l’argot administratiu, cal assenyalar que un suplement de crèdit és la modificació pressupostària que esdevé quan un crèdit està previst en el pressupost però la seva quantia no és suficient i cal modificar-ne la seva partida a l’alça. Un crèdit extraordinari és el que no està previst en els pressupostos i que, fruit d’una necessitat inajornable, requereix la creació de noves partides pressupostàries.

Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Ver mapa más grande

Ple extraordinari del 4 de novembre – III.

Requeriment a l’antic concessionari de l’equipament turístic

En el tercer punt de l’ordre del dia es va passar a l’aprovació el lliurament dels bens localitzats a les instal·lacions de l’equipament turístic i que no són propietat de l’Ajuntament.

Així, després de que en l’acord plenari pertinent quedés resolt el contracte administratiu entre el concessionari i Ajuntament, aquest va dur a terme una inspecció de l’equipament turístic el dia 2 de gener en el que hi va constatar i inventariar una sèrie de bens que no són de propietat municipal i que ara cal que l’antic concessionari és manifesti sobre la seva propietat per tal de convocar-lo per a que procedeixi a la seva retirada.

El regidor d’ERC va remarcar la mala gestió i l’incompliment de la llei per part de l’equip de govern en l’afer del càmping-alberg i parlà de determinades qüestions que “s’han fet d’esquenes, amagades o obviant la llei”, va dir. Tanmateix, va recordar la no assumpció de responsabilitats per part de l’equip de govern i anuncià que, de no assumir-les, en el proper Ple ordinari presentaria “una moció en aquest sentit”.

Després de que l’alcalde mencionés al regidor d’ERC “la llibertat de portar les mocions que vulgui”, el portaveu d’Iniciativa-EPM va recordar-li a l’alcalde que l’aportació de mocions al Ple “no és una llibertat si no que és un dret”.

Aquest punt s’aprovà amb els vots favorables de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Execució d’aval bancari

En el quart punt es va passar a l’aprovació l’execució de l’aval bancari dipositat per l’antic concessionari de l’equipament turístic.

Al resoldre’s el contracte entre l’Ajuntament i l’antic concessionari per causes imputables al mateix, cal executar l’aval bancari de 6.000 € dipositat com a garantia pel concessionari segons el contracte administratiu i delegar al Tresorer de la Corporació per a què procedeixi a fer-lo efectiu.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va intervenir per recordar el cas dels 180.000 € que l’equip de govern va atorgar al concessionari per a què dugués a terme l’obra de la piscina coberta i que no s’han pogut recuperar perquè l’equip de govern va acceptar un pagaré com a garantia enlloc d’un aval (com estipula la llei) que no es va poder fer efectiu per falta de fons. En aquest sentit va observar, “si hagués fet les coses com marca la llei, ja fa temps que hauríem recuperat els diners” i va posar com exemple l’execució dels 6.000 € de l’aval bancari com a “garantía que marca la llei” enlloc d’un pagaré “que com diu la paraula, pagaré o no pagaré ...”, va dir. Va continuar reprovant a l’equip de govern que si hagués fet les coses d’acord amb la llei “enlloc de recuperar els 6.000 € d’ara, n’hauríem recuperat 30.000 €”, doncs aquest aval de 6.000 € correspondria a l’adjudicació provisional quan, per llei, per l’adjudicació definitiva hauria de ser de 30.000 €. Tot això referint-se a la sentència del TSJC, fruit del contenciós administratiu interposada pel seu grup, on es fa menció de l’aval dels 6.000 € “como garantía definitiva, que no cumple la obligación de reajuste y proporcionalidad contemplada en el art. 42Cuando como consecuencia de la modificación del contrato experimente variación el precio del mismo se reajustará la garantía en el plazo señalado en el artículo anterior contado desde la fecha en que se notifique al empresario el acuerdo de modificación, para que guarde la debida proporción con el precio del contrato resultante de su modificación. del TRLCAP” i que, juntament amb d’altres fets, formaria part del que la sentència qualifica com a “pactos directa y manifiestamente ilegales” entre l’equip de govern i el concessionari.

Aquest punt s’aprova amb els vots a favor de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

Ple extraordinari del 4 de novembre – II.

El segon punt de l’ordre del dia del plenari del dia 4 va versar sobre l’aprovació d’un requeriment al concessionari de l’equipament turístic perquè és manifesti sobre la propietat d’una sèrie de 13 bungalows del càmping municipal (núm. 19, 38, 41, 42, 43, 44, 45, 47, 48, 49, 51, 52 i 56) i comminar al seu propietari o propietaris a retirar-los de la instal·lació municipal.

Tant el regidor d’ERC com el portaveu d’Iniciativa-EPM es van referir a la parcel·la annexa al càmping-alberg, de propietat municipal, que resta ocupada per bungalows i que es va condicionar sense cap mena de llicència d’obres i que, a hores d’ara, l’Ajuntament encara no ha obert cap mena d’expedient de disciplina urbanística.

Aixì, el regidor d’ERC va referir-se a una part d’aquests bungalows que es troben “a la parcel·la adjacent al camping-alberg” per recordar a l’equip de govern “un altra irregularitat” doncs, la mencionada parcel·la esta ocupada pel concessionari des de fa 3 anys sense tenir llicència municipal d’ocupació.

El portaveu d’Iniciativa-EPM, en referència als bungalows que es troben ubicats en aquesta parcel·la, va fer patent a l’equip de govern que, altre cop, “ens trobem davant d’il·legalitats, irregularitats i connivència entre l’equip de govern i el concessionari” i els recordà que, ja a l’any 2006, Iniciativa-EPM va presentar varis escrits dirigits a la

“allí s’hi estan fent obres, obres sense llicència”

Secretària i a l’alcalde comunicant-los-hi que en aquesta parcel·la de propietat municipal s’hi estaven duent a terme obres i sol·licitant projecte, llicència d’obres, llicència ambiental i el canvi de modificació del contracte del càmping-alberg, tot assabentant-los de que “allí s’hi estan fent obres, obres sense llicència” i que per contestació “se’ns va dir que no hi havia res, que no s’havia donat cap tipus de llicència”, malgrat tot “van permetre que es fessin les obres sense cap tipus de llicència”, va dir. En referència a la quantia de bungalows existents en el càmping, va insistir “saben en quin percentatge sobrepassen les parcel·les autoritzades per llei?” i, donada que la resposta del regidor d’urbanisme va ser “sí que ho sabem, sí que ho sabem ...”, va interpel·lar-lo “doncs perquè ho deixen fer?”.

Ple extraordinari del 4 de novembre - I.

El passat dimecres dia 4, va tenir lloc un Ple extraordinari amb nou punts en l’ordre del dia, els quals feien referència, en un 45%, a l’afer del càmping-alberg. El primer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la valoració de l’equipament turístic.

Així, es passà a l’aprovació de la valoració que de l’equipament turístic va realitzar l’equip de govern com a conseqüència del acord adoptat en el Ple del 4/12/2008, mitjançant el qual és resolia el contracte administratiu entre el concessionari i l’Ajuntament. La valoració o justipreu de l’informe tècnic encarregat per l’equip de govern per aquest fi, conclou en una valoració de 0 € enfront dels 2.573.000 € de la valoració realitzada pel concessionari.

El regidor d’ERC manifestava que la proposta del concessionari “ens sembla un despropòsit” per estar “plena de falsedats” malgrat que en algunes de les qüestions “pot ser que se li puguin atorgar una part de raó”, va dir. Va recordar a l’alcalde que “va ser el seu equip de govern el que ens ha portat a aquesta situació” i es va remetre a la sentencia del TSJC, fruit del contenciós administratiu que interposà Iniciativa-EPM, per dir-li que “van establir un maridatge” amb el concessionari, tot manifestant el seu desacord amb el mateix per la gestió que en va fer de l’equipament i “amb la seva manera d’establir relacions amb

“pensa l’equip de govern assumir alguna responsabilitat al respecte?”

l’equip de govern”, malgrat que tampoc estava d’acord amb la forma en que “s’han fet les coses per part de l’equip de govern” i en “la nul·la assumpció de responsabilitats” per part d’aquest, “pensa l’equip de govern assumir alguna responsabilitat al respecte?”, va preguntar. En aquest sentit va manifestar que seguirien abstenint-se mentre “l’equip de govern no assumeixi les seves responsabilitats per les presumptes irregularitats”. També ressaltà el fet de que, malgrat que la piscina resta sense cobrir, s’hi han anat fent diferents obres de modificació de disseny per empreses constructores que “faci l’obra qui la faci, sempre apareixen”, manifestant que aquesta circumstància “com a mínim, dona que pensar”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM va lamentar que, un cop més, l’equip de govern impossibilités el seu “oferiment en aquest tema tant preocupant”, tot fent-los-hi memòria de que ja va sol·licitar-los-hi en el darrer plenari que “tingués a bé demanar el parer del nostre grup municipal” en la recerca de consens i poder “fer front comú” en el que entenen com “la indemnització més forta que mai pugui pensar el nostre Ajuntament” i que pot ocasionar unes “repercussions per a les arques municipals per molts anys”. Iniciativa-EPM va fer incís en les despeses que li ocasiona tot aquest afer a les arques municipals: informe jurídic de la valoració municipal amb un pressupost de 8.500 € (IVA no inclòs) i pèrit arquitecte i auditora de comptes “que encara no sabem”, va dir. Amb tot, va constatar que la valoració de l’equipament turístic aportada pel concessionari va tenir lloc el 14 de maig de l’any en curs, com així ho confirma el registre general de

“irregularitats, il·legalitats i possible connivència entre les parts”

l’Ajuntament i aquest, no fa la seva valoració i no la porta a l’aprovació del plenari fins 5 mesos i mig més tard. Així preguntava “que creuen que pot fer l’antic concessionari si no se li comunica amb el temps establert?”, i va advertir que el concessionari podia utilitzar aquesta dilació en el procediment per part de l’equip de govern al no contestar en el termini legalment establert (quedaria sense efecte la valoració municipal), per negociar amb l’equip de govern. Va tornar a ressaltar que la veritable qüestió era el retard en la contesta per part de l’equip de govern i preguntà de nou “com es pot comunicar amb 5 mesos i mig de retard que no estan d’acord amb la proposta d’indemnització que fa l’antic arrendatari?”. Dit això, va manifestar el que consideren “irregularitats, il·legalitats i possible connivència[1803; del ll. conniventia, íd.]
f 1 Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d'algú, especialment d'un subordinat.
2 p ext Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú. entre les parts, o sigui, entre l’equip de govern i l’antic arrendatari”, en tot l’afer de l’equipament turístic, i citant la sentència del TSJC va exposar “en definitiva, maridatge, unió econòmica entre l’Ajuntament i l’anterior concessionari”. Va acabar fent valoració del seu vot contrari “per no veure’ns involucrats en un tema que ja veurem com s’acabarà”.

La contesta de l’equip de govern, va venir per part del seu portaveu que va reiterar la seva confiança en els serveis jurídics de l’Ajuntament i que, desprès de que Iniciativa-EPM li preguntes reiteradament “però vostès saben quants dies tenen per a contestar la proposta d’apremi que va presentar el Sr. Sitges?”, “saben quant temps tenen per contestar?”, va contestar “no és un mes, no és un mes, no li penso dir però no és un mes”.

La proposta quedava aprovada amb els vots favorables de CIU, les abstencions d’AISA-FIC i ERC i els vots contraris d’Iniciativa-EPM.

Volem faena

Ahir, juntament amb molts altres companys de la Ribera d’Ebre, vaig anar a la mani de Tortosa per donar el nostre suport als treballadors/es de l’empresa LEAR que pretén tancar la seva fàbrica de Roquetes deixant al carrer a 518 treballadors.

Després de tota la setmana de mobilitzacions al carrer per part dels treballadors/es de LEAR, va ser ahir dissabte quan va tenir lloc la gran manifestació que va aplegar entre 16 i 20.000 persones i que va rebre el recolzament dels comerciants que també van tancar els comerços mentre durà la manifestació.

La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest per part dels secretaris generals dels sindicats que posaren de relleu “l’abandonament històric” (J. Mª. Alvarez -UGT-) de les Terres de l’Ebre per part dels successius governs i d’unes empreses que només han buscat un “enriquiment ràpid” i que van qualificar de “carronyaires” (J.C. Gallego -CC.OO.-) mentre esperaven “una resposta contundent a favor dels treballadors” (A. Gil -USOC-) per part del Departament de Treball que ha de tramitar l’ERO.

També s’hi van afegir representants del mon polític, entre ells Daniel Pi i Joan Herrera, diputats d’ICV al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats respectivament. Joan Herrera va demanar que els governs "estiguin al costat de qui pateixen la crisi" i es va comprometre a iniciar negociacions en el marc dels Pressupostos Generals de l’Estat en la recerca d’un “compromís d’inversió a les TT.EE. en infraestructures i amb un pla de política industrial on el govern de l’estat no es desentengui” doncs “es necessària la implicació de totes les administracions”.

Moció en defensa del dret a decidir. Ple ordinari setembre V

En el setè punt de l’ordre del dia, s’aprovava la “Moció en defensa del dret a decidir i de la consulta popular per a la independència a Arenys de Munt” que va presentar el grup municipal d’ERC.

La moció que es passà a l’aprovació constava de cinc punts:

1.- Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.
2.- Felicitar-nos per la iniciativa de la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.
3.- Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars.
4.- Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.
5.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.

El regidor d’ERC va defensar la moció presentada reiterant el seu suport a la consulta d’Arenys de Munt que va qualificar com un exemple de que “tot es susceptible de canviar-se”, alhora que “constatava” la por del govern espanyol i d’“una gent que va manar quaranta anys i que porta camisa blava” de realitzar consultes i de “demanar el seu parer a la població”. Tanmateix “encoratjava” a les entitats locals “que vulguin proposar una consulta al municipi” a què “així ho facin”.

Per la seva banda, el grup municipal d’Iniciativa-EPM feia exposició dels motius que els portaren a votar en contra de la moció. Així, la regidora Alba Benedicto, manifestava el seu “lament en l'actuació equivocada i desmesurada per part del Govern Central en la consulta d'Arenys”, una consulta que “veiem del tot positiva”, va dir. Així mateix, manifestava la defensa d’Iniciativa-EPM pel dret a l’autodeterminació alhora que matisava que “autodeterminació no és només independència” i que “autodeterminació és que Catalunya pugui decidir i que ho faci sense limitacions. No ens cenyim al binomi independència sí o no”. I es referí a d’altres formules existents “per exemple, ser un estat propi en un estat federal”. Va recordar el fet de que “Sabem quines són les nostres competències com a càrrecs electes municipals, i aquesta, tot i els nostres idearis, no hi és contemplada.”, per continuar fent recordatori de que, nomes uns mesos enrere, Iniciativa-EPM va portar a aprovació del plenari una moció que s’aprovà per unanimitat per “complir i fer complir la Llei”. Va explicar que Iniciativa-EPM “no entrarem en una utilització partidista sobre la independència” que alguns partits porten a terme acusant-se entre ells de “feblesa”, i referí “les CUP a ERC, ERC a CIU i CIU, com no, al Govern”. Exposà la seva voluntat de que el Parlament de Catalunya “acceleri el projecte de llei de Consultes populars i així canviar el marc jurídic actual” tot reivindicant-se com a “hereus i hereves del PSUC” que continuaran “sent insaciables defensors i defensores del dret a l'autodeterminació del poble català” tot destacant que “autodeterminació també és Estatut i seguirem reivindicant la sobirania del nostre poble”. Va finalitzar dient “No entrarem en valorar si en aquesta taula ens sorprendran algunes de les mans que s'alçaran a favor de les consultes per a la independència de Catalunya... el que sí que tenim ben clar és que el nostre vot, el vot d'Iniciativa per Catalunya, igual que ahir, avui, no serà mai en contra de l'autodeterminació del nostre país".

El regidor portaveu de CIU va supeditar el seu vot favorable a la modificació de la moció en el punt quatre de la mateixa afegint-hi “i al català”. Així, es corregí el redactat d’aquest punt que quedava redactat de la següent manera: “Exigir al govern espanyol i al català el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència”.

La moció va ser aprovada amb els vots favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM.

S’aprova la constitució de l’EMD de La Serra d’Almos. Ple ordinari de setembre IV

Es passà, en el sisè punt de l’ordre del dia, a aprovar la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de La Serra d’Almos, que va ser aprovada per unanimitat.

Desprès de que l’Alcalde es dirigís als diferents grups municipals, integrants tots ells de la comissió de seguiment de l’EMD, per “agrair a totes les forces que formen part d’aquest Ajuntament” el treball realitzat durant un any i mig i que es tradueix en aquesta proposta d’aprovació, donà la paraula a la regidora d’AISA-FIC de La Serra d’Almos que va fer una intervenció tot fent recordatori del llarg procés que ha dut a La Serra d’Almos a convertir-se en EMD.

La regidora Lourdes Pena començà la seva intervenció tot recordant la frase “El poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la” i es remunta a l’any 1931 en que l’Ajuntament de Tivissa atorga l’Entitat Local Menor a La Serra d’Almos fins que va ser retirada per la dictadura franquista i continuà parlant de la llarga lluita que, finalment, els ha dut a l’actual EMD. Una EMD que, al seu entendre, “representa la possibilitat de recuperar definitivament les avinences i les relacions entre La Serra i Tivissa” i que els permetrà “gestionar d’una manera més directa els problemes i qüestions que ens afecten com a poble”. “Qui pot conèixer millor que nosaltres les nostres pròpies necessitats?” va dir. Recordà que, pel que fa a la qüestió econòmica, l’EMD rebria “els diners que li pertoquen per habitant”, seguint el criteri utilitzat per les administracions estatal i autonòmica. Quan a la qüestió territorial, “potser el que ha aixecat més suspicàcies”, va matisar que no havia de tenir cap problema doncs “continuem formant part d’un sol municipi”. Quan al procés electoral que cal emprar per elegir el president de l’EMD va dir “per fi els habitants de La Serra podran escollir directament a la persona que gestionarà els nostres afers municipals”. Va acabar fent un recordatori de tota la gent que ha participat i col·laborat per a que el projecte d’EMD pugui ser una realitat, així com als tècnics i a l’equip de govern de CIU i els membres de la Comissió negociadora formada per Iniciativa-EPM i ERC.

El regidor d’ERC va felicitar a la regidora d’AISA-FIC malgrat que puntualitzà que, en la Comissió de treball de l’EMD, “alguns modes de treballar no ens han semblat els que havien de ser” i es referí a determinats acords dels que va dir “no hi estem totalment d’acord”, com es la divisió territorial però que “no podien fer que nosaltres no votem a favor” i va demanar que, en un futur i un cop el Ple aprovés l’EMD, es fes una consulta al municipi “per recavar força” davant les administracions superiors.

El portaveu d’Iniciativa-EPM manifestà el seu “desig” de que la Generalitat treballi per a que “aquest projecte d’EMD” es dugui a terme “el més aviat millor”, va exposar que “ens hauria agradat que aquesta iniciativa hagués sorgit dels veïns enlloc de partits polítics” i va recordar la “bona fe” i la “predisposició i disposició” del seu grup a la Comissió en la que “hem aportat el que sabíem”, malgrat constatar que el seu grup “ens varem sentir dolguts” pel fet de que la proposta que s’aprovà per majoria de passar un escrit explicatiu a tots els veïns afectats pel nou àmbit territorial, “després la majoria va decidir que no era convenient”. També es referí al fet de que “per arribar a l’EMD” s’hi hagués pogut arribar fa 30 anys, malgrat que llavors el que es perseguia “era un altra cosa ..., legitima”, al·ludint a la segregació. Va finalitzar recordant que eren els veïns qui, en el cas de sentir-se perjudicats, han de presentar al·legacions essent l’Ajuntament que ho haurà de resoldre i donant l’enhorabona a la regidora d’AISA-FIC.

El portaveu de CIU va donar l’enhorabona i va destacar el moment històric tot exposant que “el que havíem de demostrar i havíem de fer ja ho hem fet” durant aquesta i la legislatura anterior i mostrant el seu convenciment de que l’EMD “estem segurs de que funcionarà”.

Aprovació dels comptes generals del 2008. Ple ordinari de setembre III

En el cinqué punt de l’ordre del dia del plenari del 30 de setembre s’aprovaven els pressupostos de l’exercici 2008.

El regidor d’ERC va explicar que el motiu del seu vot contrari doncs “qui no gestiona els comptes, difícilment hi pot votar a favor” i va celebrar el fet de que “ja ens hem posat al dia” i que “anem recuperant terminis perduts”, tot ressaltant el fet de que, al seu entendre, es denotava que “la gestió econòmica” i “l'elaboració dels pressupostos” era quelcom “més rigorosa” i “sobretot, bastant més seria”. Va fer diverses preguntes i comentaris sobre vàries qüestions, entre elles, és referí a l’important increment de deutors en referència a l’exercici del 2006; a la previsió inicial de publicitat i propaganda que acaba doblant la quantitat inicial; a la diferència per llibres escolars que passa de 25.000 € per l’any 2007 a 2.600 € pel 2008, “o es un error i hi falta un cero”, va dir; a la instal·lació de Wi-fi, que acaba amb un crèdit definitiu de 22.000 € i de la que va preguntar quan ha costat “per que surt als pressupostos del 2006, del 2007 i del 2008”, en referència de que “havia de ser gratuïta i només havia de costar 6.000 € a les arques municipals”.

El portaveu d’Iniciativa-EPM, que va celebrar que “per fi s’aproven els comptes generals a l’any que pertoca” i va agrair la “predisposició” del regidor d’Hisenda “de donar-nos tota la informació dels comptes generals”, va exposar el motiu del seu vot contrari realitzant un seguit de preguntes i observacions, entre les quals es referí:

Quant a ingressos:

Sobre un dret pendent de cobrament de 39.000€ “que no sabem que són”, va dir.

Referent a l’abonament d’una auditoria d’inversions al càmping per 3.000€ que el concessionari paga a

“ Tornaré a parlar de maridatge”

l’Ajuntament, “tornaré a parlar de maridatge” va recalcar, explicant que el concessionari ho paga l’any 2007 però no és comptabilitza fins el 2008, “poden explicar de que és una auditoria d’inversions al càmping?”, preguntà.

Sobre els convenis amb la central nuclear Ascò-Vandellòs per valor de 25.000€ i amb la Fundació ENRESA per valor de 27.000€, va evidenciar “són convenis que no passen pel Ple”.

Quan a despeses:

És referí al crèdit inicial d’Atencions protocol·làries i representatives de 5.000€ que acaba amb un crèdit definitiu de 16.500€.

Al crèdit inicial per dietes a càrrecs electes de 9.000€ que acaba amb un crèdit definitiu de 14.000€

Al crèdit inicial de Jurídics de 14.000€ i que finalitza amb un crèdit definitiu de 19.000€.

Al crèdit inicial d’estudis i treballs tècnics per 45.000€ i del que existeixen uns compromisos de pagament de 50.167€.

Al crèdit inicial de Seguretat Social de 162.000€ que acaba amb un crèdit definitiu de 192.800€.

Referent a urbanisme i arquitectura:

Per reparació i manteniment, en referència ha un treball d’esbrossar el camí de Natocts que ocasiona unes despeses de 4.269€ pagades a Jordi Borràs, va dir “voldria saber si es presenta factura o es que el tècnic fa una certificació”. També, un altre cop i com ja manifestà en els pressupostos del 2007, es referí a les despeses que ocasionen el lloguer d’un camí privat de la Sra. Mª Pura Rojals Perelló, que ascendeixen a 50€ mensuals i que ja es venen fent efectius durant tot l’exercici 2007, “a veure si sabem quin és aquest camí”, va dir.

En concepte d’aigua, ressaltà els 180€ abonats a l’Agrupació d’Amics de la Font Vella de La Serra d’Almos.

En concepte de vestuari, “torna a sortir l’empresa PG Esports” va dir, i es referí als 1.064€ abonats pel vestuari de la brigada municipal.

Sobre despeses diverses, es referí al crèdit inicial de 2.500€ que finalitzà amb 33.500€. En aquest sentit preguntà sobre pagaments de sous del càmping “voldríem saber que és això”, va dir.

Referent a cultura:

Per festes populars, amb un crèdit inicial de 152.700€ i que acaba amb un crèdit definitiu de 209.700€, es referí a les despeses de propaganda a la premsa per més de 6.160€ i, altre cop, tornà a referir-se a l’empresa PG Esports amb despeses per valor de 10.056€.

Per l’edició de la revista de l’Ajuntament, amb un crèdit inicial de 2.800€ amb uns compromisos de 9.300€ va preguntar “si la revista de CIU es fa a la mateixa empresa que es fa la revista”.

Per altres transferències a famílies i institucions, menciona la subvenció al Centre Recreatiu de Darmós per un muntant de 1.500€, als 4.000€ a l’A.V. de Darmós i als 6.000€ a l’A.V. de La Serra d’Almos, a part del cost de “festes i d’altres”.

Referent a esports:

Per laboral i eventual, amb un crèdit inicial de 4.500€ i un crèdit definitiu de 21.240€.

Per llibres escolars Primària i ESO, “un altra vegada surt PG Esports” per 1.200€

Per regal de la cursa de muntanya 4.400€ abonats a un particular, “no se que és aquesta partida”, va dir.

Per altres transferències a partides i institucions, 1.150€ abonats a PG Esports.

Per joc de canastes de minibasquet a PG Esports, amb un crèdit inicial de 0€ i un crèdit definitiu de 2.500€.

Va finalitzar la seva intervenció dient “els que ens interessaria seria treballar amb els pressupostos i fer-los més creïbles”, doncs afirmà “el pressupost és el reflex en que després queden els comptes generals”.

Els comptes generals del 2008 s’aprovaren amb els vots favorables de CIU i AISA-FIC i els vots contraris d’Iniciativa-EPM i ERC.

Tres anys de cartipàs

Un altre any d’El cartipàs, i en van tres. En aquesta data m’agrada recordar-me de tots els que em seguiu, fent comentaris i enllaçant-me amb la vostra web, per això la vull compartir amb tots vosaltres. A totes i tots, gràcies.

Aprovació dels comptes generals del 2007. Ple ordinari de setembre II

En el quart punt de l’ordre del dia del Ple ordinari del dia 30 de setembre, va ser necessari el vot de qualitat de l’alcalde, en una segona votació, per que l’equip de govern de CIU podés aprovar els comptes generals de l’exercici de l’any 2007. Així s’aprovaren amb els 4 vots a favor de CIU i els 3 vots en contra d’Iniciativa-EPM, el d’ERC i l'abstenció d’AISA-FIC.

El regidor d’ERC va fer varies preguntes sobre els comptes i va exposar el motiu del seu vot contrari “bàsicament per que aquests comptes haurien d’estar presentats fa un any en

“Jo no hi era, per tant, difícilment podia dir-ho”

aquest Ple municipal” i al fet de que “no es dona acompliment al principi d’estabilitat pressupostària”. A més, en referència al romanent negatiu de 160.129 € que resulta del tancament de l’exercici i del que l’equip de govern manifesta que és conseqüència de paralitzar la tramitació de la subhasta del solar municipal del C/ Llena fent-se ressò del seu grup i del d’Iniciativa-EPM en l’aprovació del pressupost del 2006, va manifestar “aquest pressupost va ser aprovat l’any 2006 i jo no hi era. Per tant, difícilment podia dir-ho” (recordem que la passada legislatura ERC no tenia representació municipal).

Al seu torn, el portaveu d’Iniciativa-EPM feia explicació del vot contrari. També sobre l’argument esgrimit per l’equip de govern de paralitzar la tramitació del solar del C/ Llena, va

“Es gasta més que no pas es recapta”

manifestar “si s’ho vol creure algú que s’ho cregui” i també es referí al fet de que no es dona acompliment al principi d’estabilitat pressupostària evidenciant que “es gasta més que no pas es recapta”. Tanmateix, va fer un seguit de preguntes i puntualitzacions qualificant de “disbauxa financera” els comptes de l’equip de govern i referint-se a “possibles il·legalitats” que “esperem que es vagin aclarint en el transcurs del debat”, va dir.

En quant als ingressos, evidenciava la mala previsió de l’equip de govern en una sèrie de qüestions. A tall d’exemple:

- Previsió inicial i definitiva de l’ICIO del parc eòlic: 252.000 €. Recaptació: 0 €
- Previsió inicial i definitiva del Coto: 1.500 €. Recaptació: 423 €.
- Previsió inicial i definitiva de transferències Diputació: 40.000 €. Recaptació: 5.882 €
- Previsió inicial i definitiva del pis de lloguer metge: 1.000 €. Recaptació: 0 €.
- Previsió definitiva d’alienació de terrenys: 195.000 €. Recaptació: 0 €.
- Previsió definitiva del PUOSC: 325.437 €. Recaptació: 23.000 €. Amb un dret reconegut (gasto) de 74.800 (es a dir, en preveig ingressar 325.437, només en recapto 23.000 i me’n gasto 74.800, més del que he recaptat)
- Previsió definitiva de CATSALUT: 246.300 €. Recaptació: 56.000 €.
- Previsió de la Generalitat i altres: 18.776 €. Recaptació: 0 €.

En quant als ingressos per ocupació de la via publica preguntava “volem saber que es el que passa”, en referència a que, a l’igual que en l’exercici anterior (2006), a l’exercici del 2007 tampoc havien trobat cap assentament d’ingressos per ocupació de via pública de la Gelateria. D’altra banda, tal i com també va fer el regidor d’ERC en el seu dia, es referí als pagaments a compte de l’ocupació de via pública al C/ St. Blai per l’empresa Tramuntana Promocions Tivissa. En aquest sentit manifestà “volem una explicació de com va tot això”, doncs afirmà que feia falta l’assentament del mes de setembre per valor de 1.102 € per aquest concepte i que el pagament d’octubre per un valor de 469 € estava assentat el dia 5 de novembre, mentre que a l’interessat se li comunica que procedeixi a liquidar un dia desprès de l’assentament, “primer assenten i desprès li diuen que pagui”, va dir. A més, va qualificar de “curiós” que amb data 11/01/2008, se li torni a recordar a l’empresa que al Departament d’Intervencions de l’Ajuntament encara “li consta com a pendent el pagament” corresponent al mes d’octubre del 2007.

Quan a les despeses, es referí, entre d’altres, a varies qüestions:

- Crèdit inicial (pressupostat) d’atencions protocol·làries i representatives: 5.000 €. Crèdit definitiu (despesa final): 8.800 €.
- Crèdit inicial dietes de càrrecs electes: 10.000 €. Crèdit definitiu: 11.200 €.
- Crèdit inicial estudis i treballs tècnics: 36.000 €. Crèdit definitiu: 48.000 €. Que, segons afirmà, correspondria als serveis d’assessorament de l’extreballadora de l’ajuntament Roser Lopez i que percebia uns honoraris mensuals de 3.422 €.
- Crèdit inicial consultori local: 0 €. Crèdit definitiu: 1.030.730 €. En aquest punt va ressaltar el fet de que és l’Ajuntament qui paga les despeses de les runes que cal portar a l’abocador de Vinebre “quan en tots els projectes es diu que se’n ha de fer càrrec l’empresa”, va dir.
- Crèdit inicial festes populars: 145.000 €. Crèdit definitiu: 190.396 € (a més dels 215.445 € pendents de pagament). “Hasta li paguem la substracció de begudes del qui té la concessió del bar”, va dir.

Sobre la treballadora en excedència Maria Luisa Maria Marcos, va posar en evidència que, a més de que “se li paga un refrigeri, se li regala un ram de flors i una placa commemorativa”, l’Ajuntament també li paga un curs a l’Institut de Ciències de l’Educació, tot i trobar-se en excedència.

Sobre despeses d’estudis i treballs tècnics d’urbanisme, va recordar a l’equip de govern que tenia l’obligació de fer un concurs públic enlloc d’agafar les empreses a dit. En aquest sentit es referí a l’empresa Limonium que va cobrar 11.948 € i a Lluís Serra Sole que també cobrà 11.947 € per redactar l’informe del POUM.

Sobre el concert de l’Elèctrica Dharma, “no ho hem pogut aclarir”, va dir, tot fent referència a un muntant de 43.445 € que “a nosaltres ens surt”. I es referí a una primera assegurança de 1.052 €, una actuació de 17.980 €, 207 € de vigilants, 367 € de grup electrogen. I a un altra factura per l’actuació de 18.220 €, 600 € de falques publicitàries, 500 € de grup electrogen, 730 € de lloguer de waters, inspecció i manteniment 327 €, vigilants 378 €, despeses de subvenció al C.Futbol pel concert 406 €, pòlissa d’assegurança 1.052 €. “A veure si ho aclarim”, va dir.

En quant al crèdit inicial de cultura, exposicions i altres de 3.000 €, va dir que hi havia uns compromisos de pagament de 5.451 € i anà desglossant les despeses per conceptes. Així es referí a la compra de ventalls per la gent a les nits de Bonmont i a la neteja de la zona i a insercions publicitàries a la premsa per 1.800 €.

En quant a altres transferències a famílies i institucions, va destacar la subvenció de 6.260 € a l’Associació de Veïns de La Serra d’Almós per despeses de festa major i de 3.500 € a l’A.V. de Darmòs per activitats de l’any 2006 i una subvenció a la Guardia Civil.

Sobre el crèdit inicial d’esports i material esportiu: 17.000 €. Crèdit definitiu: 22.000 €. Es referí als quasi 21.000 € a que ascendeixen les despeses de la Marxa de Muntanya, de la que destacà els 5.400 € que va atorgar l’Ajuntament als voluntaris de la cursa per anar d’excursió a València sense que és prengui l’acord per cap òrgan municipal “ni que tots els voluntaris siguin assabentats d’aquesta excursió”. Demanà que “ens donessin alguna explicació” sobre l’empresa PG Esports que proveeix de material esportiu a l’Ajuntament i que “liquida tots els anys a l’Ajuntament sumes quantioses”, tot sol·licitant informació sobre aquesta empresa, així com dels responsables de la compra de material sense cap mena d’acord i preguntà si “pot haver tracte de favor amb algú, amb l’esmentada empresa?” i sol·licità “segons comentaris, ho haurien d’averiguar a veure si es beneficia algú de tanta compra a aquesta empresa”.

Pel que fa a l’apartat de turisme, va referir-se a una factura pagada a l’empresa Àrids El Català per 1.500 € en concepte de sorra pel càmping-alberg i, al·ludint a l’equip de govern,

“Vostés no saben que es fan obres però li paguen les factures al concessionari”

va dir “resulta que vostès paguen factures d’obres que no saben que es fan”, tal i com varen respondre a una pregunta d’Iniciativa-EPM en el seu moment i com també “ho manifesten a la Fiscalia”. I va continuar “ho sigui que vostés no saben que es fan obres però li paguen les factures al concessionari”, per continuar reprovant-los “i desprès diuen que no hi ha maridatge econòmic”

Finalment, va referir-se a un escrit del 10/06/2009 de la Sección de Fiscalización Tribunal de Cuentas en el que constata que l’Ajuntament, en data 29/05/2009, encara no ha entregat la documentació referent als comptes generals dels anys 2006 i 2007 i l’insta per a que la remeti en un termini no superior a 30 dies advertint-lo de que, del contrari, pot incórrer en responsabilitats contables i penals. També es referí a l’escrit enviat a l’Ajuntament per la FMC i l’ACM i on li recomanen enviar al Tribunal de Cuentas els comptes generals pendents en temps i forma. Va continuar dient “ara i avui, amb més de tres mesos de retard, no poden enviar els comptes del 2007 per no estar aprovats i per portar un retard d’1 any”.

Acabà la seva intervenció referint-se a la pràctica habitual de l’equip de govern d’incomplir la Llei que fa que no tingui “problemes de consciència” i que “els hi es veritablement un problema es que es sàpiga”.

Les escasses respostes del regidor d’Hisenda es van limitar a retreure a Iniciativa-EPM el fet de que no assistís a la comissió de comptes i a contestar-li “jo, la veritat, tota aquesta bateria de preguntes no li puc contestar per que ara no tinc la informació” i al regidor d’ERC que “ha tingut un més i mig per poder consultar els comptes”.

Així, ni “les possibles il·legalitats” a que es referia el portaveu d’Iniciativa-EPM al inici de la seva intervenció, ni les preguntes que formulà tant ell com el regidor d’ERC, no van ser contestades per la inexistència de debat.

Ple ordinari de setembre - I

El dia 30 de setembre es va realitzar el corresponent ple ordinari. Deguda a la seva llarga duració (2,5 hores aproximadament) i als temes tant feixucs que s’hi van tractar (aprovació dels comptes generals del 2007 i 2008), he cregut convenient de narrar-lo per temes. D’aquesta manera, esmicolant-lo, podrem entrar en més profunditat en cadascun d’ells.

Presa de possessió d’un nou regidor

L’inici del Ple va tenir lloc amb la presa de possessió com a regidor de l’Ajuntament de Tivissa de Sr. Albert Altés Llaó, numero 6 per la llista de CIU a les darreres eleccions municipals, després de que la regidora Sra. Marta Paniagua i Puigbert presentés la seva renúncia al càrrec en el Plenari del mes de juny i que la Sra. Rosa Mª Benedicto Carbonell, següent a la llista, no acceptés el seu nomenament. Així, el nou regidor, per la seva “consciència i honor”, prometia “acomplir fidelment les obligacions del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Tivissa amb lleialtat al Rei i guardant i fent guardar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”. El nou regidor, que va manifestar la seva intenció de “portar el càrrec el més dignament possible” i de mantenir la seva regidoria “oberta a tothom que hi vulgui entrar i treballar per ella sense discriminar absolutament a ningú”, va rebre la insígnia de l’Ajuntament per part de l’alcalde. Tanmateix, els grups a l’oposició d’Iniciativa-EPM i d’ERC van donar-li la benvinguda i li van desitjat sort.

Aprovació de l’acta anterior

Amb els vot favorables de CIU, AISA-FIC i ERC i els desfavorables d’Iniciativa-EPM, va ser aprovada l’acta corresponent al Ple ordinari realitzat el passat 29 de juny.

Aprovació de les festes locals

La proposta d’aprovació de les festes locals dels municipi per l’any 2010 va ser aprovada per unanimitat. Així queden determinades les festes locals de Tivissa els dies 23 i 26 de juliol; a La Serra d’Almos el 2 de gener i el 10 d’agost; a Darmós el 8 de febrer i el 13 d’agost i el 16 de gener i 28 d’agost a Llaberia.

La perillosa evanescència de la raó

L’altre dia em va caure a les mans l’últim exemplar de la Revista Tivissa amb un escrit signat per l’alcalde que feia referència a l’afer del camping-alberg. Després de llegir-lo, vaig poder comprovar que la capacitat de sorpresa que em suscita l’alcalde encara no està esgotada.

És curiós, si més no, veure el persistent discurs demagògic de l’alcalde de Tivissa envers les qüestions referents als afers de la política municipal. Un discurs que, lluny de donar-lo per esgotat, utilitza sense rubor per acusar a l’oposició de desinformar, de fer demagògia populista (ell!!, demagog entre demagogs), de dificultar els projectes que s’impulsen des del govern municipal, de dir “NO A TOT” (sic), de no aportar idees que redundin en el benefici de les polítiques públiques, i, fins i tot, en alinear-se amb el “costat obscur” per aconseguir contrapartides personals o polítiques, ...

Si no que ho veig, no m’ho crec, doncs, si no que segueixo mínimament la vida política municipal, m’acabaria convencent o, si més no, em crearia allò que diuen un “dubte raonable”. El fet però, és de que jo ja fa temps que tinc els suficients elements de judici com per saber discernir i separar el gra de la palla (si es que en aquest cas hi ha gra per separar) i per saber qui és qui a la política municipal i, per descomptat, qui és el Sr. alcalde. Malgrat tot, de vegades, em dona la sensació de que no vivim en el mateix poble o que “el seu Regne no és d’aquest món”.

Així, en una entrada d’aquest bloc, ja expressava la meva opinió sobre la demagògia de l’alcalde quan deia que amb la pràctica de la mateixa distorsiona i calumnia amb l’únic objectiu de disfressar la seva negligència, ineptitud i deshonestedat. O de la desinformació a la que ens sotmet l’equip de govern amb “Butlletins d’Informació Municipals” pagats amb els diners de tots i que, mentint descaradament, sembla tinguin més a veure en amagar les conseqüències de les privatitzacions que en explicar la veritat. O de com el seu discurs populista el porta a afirmar que l’oposició es manté en postures immobilistes que estan, sistemàticament, encontra de totes les propostes de l’equip de govern sense aportar idees i enfrontant-se a tots els projectes que s’impulsen. Sembla que, a part dels vots favorables a moltes de les propostes presentades al plenari per l’equip de govern, les 10 mocions (si no vaig errat) presentades durant aquesta legislatura pels grups de l’oposició, no són aportacions d’idees en la recerca d’un municipi millor. Mocions que van ser totes rebutjades amb el vot en contra de l’equip de govern de CIU i que proposaven, entre d’altres, l’adquisició d’un microbús adaptat (Iniciativa-EPM), la gratuïtat de la recollida de RSU (Iniciativa-EPM), la retirada del P.O.U.M. (Iniciativa-EPM) o la creació d’un pla de desenvolupament municipal sostenible (ERC).

Però continuant amb l’article de la Revista Tivissa, hi podem trobar més demagògia populista quan llegim coses com “un equip de govern honrat, honest, treballador i compromès” (sic) que admet que “ens vam equivocar” (sic) atorgant-li la confiança al concessionari del càmping “amb l’ampliació del contracte” (sic) i que treballen per “restablir i restituir els interessos de l’Ajuntament” (sic) iniciant “el procediment de legalització del càmping” (sic) tot sol·licitant-ne “l’autorització i legalització” (sic) a la Generalitat i remodelant “la millor piscina de la comarca” (sic) (!!!). Es refereix als treballadors del càmping, del quals afirma que han estat “maltractats i menyspreats” (sic) i dels que en fa gala de la seva “professionalitat” (sic) mentre adquireix el “compromís” (sic) de “garantir-los el seu lloc de treball” (sic) i continua al·ludint als usuaris del càmping, als que es refereix com a “víctimes” (sic) d’una situació no desitjada “per part de les persones que promouen la coherència” (sic). Acaba adquirint el “compromís” (sic) de “recuperar el temps perdut” (sic) amb el treball quotidià dels fets “que queden com a evidència d’unes accions empreses” (sic).

Si bé al començament deia que l’actitud de l’alcalde té la virtut de sorprendrem, he de dir ara que ho fa fins a l’extrem de ruboritzar-me, doncs l’eloqüència del seu discurs i la seva pràctica demagoga ratlla cada cop més la histèria. Una histèria demagoga que pretén encomanar i que persegueix amagar la mala praxis d’un govern que fa les coses malament (en el millor dels casos) i que pretén desviar l’atenció buscant els culpables fora de la seva practica de govern, i si no els troba ..., doncs cal inventar-se’ls.

Voldria subratllar-li al Sr. alcalde que tant l’honradesa com l’honestedat no són exclusives de cap ideologia o partit polític, ni privilegi de l’equip de govern de CIU, si bé, com diu la dita, “no és suficient amb ser-ho, si no que cal semblar-ho”. En quant al “compromès” (sic) ja es “harina de otro costal”, doncs caldria esbrinar amb qui té el compromís l’alcalde i l’equip de govern, si amb els veïns/es o amb el concessionari del càmping-alberg. I si no, als fets em remeto:

- Després d’adjudicar-li la concessió de l’equipament turístic al concessionari i de signar el pertinent contracte, es signa un nou contracte que res té a veure amb l’adjudicació inicial i que la sentència del TSJC va declarar “nulo de pleno derecho”. Sentència que diu que “deja en papel mojado el pliego de cláusulas que rigió la inicial licitación” (sic) doncs incorpora tota una sèrie de “previsiones:
a) Un objeto material ampliado a la “utilització de la pista poliesportiva”;
b) La realización de obras constructivas por parte del concesionario de la gestión del servicio público, valoradas, a falta de un concreto proyecto, en 600.000 euros a cargo de aquél, con una aportación complementaria del Ayuntamiento cifrada en 180.000 euros más 90.000 euros;
c) Un plazo de duración del contrato que pasa de cinco a treinta años, acompañado de una modificación, a la baja, en cuanto a las cinco primeras anualidades, del canon a satisfacer por el concesionario; y
d) En fin, el establecimiento de un maridaje económico entre el concesionario y el Ayuntamiento, extendido a la participación del primero “en la creació de un consorci per a l’explotació turística dels actius del municipi”” (sic).

A més de “otros pactos directa y manifiestamente ilegales, como son: un derecho preferente del concesionario, “al finalitzar la concessió”, a la adjudicación de las instalaciones, de titularidad municipal, frente a la obligada reversión prevista en el art. 164.1Reversión:
Cuando finalice el plazo contractual, el servicio revertirá a la Administración, debiendo el contratista entregar las obras e instalaciones a que esté obligado con arreglo al contrato y en el estado de conservación y funcionamiento adecuados.
TRLCAP; una autorización para subcontratar “la prestació dels serveis de la concessió” que el art. 170De la subcontratación:
En el contrato de gestión de servicios públicos, la subcontratación sólo podrá recaer sobre prestaciones accesorias.
TRLCAP limita a las prestaciones accesorias; i el mantenimiento de una garantia definitiva de 6.000 euros, que no cumple la obligación de reajuste y proporcionalidad contemplada en el art. 42Reajuste de garantías:
Cuando como consecuencia de la modificación del contrato experimente variación el precio del mismo se reajustará la garantía en el plazo señalado en el artículo anterior contado desde la fecha en que se notifique al empresario el acuerdo de modificación, para que guarde la debida proporción con el precio del contrato resultante de su modificación.
TRLCAP ” (sic).

És per això que jo no m’engoleixo aquest posada d’escena d’acte de constricció per part de l’alcalde quan diu que “ens vam equivocar” (sic) posant la confiança en el concessionari “amb l’ampliació del contracte” (sic). Com tampoc m’engoleixo que ara pretengui escenificar una mena de “zafarrancho” municipal per “restablir i restituir els interessos de l’Ajuntament” (sic) iniciant “el procediment de legalització del càmping” (sic) tot sol·licitant-ne “l’autorització i legalització” (sic) a la Generalitat.

Hi ho diu l’alcalde!! El mateix del que la sentència del TSJC diu que ha tingut “pactos directa y manifiestamente ilegales” (sic) amb el concessionari; del que diu que “lo que se hizo fue, con vulneración y apartamiento de las previsiones del pliego de condiciones que rigió la inicial licitación, convenir con el concesionario codemandado un nuevo y distinto marco de relaciones jurídicas, incluido un maridaje económico extensible a “la creació d’un consorci per a l’explotació turística dels actius del municipi”, ajeno a los principios de objetividad, transparencia, publicidad, igualdad y no discriminación y libre concurrencia que deben presidir la contratación pública” (sic).

I a això li diu l’alcalde equivocar-se? A vulnerar i obviar el plec de condicions que van regir la licitació li diu equivocar-se? Als pactes il·legals i a l’existència d’un maridatge econòmic amb el concessionari li diu equivocar-se? A l’incompliment de les seves obligacions i a ignorar els principis d’objectivitat, transparència ..., etc, que han de presidir la contractació pública li diu equivocar-se?

A aquesta practica jo podria posar-li més d’una definició però, per descomptat, equivocació ... mai de la vida.

D’altra banda considero lògic que l’Ajuntament es comprometi a garantir el lloc de treball dels treballadors/es del càmping. Penso que l’Ajuntament té l’obligació moral de cercar nous llocsc de treball i, com no, d’evitar que se’n perdin en la mesura de les seves possibilitats. Uns treballadors/es que defineix com a “maltractats i menyspreats” i dels que n’enalteix la seva “professionalitat”. La llàstima es que no sempre hagi segut tant equànime a l’hora de valorar la tasca dels treballadors/es, evidenciant que l’alcalde té dos vares de mesura en funció de l’ocasió. I si no, aquells que vulguem fer memòria, podem recordar el tracte indignant que van patir alguns treballadors/es municipals a les seves ordres, destacant algun fet evidenciat davant de quasi bé tota la plantilla municipal del moment (sortosament, algú va subjectar a l’alcalde), amb una querella criminal que ell mateix va posar-li a un treballador municipal precisament per obrar amb professionalitat i diligència. Però, es clar, allò són temps passats, eren “d’altres” treballadors/s i era un altre moment, un moment en que li calia dur a terme la seva ràtzia personal.

Però continuant amb les “víctimes”, així anomena als usuaris del càmping, caldria preguntar-se per part de qui o si només o són del concessionari. Només cal veure que en pensen els propis usuaris del càmping quan, en una reunió amb alguns representants municipals, els hi diuen: “no se puede venir ahora, después de tres años, buscando la legalidad cuando han estado tres años mirando hacia otro sitio” (sic) i “ustedes tenían la obligación de vigilar y controlar que es lo que se ha hecho en el camping” (sic).

Caldria preguntar-se: Qui va permetre el lloguer de parcel·les del càmping? Qui va consentir la realització d’obres sense cap mena de llicència municipal i la posterior ocupació amb bungalows d’un terreny municipal destinat a equipaments? Qui és o són els responsables de que després s’hagin hagut de retirar els bungalows amb els conseqüents usuaris damnificats? L’alcalde i l’equip de govern en tenen alguna responsabilitat o tot això no anava amb ells? De fet, la Sra. Secretària ja ho reconeixia en el transcurs d’un plenari: “cap càmping pot tenir contractes de lloguer de parcel·les, es il·legal això” (sic).

Però el més esperpèntic és que sigui ell, l’alcalde, des de la histèria d’una demagògia omnímoda, el que envesteix contra “formacions polítiques del municipi” (sic) afirmant que “s’han aliat al costat de l’antic concessionari” (sic) i que s’han oposat “sistemàticament en totes i cada una de les accions que l’equip de govern ha emprés en defensa dels interessos públics” (sic). Veure per creure !!

La histèrica demagògica omnímoda ja ratlla la paranoia!! Si avui hi ha una sentència del TSJC que diu el que diu i que declara nul de ple dret el contracte signat entre l’alcalde i el Sr. Sitges (és a dir, “partes demandada i codemandada” respectivament), és per que el grup municipal d’Iniciativa-EPM va posar un contenciós administratiu contra l’acord de Ple de 31 de març de 2005 mitjançant el qual es facultava a l’alcalde a signar aquest contracte. Si Iniciativa-EPM ha anat votant en contra en els diferents plenaris en el que fa referència a l’afer del càmping-alberg és per que no li quedava cap més remei si volia presentar aquest contenciós administratiu, doncs votar a favor o abstenir-se significava la impossibilitat legal de fer-ho. Caldria, a més, preguntar-se si els interessos de l’alcalde i l’equip de govern son els mateixos que els interessos públics que amb tanta eloqüència pregona i dels que la sentència del TSJC argumenta que l’Ajuntament en cap moment justifica (com ha de fer-ho?) un “interés público claro, patente e indubitado” (sic).

Avui, l’equipament municipal resta tancat per falta de permisos després de que l’equip de govern hagi tingut més de sis anys per sol·licitar a la Generalitat les llicències i permisos pertinents i no ho ha fet, i quan, segons el contracte amb el concessionari, l’Ajuntament s’havia de fer càrrec de totes les llicències i permisos de l’equipament turístic per tal de que l’activitat es trobés en condicions legals. I tot això, quan els permisos ja s’havien començat a tramitar per l’antic equip de govern d’Iniciativa-EPM. Que ha fet l’equip de govern de CIU amb aquests tràmits? O millor dit, que no ha fet? Per que encara no té els permisos, després de sis anys?

Els interessos públics, precisament per això, per que són públics, s’han de defensar gelosament, amb diligència i transparència. El que està meridianament clar és que, precisament, ni amb maridatges econòmics, ni amb pactes il·legals, ni obviant els plecs de condicions que regeixen un concurs públic i traient-se de la mànega unes noves condicions fetes a mida, no només no es poden defensar, si no que el que es fa és defenestrar-los. Si l’alcalde i els seus equips de govern haguessin fet les coses com calia, ajustant-se a la norma i sense l’opacitat que els caracteritza, si haguessin fet cas dels continuats advertiments dels grups de l’oposició, ara no estaríem parlant de “restablir i restituir” els interessos públics. Tasca aquesta, altrament feixuga, que qui sap quan trigarà (si s’aconsegueix) i el que ens costarà. De fet, ja ens està costant.

Diada nacional de Catalunya

&

La Meatrix dins El Matrix

A las acaballes del passat mes de juliol, el Ministerio de Sanidad confirmava la sèptima mort a Espanya per la pandèmia del virus de la grip porcina, rebatejada, des del mes de maig, com a grip A/H1N1. Segons els experts, la infecció és d’origen porcí i ve donada per una variant del contingut genètic de les aus, de dos variants dels porcs i d’una humana que després de mutar i ser transmesa pels porcs a les persones, ara es contreu entre les persones. Em pregunto si aquesta es una grip porcina o industrial, doncs les condicions d’amuntegament a les granges-fàbrica de les grans empreses del sector amb condicions extremes, on es subministren fàrmacs, hormones, concentrats i químics per accelerar el creixement (producció) dels animals son el caldo de cultiu dels virus que fan lucrar una industria farmacèutica que monopolitza vacunes i antivirals, una industria que de moment ja ha trobat una mina d’or amb el Tamiflú. El mateix Tamiflú de Donald Rumsfeld que va servir per tractar l’epidèmia de la grip aviar i que va aconseguir que les accions dels laboratoris Roche es veiessin beneficiades a la borsa per la venta d’aquest medicament. Això sí, desprès de que l’empresa que va inventar el Tamiflu i de la qual era el president Donalt Rumsfeld, Gilead Sciences Inc., li hagués venut els drets sobre el medicament. Ara, només sentir-se parlar de la nova pandèmia, les accions van pujar un 4% més.

El passat dia 2 de juliol, el Parlament de Catalunya, va tirar endarrere la proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament i que va presentar la plataforma Som lo que Sembrem mitjançant una ILP (amb 105.896 signatures de suport) que pretenia un debat tranquil, seré, seriós i rigorós al Parlament per les diferents forces polítiques.

La qüestió es quin model de productiu agrícola volem per Catalunya. Els consumidors, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret que som, hi tenim dret a que se’ns escolti?. Tenim dret a saber si els aliments que ens arriben a la taula estan modificats genèticament o no? Tenim, si més no, el dret d’escollir si volem consumir un producte transgènic o no? Tenim dret a conèixer si els productes modificats genèticament tenen efectes en la salut humana? Es que no tenim dret a que es legisli l'ús dels trangènics, com ja han fet a bona part d’Europa?

THe Meatrix, tres pel·lícules realitzades amb FlasT, plasma amb to d’humor i d’una manera molt encertada els problemes de la cria intensiva d’animals. Els seus protagonistes son els dobles animals de la pel·lícula The Matrix: el porc Leo i la vaca Moopheus.

Clica damunt de les imatges per visualitzar-les:

Ple Ordinari del 29/06/2009 – II

En l’apartat de precs i preguntes del plenari del dia 29/06/2009, els grups a l’oposició d’Iniciativa-EPM i d’ERC van formular tot un seguit de preguntes.

El portaveu d’Iniciativa-EPM:

Nomenament i cessament de la nova Secretària

Sobre la presa de possessió i posterior cessament en el càrrec de la Secretaria Interventora Sra. Elena Vidal Fernández, va expressar el que “no es normal que prengui possessió i als quinze dies torni al seu lloc de treball d’origen”, tot matisant "només cal recordar que era Interventora".

Contractació dels serveis d’un advocat

Sobre la contractació dels serveis d’un advocat, demanà informació sobre el cost que representa per a les arques municipals, la jornada laboral que realitza a l’Ajuntament i el procediment que s’ha utilitzat per a la seva contractació. Així mateix preguntà “on és el Decret d’Alcaldia o Junta de Govern on aproven la relació contractual esmentada”, doncs ni en els Decrets d’Alcaldia ni en les actes de la Junta de Govern “no existeix constància d’aquesta contractació o relació laboral”.

Contractació de personal

Sobre el nombre de persones que hi ha contractades a l’alberg municipal o que tinguin relació laboral amb l’Ajuntament, així com el procediment emprat per contractar-les, el treball que desenvolupen i el cost que això representa, per que no existeix cap Decret d’alcaldia ni acord de Junta de Govern ni coneixement al Plenari per part de l’equip de govern i per que “s’ha obviat el procediment reglat corresponent”.

Residencia de la gent gran

Demanà informació sobre la residencia de la gent gran que es preveu construir a l’avda. Catalunya (antic Carrer Vial), qui l’ha de dur a terme i tipus d’iniciativa, així com poder consultar l’avantprojecte que s’ha presentat a l’ACA.

Infraccions urbanístiques

Sobre infraccions urbanístiques es va referir a una edificació a la finca La Riola, catalogada per la Direcció General d’Urbanisme com a infracció urbanística molt greu que ha estat enderrocada i de la qual preguntà si l’enderroc havia estat realitzat per la Generalitat, per l’Ajuntament o pel mateix propietari així com que havia fet l’equip de govern sobre els procediments de disciplina urbanística que ha d’incoar l’Ajuntament, règim sancionador, etc, envers aquesta qüestió. Cal recordar que sobre aquesta edificació l’Ajuntament i el propietari van presentar, en el seu moment, al·legacions en un intent de salvaguardar una edificació que no disposava de llicència d’obres tot intentant legalitzar-la com a magatzem agrícola, després de presentar fins i tot, el pla especial urbanístic La Riola durant la passada legislatura.

Demanà també informació sobre el procediment de disciplina urbanística incoat per l’Ajuntament per una construcció a la partida de Les Moles. Aquesta construcció, va obtenir llicència municipal el 16/06/06 per rehabilitar una caseta de 30 m2 i, un any després, es pretén legalitzar un magatzem agrícola, es a dir, que la rehabilitació inicial de 30 m2 ha esdevingut una construcció de 254 m2. Es el 23/04/2009 que la Direcció General d’Urbanisme sol·licita a l’Ajuntament que informi sobre les llicències d’obres, informes tècnics així com informes d’inspecció de desenvolupament de l’obra autoritzada i procediments de disciplina incoats de la construcció realitzada dins de l’Espai d’Interés Natural de les muntanyes Tivissa-Vandellós per un presumpte delicte d’ordenació del territori.

Demanà informació sobre els procediments de disciplina urbanística incoats per l’Ajuntament per dos edificacions també a la partida de Les Moles, dins de la zona EIN de les muntanyes Tivissa-Vandellòs en sòl no urbanitzable i de les quals el Jutjat de Falset sol·licita a l’Ajuntament que aporti l’expedient de llicència urbanística concedida a aquestes edificacions.

Sobre una llicència atorgada per a la construcció d’un edifici de 10 m2 que, després d’una inspecció, es constata que té 35 m2 i on l’Ajuntament requereix al propietari que retorni la realitat física alterada a la llicència atorgada o que procedeixi a l’enderroc, preguntà “per que a aquesta sí i a les altres no?” en referència a que en aquest cas l’Ajuntament ha iniciat un expedient de disciplina urbanística i en les altres esmentades, “malgrat que son greus i molt greus”, no. Va acabar dient “no voldríem creure que en aquest Ajuntament hi ha diferents tractaments”.

“Transparència i les butxaques de vidre”

Sobre l’afer del càmping-alberg, després de que s’aprovés en el plenari del 4/12/2008 resoldre la concessió amb l’arrendatari Sr. Sitges per considerar que ha incomplert el contracte i confiscar-li els elements de l’empresa relacionats amb el servei, per Decret d’alcaldia s’inicia l’expedient de taxació de l’equipament turístic i es dona audiència a l’arrendatari per a que presenti la valoració de la concessió. Aquest presenta la “hoja de aprecio” mitjançant la qual concreta el valor dels bens, inversions i drets objecte de la concessió. El quadre de totes les partides que formen part del just i preu ascendeix 2.573.000 € desglossat de la següent manera:
- Inversions: 23.196 €
- Obres de la piscina: 199.702 €
- Bungalows: 367.306 €
- Pèrdues: 543.499 €
- Expectatives creades o “lucro cesante”: 1.438.394 €
El portaveu del grup municipal d’Iniciativa-EPM va preguntar “que en pensen d’aquesta valoració, donat que de tota la documentació aporta factura o taxació del gremi corresponent a excepció de les pèrdues per valor de 543.499 € que diu que es vulnerava de manera flagrant l’equilibri econòmic-financer, tal i com nosaltres ja varem avisar i demanar per escrit, que encara estem esperant”. Demanà també que, un cop contrastada la valoració feta per l’equip de govern amb la del concessionari i abans de la seva aprovació, comptin amb el seu grup municipal “a fi de poder consensuar-la i poder fer front comú a la que pot ser la indemnització més forta que mai poguéssim pensar amb les repercussions que pot tenir per les arques municipals per molts anys”. Va finalitzant fent un recordatori al l’equip de govern de CIU, “Tots som servidors de lo públic. Els recursos públics no son nostres, ens els deixen gestionar els nostres veïns i veïnes. Per tant, transparència i les butxaques de vidre”, va dir.

Una imatge pèssima
El regidor d'Iniciativa-EPM Joan Pere Vernet, va fer un prec a l'equip de govern sobre el manteniment de les instal·lacions esportives, "demanaria que tinguessin cura de les instal·lacions esportives", en referència a una tanca del camp de futbol que "fa molt de temps que està a terra i representa un perill pels que hi practiquen i, sobretot, dóna una imatge pèssima de les instal·lacions municipals"

El reglament de les piscines municipals
La regidora d'Iniciativa-EPM Alba Benedicto, va sol·licitar, altre cop, el redactat final del Reglament d'Us de les piscines municipals tot recordant-li al regidor Sr. Samarra que en el darrer Ple "es va oferir a fer-nos-el arribar amb les aportacions de la Diputació al Reglament" i encara no ho habia fet, matisant-li que "més que res per que al proper Ple, les piscines ja estaran tancades o apunt de tancar"

El regidor d’ERC:

Demanà explicacions referents a les actes de les Juntes de la Comissió de Govern:

- Sobre denúncia de la Direcció General de Medi Natural d’una presumpta irregularitat urbanística a la partida de “Les Moles”
- Va formular una queixa sobre la manca de seguiment del pla de seguretat a l’obra d’arranjament i millora de la Plaça del Portal que l’empresa Construccions Golmo, S.L. du a terme i “vist com queden les instal·lacions una vegada finalitzada la jornada laboral”, va dir.
- Sobre si l’equip de govern havia mantingut “algun altra reunió” amb l’Associació d’Afectats del Càmping de Tivissa
- Sobre una denuncia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques-Direcció General d’Urbanisme per una obertura de pista a la partida de “Mescales”
- Sobre la relació de l’equip de govern amb l’empresa Sofos Solar.
- Sobre l’actual situació de la rehabilitació, ampliació i adaptació del Mas de Biscorn
- Sobre la contractació del Servei de cafeteria de l’Alberg municipal
- Sobre les obres d’arranjament de la piscina municipal, va demanar quin va ser el cost, qui les ha pagat i si les mateixes suposen que “s’abandona el projecte de fer la piscina coberta”
- Sobre la quantia de la despesa que s’estalviarà amb la nova retroexcavadora que ha rebut l’Ajuntament d’ANAV per arranjament de camins
- Sobre els criteris a seguir per l’Ajuntament en la contractació de personal i si s’han realitzat noves contractacions a nivell administratiu

Ple ordinari del 29/06/2009 - I

El passat 29 de juny va tenir lloc el Ple ordinari en el que es van tractar diversos punts de l’ordre del dia:

Aprovació de les actes anteriors

En aquest punt s’aprovà l’acta de la sessió ordinària celebrada el passat 30 de març després de que es fessin varies observacions a la mateixa pels grups de l’oposició.

Així, després de que el regidor d’ERC manifestés que no sortien reflectides a l’acta varies de les preguntes fetes pel seu grup, l’alcalde les incorporà a l’acta.

Per part del portaveu d’Iniciativa-EPM es va posar de manifest que l’acta no recollia totes les preguntes que va fer el seu grup doncs, de 24 preguntes realitzades en el darrer Ple ordinari, nomes en quedaven reflectides 15, de les quals, “la inmensa majoria no reflecteixen el que vaig dir”, va dir. Arribats a aquest punt, l’alcalde va posar en dubte que Iniciativa-EPM hagués formulat 24 preguntes doncs, va dir, “la secretaria pren nota del que sent, m’estranyaria molt que ella deixes d’apuntar el que a ella li semblés”. Va ser el regidor d’ERC que revelava el fet de que, si no de totes, sí es recordava d’almenys dues preguntes formulades per Iniciativa-EPM en el passat Plenari i que no estaven reflectides a l’acta. Tanmateix, el portaveu d’Iniciativa-EPM va reiterar-se en el fet de que malgrat de que es possible que no es reflecteixin les preguntes “amb el sentit de que es diuen les coses”, el que es inadmissible es que de 24 preguntes realitzades només se’n constatin 15, “això no pot passar”, va dir. En aquest cas, les 9 preguntes omeses (totes elles referents a l’afer del camping-alberg), no es van incorporar a l’acta.

L’acta va ser aprovada amb els vots favorables de CIU i AISA-FIC i els vots en contra d’Iniciativa-EPM i ERC.

Modificació dels estatuts del Consorci de La Serra de Llaberia

Es va ratificar la modificació aprovada per la Junta del Consorci dels estatus del Consorci de La Serra de Llaberia. Segons el regidor de l’equip de govern Sr. Samarra, el més rellevant de la modificació és la incorporació de la seu del Consorci a la població de La Serra d’Almós.

La ratificació va ser aprovada per unanimitat.

Distribució d’un centre de serveis i un casal d’avis.

Es passà a l’aprovació l’expedient i obertura del procediment de l’adjudicació de l’obra Fase 2 d) de la distribució d’un centre municipal de serveis i un casal d’avis. El punt s’aprovà per unanimitat.

Conveni pel finançament del projecte d’obres de millora dels trams urbans de la xarxa de carreteres de l’Estat i transferència de prioritat de les mateixes.

Desprès de la sol·licitud al govern de l’Estat per a que fes entrega de l’antiga carretera nacional que transcorre pel terme municipal de Tivissa (antiga N-340a) i de les gestions pertinents, s’aprovava per unanimitat del Plenari el conveni elaborat mitjançant el qual el corresponent Ministerio faria una aportació de 136.931 € per l’anualitat 2009 i 319.506 € pel 2010 per la millora d’aquest tram, quedant a càrrec de l’Ajuntament el manteniment del mateix. A més, preveu que transcorreguts sis mesos de la signatura del conveni caldrà elaborar un projecte d’obres de millora del tram cedit.

Renúncia d’una regidora i sol·licitud de cobriment de la vacant

Així, es posava en coneixement del Plenari que la regidora de Cultura, Benestar i Família, Desenvolupament Social, Ensenyament i Esports de l’equip de govern Sra. Marta Paniagua i Puigbert presentava, el 20 de juny de 2009, la seva renúncia al càrrec de regidora per motius personals. La regidora, que manifestà sentir-se “orgullosa d’haver arribat fins aquí” i que continuaria treballant “pel poble en general” sempre que la seva feina li ho permetés, va demanar comprensió i respecte per la seva decisió als membres de la Corporació doncs “no es fàcil compaginar la vida laboral amb la vida política”. Tant per part de l’equip de govern com dels grups de l’oposició, la regidora va rebre els desitjos de bona sort en el seu nou futur.

Tanmateix i d’acord amb la presentació de les candidatures, correspondria a la Sra. Rosa Mª Benedicto Carbonell a qui li tocaria assumir el càrrec de regidor/a, però qui passarà a ocupar-lo serà el Sr. Albert Altés Llaó, següent a la llista, doncs la Sra. Rosa Benedicto manifestà, en paraules de la Secretària, que “no li es possible acceptar ser nomenada regidora d’aquest Ajuntament”.

Coneixement de Decrets i Juntes de Govern Local

La Secretària de la Corporació va enumerar dels diversos Decrets d’alcaldia i acords presos per la junta de Govern Local.

Informació de govern

La informació de la tasca de govern va venir per part del seu portaveu, Sr. Samarra. Així informava, entre altres, de la presa de possessió com a Secretària Interventora de la funcionaria amb habilitació de caràcter estatal Sra. Elena Vidal Fernández i com, al cap d’una setmana, l’equip de govern autoritzava, a petició de la mateixa, que cesses en el càrrec “despres de valorar les motivacions que podia tenir per estar en un lloc que no estigui a gust”, va dir. Tanmateix informava de l’habilitació, altre cop, com a Secretària en funcions a la Sra. Mª del Carmé Amorós. Informà sobre la realització d’unes “obres de millora a la piscina” doncs l’espai, en procés de rehabilitació per una piscina coberta, no acomplia amb la normativa per una piscina “a l’aire lliure”. Sobre l’execució de les obres de desenvolupament rural. Sobre les obres finalitzades a Darmós i les que s’estan executant a La Serra d’Almos i a Tivissa (Portal i carrer de la Societat Obrera). Sobre la negociació amb Gas Natural per a coordinar l’execució de la substitució de la xarxa d’aigües i clavegueram. Sobre l’adquisició d’una retroexcavadora fruit d’un conveni amb l’ANAV. Sobre la inauguració de la 1ª Fase del centre de serveis i dispensari amb la presència de la Consellera de Salut. Sobre l’elaboració d’un informe pels serveis jurídics de tots els procediments sobre l’afer del camping-alberg (actuacions, contenciosos, procediments penals, etc).

Resultat eleccions europees 2009 a Tivissa

A l’igual que a la resta de Catalunya, de l’estat espanyol i dels estats membres de la CEE, si alguna cosa cal destacar del resultat dels comicis al Parlament Europeu celebrats el passat diumenge a Tivissa, es l’abstenció. Així tenim que la participació en aquestes eleccions ha estat del 42,97% enfront de la ja de per si baixa participació de l’any 2004 que va suposar el 52,16%.

D’altra banda, cal destacar el creixement de vots de CIU que ha assolit, en percentatge de vot, 17,1 punts més que en el 2004, mentre que la resta de forces polítiques pateixen un retrocés de 3,08 punts el PP, 3,59 punts ICV-EUiA, 4,5 punts ERC-(Edp-V) i 5,18 punts el PSC-PSOE.

A més, em sembla important destacar els 11 vots que la candidatura II (Iniciativa Internacionalista) ha obtingut al municipi.

Candidatura	Vots	%
CIU	223	37,93
ERC	100	17,01
PSC (PSC-PSOE)	92	15,65
PP	83	14,12
ICV-EUiA	54	9,18
II	11	1,87
AES	3	0,91
LIBERTAS	3	0,91
LV-GVE	3	0,91
iF	1	0,17
IZAN-RG	1	0,17
PACMA	1	0,17
PFyV	1	0,17
PSA	1	0,17
PUM+J	1	0,17
RC	1	0,17

Per mes informació, consultar la web del Ministerio del Interior.

Associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa, vota el seu projecte

L’ONG Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa fou creada l’any 1990 per persones de l’entorn de l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza. En l’actualitat està formada per persones procedents de diversos països i poblacions de les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de donar a conèixer els ideals i programes de la UNESCO i promoure activitats relacionades amb els objectius i campanyes de l’organització, tal i com ha vingut fent en els darrers anys amb projectes que tenen a veure amb el diàleg intercultural, l’educació i la cultura de la pau.

L’ONG ha presentat el projecte “La diversitat cultural com a enriquiment” al programa de l’obra social de Caixa Tarragona, “Tu ajudes”, en la recerca de finançament.

El projecte que l’ Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa presenta i que compta amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya, de la càtedra UNESCO de la URV, del campus de la URV a les Terres de l’Ebre, de la Cambra de Comerç i del pròpi Mayor Zaragoza, pretén:

- Afrontar un dels grans reptes actuals: la integració de la diversitat cultural mantenint la nostra identitat.

- Conèixer les cultures del món mitjançant el legat de Federico Mayor Zaragoza (més de 13.000 peces – llibres, documents, obres d’art, objectes artístics – procedents de països de tot el món que F. Mayor Zaragoza visità essent director general de la UNESCO i que cedí a la Cambra de Comerç de Tortosa) relacionant-lo amb l’actual diversitat cultural de Tortosa, les Terres de l’Ebre i Catalunya.

- Fotografiar i editar un vídeo del fons F. Mayor Zaragoza, per difondre’l i elaborar-ne materials didàctics.

- Organitzar el Premi Federico Mayor Zaragoza. Concurs de bones experiències de convivència entre cultures per evidenciar les aportacions positives que l’intercanvi entre persones de diferents ètnies aporta al nostre país, potenciant nous models de convivència plural.

Si vols votar pel projecte, pots fer-ho entrant a la pàgina web de Caixa Tarragona i utilitzant el cercador de la web, introduint-t’hi el nom del projecte (La diversitat cultural com enriquiment). També pots fer-ho mitjançant el caixer automàtic, introduint-t’hi el codi de votació que és el 454.

2009, any Francesc Ferrer i Guàrdia

“El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l’ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles”

– Anatole France –

Aquest any 2009 es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, un 13 d’octubre de 1909 quan era afusellat als fossats del castell de Montjuïc.

La mobilització dels reservistes com a conseqüència de la guerra amb el Marroc el juliol de 1909 provoquen els coneguts fets de la “Setmana tràgica” o “Revolució de juliol”. Uns fets que tenen a veure amb un rebuig generalitzat a la guerra degut, bàsicament, a que entre l’obrerisme, l’anarquisme predominant del moment tenia, essencialment, un caire internacionalista i pacifista. A la percepció per les classes populars de que la guerra era per defensar els interessos d’una oligarquia econòmica; de fet, el desencadenant de la guerra es deu a l’atac dels cabilencs als interessos d’una societat controlada pel compte de Romanones i el marqués de Comillas. I a l’anticlericalisme de l’època degut al fort creixement (un increment del 12% entre 1900 i 1910) de membres del clero (frares i monges) repatriats de les colònies de Cuba i de Filipines més l’arribada a Espanya d’eclesiàstics fugitius de la legislació dictada per la Tercera República francesa que passaren a ocupar els llocs de treball reservats, fins a les hores, a les classes mitjanes a les escoles, asils, reformatoris, presons, etc. i entrant en una competència laboral amb les dones dels assalariats en treballs de costura, bugaderia, etc. en un moment de recessió econòmica industrial.

Es en aquest panorama que, un cop rebutjada la insurrecció, el govern conservador de Maura i el rei Alfons XIII inicien una repressió que es consuma amb l’execució de tres obrers, un guarda de seguretat i, sobretot, en la figura del fundador de l’Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d'instigador i cap de la revolta. Ni l’opinió pública europea en favor de la llibertat de pensament, que organitzà manifestacions de protesta contra la seva condemna a mort i que aconseguí que s’arribés a parlar d’un cas Dreyfuss a l’espanyola, va poder evitar el seu afusellament. El govern conservador de Maura volia una condemna exemplar, l’exèrcit li tenia jurada d’ençà de la publicació del “Cuaderno manuscrito. Recapitulación de pensamientos antimilitaristas” per a mestres laics i l’església combatia a un francmaçó que pretenia una transformació radical de la pedagogia en un sentit crític, laic, racionalista i llibertari. Fins i tot el Papa Pius X va declinar sol·licitar el seu indult “desitjós de no embarassar la justícia espanyola”. Així s’instruí un judici per part de l’exèrcit quan era la jurisdicció civil qui se’n havia de fer càrrec, canviant el delicte de sedició, castigat amb la presó, pel de rebel·lió, que comportava la pena de mort. Un judici tendenciós, sense garanties pel processat, denegant proves i testimonis favorables a la defensa exercida pel capità d’ingeniers Francisco Galcerán, al que la seva actitud quasi bé li costa la carrera. Una sessió de cinc hores per a que els Jutges compendiessin un sumari de més de 600 folis al que no havien tingut accés amb anterioritat i amb l’únic recolzament legal d’un assessor militar totalment sectari. En resum, un autentica pantomima que, amb l’afusellament de Francesc Ferrer, va provocar una veritable commoció internacional que forçà a Alfonso XIII a la separació de Maura i el retorn dels lliberals al govern.

Francesc Ferrer, màrtir de la llibertat de consciència

La indignació internacional per l’assassinat de Ferrer i
Guàrdia es traduí ràpidament en varies iniciatives que es fongueren en un únic objectiu: erigir una estàtua expiatòria dedicada a Ferrer i Guàrdia. Així, el Conseller comunal de Brusel·les (malgrat que no combregava amb les idees de Ferrer), la Lliga dels Drets Humans i la Federació Internacional del Lliure Pensament, conjuminaren els esforços per dur a terme aquest objectiu obrint una subscripció popular. Dos anys més tard, el 5 de novembre de 1911, es celebrava la cerimònia inaugural del monument amb un discurs pronunciat per l’antic pastor de l’església protestant lliberal de Brussel·les que explicà que el monument representava la insurrecció de les consciències en tots els països civilitzats contra l’abominable atemptat perpetrat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. En el pedestal del monument si pot llegir:

“Francesc Ferrer afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, màrtir de la llibertat de consciència”

“Em trobo davant d'un procés acabat sense que la instrucció, buscant només els càrrecs, hagi en cap moment investigat la veritat. Capità Galcerán, defensor de Ferrer. 9 d'octubre de 1909”

“L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal. F.Ferrer. Carta del 24 de gener de 1907”

“Erigit per subscripció internacional. Inaugurat el 5 de novembre de 1911”

Desprès de varies vicissituds, amb l’ocupació pels alemanys de Bèlgica el 1915 i la retirada del monument pels mateixos, de friccions diplomàtiques entre Bèlgica i Espanya, de peticions de cessió del monument per la Barcelona republicana (que va acabar acceptant una rèplica del mateix i que a l’actualitat podem veure prop de Avda. de l’Estadi), el 13 d'octubre de 1984, 75è. aniversari de la mort de Francesc Ferrer, el monument fou traslladat per última vegada i instal·lat a l'avinguda Franklin Roosevelt, davant l'estàtua de Théodore Verhaegen, fundador de la Universitat Lliure de Brussel·les.

Campanya “Carrer Ferrer i Guàrdia a Barcelona”

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia du a terme una campanya per tal de que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça dins del marc dels actes de commemoració del centenari de la seva mort. Una de les propostes de la Fundació, es la de substituir el nom de la plaça d’Antonio Lopez, marqués de Comillas, pel de Ferrer i Guàrdia.

Així, Barcelona té una plaça dedicada al “Negro Domingo”, com també es coneixia popularment al marques de Comillas pels seus negocis amb el comerç d’esclaus, amb els que va amassar part de la seva fortuna amb el vapor General Armero, de la seva empresa Antonio López i Cia., introduint il·legalment esclaus a l’orient cubà. Fundador de la Compañia Transatlàntica, dedicada, entre altres, al transport de tropes i material bèl·lic durant els conflictes colonials a Amèrica i Àfrica, l’any 1909 les queixes contra l’embarcament dels reservistes que van desembocar en els fets de la Setmana Tràgica van tenir lloc davant mateix dels vaixells de la companyia.

Així, la ciutat comtal té un deure pendent amb el lliure pensament, amb el fundador de l’escola moderna Francesc Ferrer i Guàrdia. Per això, la Fundació creu que una figura del ressò internacional de Ferrer Guàrdia i un projecte com el que va representar, mereixen comptar amb un reconeixement dins el nomenclàtor d’aquesta Ciutat.

Per això, si vols donar suport a la campanya per tal de que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom a Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça en el centenari de la seva mort, signa prement l’icona de més avall que et durà a la pàgina de la Fundació on podràs fer-ho.

Fonts:
- Historia de España, ed. Labor
- Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana
- El Periódico de Catalunya
- La Vanguardia
Resumit de la web de la Fundació Francesc Ferrer i Guardia:
- Francesc Ferrer i Guàrdia. Biografia
- Francesc Ferrer i Guàrdia. L’Escola Moderna
- Francesc Ferrer i Guàrdia. Història del monument a Brussel·les
- Francesc Ferrer i Guàrdia. Manifest