“Lo que usted diga Don Manuel”

Si fos del PP no em quedaria altre remei que assentir amb aquesta frase davant de les últimes declaracions de l’octogenari M. Fraga Iribarne, sembla ser que és la frase que utilitzen els seus acòlits abans de que aquest “exploti” quan se li porta la contraria.

Però com que no ho soc i, d’altra banda, ja no vivim baix la dictadura franquista de la qual ell en va ser ministre, em permeto la gosadia de discrepar de les recents declaracions que va fer al diari El País, on Fraga justifica el cop d’estat franquista de 1936 que va ocasionar la guerra civil i en culpa els polítics del govern de la II República als quals acusa de que “toda la responsabilidad, toda, fue de los políticos de la II República. ¡Toda!”.

Fraga, que pensa que la Llei de la Memòria Històrica és “absurda” i que és mostra contrari al reconeixement de les víctimes republicanes, diu que la transició espanyola va ser una amnistia, que segons ell ve a significar oblit, i fa estes declaracions en la línia habitual dels revisionistes de la historia com Pío Moa, César Vidal i d’altres que, sense ser “historiadors” o escriptors, necessiten esborrar del seu “curriculum” etapes del seu passat que ara els entela la seva imatge d’immaculats demòcrates de tota la vida.

El revisionisme històric no és nou, ja des de meitats del segle passat existeix una tendència a negar el crim més gran del que és tingui constància: l’holocaust. Sense anar més lluny, no fa molt, un capellà de l’exercit austríac manifestàva que la participació de l’Alemanya nazi a la II guerra Mundial va ser “una guerra defensiva legitima” i titlla a un resistent al règim de Hitler i conegut objector de consciència austríac executat al 1943 d’haver “perdut el seny” per negar-se a ingressar a l’exercit nazi.

Així, el revisionisme històric sol nodrir-se d’individus amb titulació professional (com els abans esmentats) que representen un rol d’homes de ciència que és cenyeixen a les xifres i als rigors dels detalls. Que manipulen les dades, que afirmen mentides i menyspreen les fonts històriques en un intent de convertir a les víctimes en botxins culpables i buscant la rehabilitació dels vertaders botxins als que presenten com a víctimes.

I així el professor, estadista i polític Fraga, alineant-se amb els revisionistes, pretén netejar un passat amb el drap de la desmemòria i de la mentida. Com si no fos de tots sabut el que és innegable: secretario general del Instituto de Cultura Hispánica (1951), secretario nacional del Consejo de Educación Nacional i secretario general técnico del Ministerio de Educación (1953) i Consegero Nacional del Gobierno, Ministro de Información y Turismo (1962), Ministro de Gobernación (1963-1976) del govern del dictador Franco i Ministro de Interior en el govern d’Arias Navarro. Que mentre ell era ministre de governació, a l'abril de 1963, era afusellat Julian Grimau; al setembre de 1975, cinc joves antifascistes van ésser afusellats pel regim; el març del 1976, també essent ministre de governació la policia, a les seves ordres, ametrallava una multitud d’obrers en vaga amb el resultat de cinc obrers morts i multitud de ferits per arma de foc.

Per això, D. Manuel, “lo que usted diga” estarà molt bé, però jo també dic el que em sembla.

Em sembla encertat acabar citant a Eric Hoffer amb aquest text que he trobat per la xarxa:

“El intento de justificar una acción maligna quizás tenga efectos más perniciosos que el propio mal. La justificación de un crimen del pasado es la semilla y el aliento de futuros crímenes. Más aún, la repetición de un crimen es a veces parte de una forma de justificación; lo hacemos una y otra vez para convencer a los demás y a nosotros mismos de que es algo corriente y no una barbaridad”.