“No és veu que tingui mala intenció el que fa us del seu dret.”
No acabo d’entendre quantes vares de mesura té aquesta democràcia en que vivim.
Per un costat apareix el Jutge Del Olmo que, a petició de la Fiscalia de la Audiencia Nacional, ordena a la policia segrestar tots el exemplars de la revista El Jueves que van sortir a la venda el passat dimecres, confiscar el motlle del dibuix de la seva portada i també inhabilitar la web de la revista (http://www.eljueves.es/). El fet, segons el jutge, és que considera que la vinyeta de la portada denigra a la Corona. Fet que, segons la legislació vigent, pot comportar penes de dos anys de presó per injuries a la Corona.
Per l’altre costat, la més gran posseïdora del món en títols aristocràtics i nobiliaris, amb un patrimoni multimilionari en palaus,
empreses, negocis i “cortijos”, propietaria de 34.000 hectàrees de terra per les que rep anualment 1.885.000 € en subvencions procedents dels fons comunitaris i que forma part d’aquest 2% que posseeix el 50% de tota la terra d’Andalucia, la “veinte veces Grande de España” Cayetana Fitz-James Stuart (Duquesa de Alba), és absolta, en primera instància, de la querella criminal que el Sindicato de Obreros del Campo (SOC) andalús li va interposar per injuries i calumnies a rel de les declaracions que aquesta va fer el 28 de febrer del 2006 contra l’esmentat sindicat. La Duquessa s’hi va dirigir dient-los-hi “delincuentes, gentuza y cuatro locos” en el transcurs d’una 
manifestació en contra de la concessió a aquesta, pel govern d’Andalusia, del nomenament de “Hija predilecta de Andalucia”. Així, la Duquessa incita “públicament i per TV al rebuig social, menyspreu i vexació” a aquest sindicat i, per extensió, als seus 20.000 afiliat/es, segons afirma el SOC en la querella.
La Duquessa ha presentat un recurs contra la seva condemna, en segona instància, de pagar 6.000 € per injuries als jornalers alegant que pateix “episodis esporàdics de desorientació temporo- espacial i pèrdua de memòria” i que això, “unit a la seva avançada edat i les circumstàncies”, l’eximeix de la seva responsabilitat per demència o trastorn mental transitori.
La meva pregunta és: Perquè les injuries a la corona poden comportar penes de dos anys de presó i les injuries de l’aristocràcia cap al treballadors (i ho dic en el sentit ampli de la paraula: els que treballen) és pot saldar amb la “morralla” de 6.000 € que, en aquest cas, només cal descomptar de la milionària subvenció que surt de les butxaques de tots els ciutadans europeus?
Potser els responsables de la revista El Jueves podrien fer el mateix.
És a dir, per una banda alegar que pateixen “episodis esporàdics de desorientació temporo- espacial”. I si no, que algú m’expliqui si el segrest de la revista obeeix a la praxis pròpia de l’estat de dret en que se suposa que vivim o, pel contrari, a la praxis habitual dels anys del franquisme, del “café para todos” i de la seva practica habitual de reprimir la llibertat d’expressió.
D’altra banda i si a això hi afegim “la seva avançada edat”, en trobem que la revista compta amb 30 anys d’anadura. 30 anys tocant el voraviu als poders fàctics i dient, en to sarcàstic i d’humor, el que moltissima gent pensa i no s’atreveix a manifestar de manera oberta. Amb uns inicis (1977) “on no et podies riure quasi de res: fer un acudit sobre l’església o l’exercit era molt fort, i parlar de sexe denotava una actitud lliberal” manifestava el seu director Albert Monteys, en el decurs d’una entrevista amb motiu del seu 30è. aniversari.
No acabo d’entendre quantes vares de mesura té aquesta democràcia en que vivim.
Per un costat apareix el Jutge Del Olmo que, a petició de la Fiscalia de la Audiencia Nacional, ordena a la policia segrestar tots el exemplars de la revista El Jueves que van sortir a la venda el passat dimecres, confiscar el motlle del dibuix de la seva portada i també inhabilitar la web de la revista (http://www.eljueves.es/). El fet, segons el jutge, és que considera que la vinyeta de la portada denigra a la Corona. Fet que, segons la legislació vigent, pot comportar penes de dos anys de presó per injuries a la Corona.
Per l’altre costat, la més gran posseïdora del món en títols aristocràtics i nobiliaris, amb un patrimoni multimilionari en palaus,
empreses, negocis i “cortijos”, propietaria de 34.000 hectàrees de terra per les que rep anualment 1.885.000 € en subvencions procedents dels fons comunitaris i que forma part d’aquest 2% que posseeix el 50% de tota la terra d’Andalucia, la “veinte veces Grande de España” Cayetana Fitz-James Stuart (Duquesa de Alba), és absolta, en primera instància, de la querella criminal que el Sindicato de Obreros del Campo (SOC) andalús li va interposar per injuries i calumnies a rel de les declaracions que aquesta va fer el 28 de febrer del 2006 contra l’esmentat sindicat. La Duquessa s’hi va dirigir dient-los-hi “delincuentes, gentuza y cuatro locos” en el transcurs d’una manifestació en contra de la concessió a aquesta, pel govern d’Andalusia, del nomenament de “Hija predilecta de Andalucia”. Així, la Duquessa incita “públicament i per TV al rebuig social, menyspreu i vexació” a aquest sindicat i, per extensió, als seus 20.000 afiliat/es, segons afirma el SOC en la querella.La Duquessa ha presentat un recurs contra la seva condemna, en segona instància, de pagar 6.000 € per injuries als jornalers alegant que pateix “episodis esporàdics de desorientació temporo- espacial i pèrdua de memòria” i que això, “unit a la seva avançada edat i les circumstàncies”, l’eximeix de la seva responsabilitat per demència o trastorn mental transitori.
La meva pregunta és: Perquè les injuries a la corona poden comportar penes de dos anys de presó i les injuries de l’aristocràcia cap al treballadors (i ho dic en el sentit ampli de la paraula: els que treballen) és pot saldar amb la “morralla” de 6.000 € que, en aquest cas, només cal descomptar de la milionària subvenció que surt de les butxaques de tots els ciutadans europeus?
Potser els responsables de la revista El Jueves podrien fer el mateix.
És a dir, per una banda alegar que pateixen “episodis esporàdics de desorientació temporo- espacial”. I si no, que algú m’expliqui si el segrest de la revista obeeix a la praxis pròpia de l’estat de dret en que se suposa que vivim o, pel contrari, a la praxis habitual dels anys del franquisme, del “café para todos” i de la seva practica habitual de reprimir la llibertat d’expressió.
D’altra banda i si a això hi afegim “la seva avançada edat”, en trobem que la revista compta amb 30 anys d’anadura. 30 anys tocant el voraviu als poders fàctics i dient, en to sarcàstic i d’humor, el que moltissima gent pensa i no s’atreveix a manifestar de manera oberta. Amb uns inicis (1977) “on no et podies riure quasi de res: fer un acudit sobre l’església o l’exercit era molt fort, i parlar de sexe denotava una actitud lliberal” manifestava el seu director Albert Monteys, en el decurs d’una entrevista amb motiu del seu 30è. aniversari.
A més, no entenc el per que tanta polèmica si, com ja ha manifestat l’autor de la vinyeta, “Yo he dibujado a Katie Holmes y Tom Cruise pero dibujo muy mal y la gente ha pensado que son otros” i ha afegit “nadie ha dicho que estos (els dibuixos) sean quienes dicen que son. El juez Del Olmo lleva gafas, se pone colirio, y quizás ha confundido el tema”.
3 comentaris:
Si que confisquin "el motlle del dibuix" i seguidament que manin detenir a Guttemberg. Ja, ja, ja ... Sr. jutge!! que estem al segle XXI i això dels motlles ja no s'estila, ara hi ha una cosa que es diu diseny grafic i ordenador i que quan es conecten entre ells mitjançant una xarxa que s’anomena www poden compartir informació, la mateixa que vosté ha fet confiscar i que no pot aturar a la xarxa si no la desconecta.
Publica un comentari a l'entrada