Desprès de cinc mesos sabàtics, he decidit de tornar a la meva trinxera digital. Ha costat, perquè si fàcil es caure en la desídia més difícil es sortir-ne. Ha segut necessària una bona dosi d’autodisciplina. El calze que agafen els esdeveniments en totes les esferes de la política i les conseqüències directes dels mateixos en la nostra vida quotidiana m’animen a ficar-me de nou al parapet des d'on albiro el meu particular horitzó i des d'on puc fer sentir el meu personal crit. Aquest salt cap al darrera que estem vivint (i que viurem) en la pèrdua dels drets socials conquerits gràcies a la lluita dels nostres avantpassats, va aparellat amb la conseqüent degradació del grau de democràcia que havíem aconseguit. Aquesta particular doctrina del shock requereix d’una gran capacitat d’observació i anàlisi per sortir de la confusió i atordiment en que ens ha deixat el sempre vigilant Gran Germà, doncs, com ja afirmava G. Orwell, “veure el que tenim davant els nostres propis nassos exigeix un esforç constant”.
Adéu agulla i fil, m’he cansat ja del punt de creu i en breu aniré traient el cap, escrivint, pensant en veu alta ...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada