El forat numero 19

Si quelcom han donat de si aquestes eleccions municipals és una cartelleria força interessant que, juntament amb la dels treballadors de l’ajuntament amb el lema “Tots som Mingo” i “No als acomiadaments”, passarà als anals de la historia de Tivissa.

El forat numero 19, nom amb el que m’he atrevit a batejar aquesta pancarta (sense el permís del seu autor però convençut de que no el molestarà doncs coincidim en opinió) simbolitza, juntament amb moltes altres pancartes que onegen en tants balcons de la nostra vila, la lluita de molts veïns i veïnes que veuen com perillen les seves propietats. La lluita de molts veïns i veïnes que veuen com perilla el seu futur com a poble, la nostra pròpia idiosincràsia que ens fa ser el que som, que permet que encara hi hagi gent que pugui viure de la terra. Una lluita que no ho és contra el futur, contra el progrés, si no que ho és contra un creixement urbanístic desmesurat, insostenible i basat únicament en l’especulació més pura i dura. Una lluita contra un macroprojecte de construcció d’un camp de golf de 18 forats i 570 vivendes que fins i tot qüestiona la realització del POUM municipal. Una lluita que ha ultrapassat ja aquestes qüestions per reivindicar els més elementals criteris de transparència, informació i participació ciutadana per part d’un ajuntament que enlloc d’estar salvaguardant els interessos dels seus veïns i veïnes, el que fa és vetllar pels interessos dels inversors.

Una lluita, en definitiva, que tant bon punt acaba de començar i que, si l’administració municipal no hi posa solució, és preveu llarga i feixuga però de la que estem convençuts de la victòria final.

Des d’aquí vull col·laborar penjant en aquest petit balcó que n’és aquest bloc aquesta pancarta que he trobat per la xarxa.