“No hi ha fusell que faci callar la memòria”

Llegeixo a Ribera on line i també a moradebre.net que Neus Català va visitar, el passat dia 16, l’Ajuntament de Mora d’Ebre on va ser rebuda pel seu alcalde, Joan Josep Duran, i que el seu poble natal, Els Guiamets, la proclamava el dia 15 filla predilecta.

Neus Català és l’única supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück (Alemanya). Camp aquest que va tornar a visitar l’abril del 2005 acompanyant una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada pel Conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, en commemoració del 60é. aniversari de l’alliberació del camp i on va anunciar que el Govern de la Generalitat promouria la construcció d’un monument als deportats catalans als camps de concentració nazis i on va dir que “s’ha de fer un homenatge a les dones que van lluitar contra el feixisme i que encarna Neus Català.”

Aquest camp va ser construït per d’altres presoners el 1938 i tenia com a finalitat la detenció preventiva de dones, majoritàriament alemanyes i austríaques, internades per causes polítiques o per negar-se a seguir els dictats nazis. En el període de 1939-1945, 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents, procedents de diverses nacions, van ser internats al camp. A partir de 1943 hi van ingressar dones antifeixistes procedents de França, Itàlia i altres països ocupats. El 30 d’abril de 1945, les tropes russes van alliberar el camp. 92.000 dones hi havien mort víctimes de la fam, les malalties o els experiments mèdics, com els practicats a 74 joves poloneses.

Neus Català, nasqué a Els Guiamets el 1915 i va obtenir el títol d’infermera el 1937. Organitzadora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i una de les fundadores del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), emprenia el trist i llarg exili cap a França una matinada del gener de 1939, mentre les bombes dels colpistes queien sobre el Tibidabo aconseguint creuar la frontera per la Jonquera amb els 182 orfes de la colònia Negrín (patrocinada pel govern Republicà) de Premià de Dalt de la que n’era la Cap Sanitària per dur-los a la residència per refugiats que se’ls hi havia assignat a França.

Un cop a França va esclatar la II Guerra Mundial i allí va col·laborar, juntament amb el seu marit, amb la Resistència. La seva casa era un punt clau de recolzament de la Resistència, des d’on sortien consignes, plans militars i de sabotatge. Organitzava el subministrament, l’obtenció de documentació falsa, la recepció i obtenció d’artefactes explosius i l’obtenció d’armament, a més de fer d’infermera d’urgència.

Després vendria la delació i la posterior detenció per la Gestapo d’ella i del seu marit, l’11 de novembre de 1943. El trasllat a la presó amb els inacabables interrogatoris, les pallisses, les tortures... I l’espera en un camp de concentració per acabar pujant al tren que l’havia de dur deportada al camp de la mort: Ravensbrück.

Desprès de la seva alliberació, el 5 de maig de 1945, Neus Català i les seves companyes van “prometre recordar-ho mentre visquéssim”. I així ho ha fet durant tots aquests anys, participant amb l’organització del Comité Internacional Ravensbrück (Amical Ravensbrück) del qual n’és fundadora i presidenta. Participant en col·loquis, conferencies, activitats per la pau, en defensa de la infància i de presos polítics a Espanya i fent intervencions en col·legis i Liceus de frança i Catalunya. El 1970, sense cap ajut d’Espanya, va aconseguir que els homes i dones i els nens i nenes espanyols tinguin una cela dedicada a la seva memòria al camp de Ravensbrück. Manifestava en el transcurs d’una entrevista realitzada al gener d’aquest mateix any: “No queda més remei que viure per explicar-ho. No hi ha fusell que faci callar la memòria.”

La seva trajectòria ha fet que hagi rebut nombrosos reconeixements i homenatges de molts pobles, no només de Catalunya, si no de tota Espanya. I l’ha fet mereixedora, a més de la Creu de Guerra amb Palmes de França i la Creu de la França Lliure, de la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

Encara ara, als seus 92, continua al peu de la lluita. En les passades eleccions municipals, Neus Català tancava la llista per l’alcaldia de Barcelona amb el número 41, per ICV-EUiA que va voler, així, rendir-li un homenatge.