10 de juliol de 2007

Congrés sobre la Guerra Civil al Teatre de la Llanterna de Mora d’Ebre

Arxiu historic PCE www.moradebre.net

13 comentaris:

Anònim ha dit...

No se perquè fan un congrés si la conclusió final serà que el bàndol franquista era molt i molt dolent, i el bàndol republicà era molt i molt bo i lluitàven per la llibertat, per la democràcia i pels drets humans, i que sols per això es mereixen un homenatge a cada poble. I qui digui el contrari es un fatxa adorador de Satanàs!

Argonauta ha dit...

Pues precisamente por eso no se que haces escribiendo este comentario. Un consejo, asiste al congreso a lo mejor te enteras de otra realidad.

Anònim ha dit...

I si els agrada remoure el passat, tothom es creu amb dret de parlar de la guerra civil i els verdaders protagonistes no en volen sentir ni parlar, perqué serà?

Anònim ha dit...

Que passa que tu ets un dels verdaders protagonistes que parles en nom seu?

Anònim ha dit...

Bé, segons el text inserit per l'administrador el congrés serà sobre la guerra civil, però si no ho he entés malament, centrat en per què els països que anys més tard van guanyar la II Guerra Mundial no van ajudar a la República (suposo que Anglaterra i França).
Diferenciar una guerra civil com l'Espanyola entre bons i dolents és una mica naïf o malitencionat, ja que per guanyar (o intentar guanyar) la guerra es van fer coses molt greus a tots dos bandos.
Ara bé, el que sí que és totalment objectivable és que la Guerra Civil és fruit d'un (fallit) cop d'estat militar contra el govern legítim de la República que havia guanyat unes eleccions democràtiques el febrer de 1936 (per cert, darreres eleccions lliures fins el restabliment de l'actual democràcia).

la veu d'alerta ha dit...

Aprop del 18 de juliol fem una mica de memoria historica.
¿ com es pot matar al lider del oposicio?
Al conocerse la noticia, estalló una exclamación general:

- “¡Esto es la guerra!”.

Y así, el director de ‘El Socialista’ y luego ministro de la Gobernación bajo la presidencia de Juan Negrín López Julián Zugazagoitia, al enterarse de la noticia del asesinato de el líder de las derechas, dijo:

- “¡Ese atentado es la guerra!”.

Julián Zugazagoitia informó de este terrible asesinato a Indalecio Prieto , que estaba pasando el fin de semana en Pedernales, al pie del cabo Machichaco. Prieto exclamó:

- “Julián, ese atentado es la guerra”.

- “Ya lo sé, le respondió el director de ‘El Socialista’, y por eso le pido que se venga a Madrid inmediatamente. Aquí va a hacer falta”.

El presidente de la República, Manuel Azaña Díaz, cuando le comunicaron la muerte de Calvo Sotelo, también manifestó:

- “¡Esto es la guerra!”

El día 14, Prieto escribía en “El Liberal”:

“La trágica muerte del Sr. Calvo Sotelo servirá para provocar el alzamiento... Será una batalla a muerte, porque cada uno de los bandos sabe que el adversario, si triunfa, no le dará cuartel”.

Anònim ha dit...

Benvolgut "la veu d'alerta", Calvo Sotelo va ser assassinat el dia 13 de juliol de 1936, sols 5 dies abans de l'aixecament (això fica a l'enciclopèdia).
De veritat creus que aquest fet va ser la causa de l'aixecament militar colpista??? Què ho van preparar en cinc dies??
Jo crec que sols va ser el detonant, lo que ho va precipitar, que tot ja estava preparat amb molta antelació i que s'hagués produït igualment (més tard) encara que no haguessin matat al líder de les dretes...
I vull tornar a recordar que si els militars haguessin pres Madrid i Barcelona hagués triomfat el cop i no n'hi hagués hagut cap guerra...
Però bé, jo no crec que el debat que hem iniciat arran de la notícia del CONGRÉS sigui el que pretenia l'administrador. Endavant amb totes les iniciatives que aporten coneixement, sigui sobre la guerra civil o l'ocell blau de tres notícies abans.
P.D. La informació que ens facilites és treta de la HISTORIA DE ESPAÑA que donava el diari EL MUNDO??

la veu d'alerta ha dit...

la guerra va començar a l'octubre de 1934 i no al juliol de 1936 Com és sabut, un dels primers a sostenir, implícitament, aquesta tesi va ser Gerald Brenan, al qualificar la insurrecció esquerrana del 34 com “la primera batalla de la guerra civil”. L'hispanista anglès va percebre com llavors es van produir els mateixos fenòmens que a partir de juliol del 36: persecució de l'Església, encarnizamiento en la lluita, crims de retaguardia, rivalitats entre les esquerres, tensions separatistes
Mira com nava tot eixos amic anonim de les 20,03

Anònim ha dit...

Per obrir una mica el joc.
Algú més està d'acord amb que si l'aixecament va ser un intent de cop d'Estat (cagat i ben cagat), no té sentit parlar de que els fets d'octubre de 1934 siguin la primera batalla de la Guerra Civil, des del moment en que no n'hi havia d'haver de guerra????
Des de 1931 fins el final de la Guerra a Espanya el règim legítim existent va ser una REPÚBLICA, amb governs d'esquerra però també de dreta, tots ells fruit d'eleccions democràtiques.
L'octubre de 1934 hi va haver una revolta contra l'ordre establert, aixafada sanguinàriament per Franco a Astúries i amb més ma esquerra pel General Batet a Catalunya (Companys i tot el govern de la Generalitat a la pressó).
I l'aixecament de 1936 també és un atac contra l'ordre establert i legítim. I així li va anar a Batet, que sempre va estar al costat de l'ordre legítim establert.

Anònim ha dit...

Algunas cosas que no se habrán dicho en este congreso:
"El hermano Francisco Magí, nacido en Tarragona en 1915 fué detenido en julio de 1936 y llevado, junto al hermano director Raimundo Eloy, al campamento de Balsareny. Al apearse del camión el hermano Francisco pidió que le dejasen rezar de rodillas. Dijo entonces el Director: "Animo que ya se acaba esta miserable vida y vamos ha empezar otra eterna y feliz." A lo que contestó el hermano: "Animo que ya nos traen la palma del martirio." Cuando preguntaron al hermano Francisco si queria morir de frente o de espaldas dijo: A Cristo, tirad aquí. Mostrando el crucifijo de su pecho. rechazó por tres veces las insinuaciones de una miliciana y ella gritó que lo mataran por haberla despreciado. Antes de matarle, le amputaron los genitales y mientras se desangraba, gritaba vivas a Cristo Rey. Le mataron a tiros de perdigones. Tenía 21 años."
"Entre las religiosas sacrificadas en Barcelona destaca la entonces General de las carmelitas de la Caridad. Apolonia Lizarraga (Navarra 1867). La persecución religiosa la sorprendio en la casa generalicia de Vic, donde preocupaba por encontrar refugio para sus religiosas. fué la última en abandonar la casa, pero en Septiembre de 1936 fué hallada por los milicianos y encarcelada en la checa de san Elías (Barcelona). Su terrible muerte se conoce por boca de un testigo que oyó a los milicianos relatar como la Madre había sido aserrada viva y sus restos arrojados a los cerdos. era, el 8 de septiembre de 1936. tenía 69 años."
La mayor parte de asesinatos como estos se produjeron antes de que la Iglesia española se pronunciara a favor de un bando u otro. El primer documento oficial de los obispos españoles se posiciona al lado de "los nacionales" data del 1 de julio de 1937 y para entonces ya habian sido asesinados 6.500 sacerdotes, religiosos, o laicos. Según el historiador Vicente Cárcel Ortí, la persecución comenzó el 14 de abril de 1931 ´prácticamente con la República, con la que empieza una creciente ofensiva contra la Iglesia. Estos martires fueron hombres y mujeres que pertenecian a las clases sociales más bajas de la sociedad, tan pobres, o más, que sus propios asesinos. No tenian nada que ver con la guerra, sus manos jamás empuñaron un arma, no se enfrontaron a nadie, ni jamás gritaron "¡Viva Franco!. se les mató simplemente por su simbología, porque representaban a la Iglesia, como tantos otros que no la representaban pero mantenian su fe y daban ejemplo de ella abiertamente.
¡Esta fué la libertad que les dieron, esta es la libertad que pretenden!

Anònim ha dit...

Dubto molt que sapiguis el que es va dir al congrès si tu no hi vas anar. I així es veu, ja que dius "que no se habran dicho", per tant, enlloc de reinventar-te la historia (amb fets descontextualitzats que ademes els poso en dubte i no pel que diuen, si no per que sonen més a la propaganda franquista del momento que no pas a algo veridic) el que hauries pogut fer es anar-hi i ja de pas escoltar i aprendre una mica mes de l'historia acallada durant 40 anys amb la mes cruenta repressió.
Es d'alucine com despres de fotre un cop d'estat al govern legalment constituit, començar una guerra, guanyar-la i reprimir salvatgement durant 40 anys els perdedors i els seus descendents, ara ens hagim d'engollir, en nom de la tolerancia i de la democracia escrits maniqueos com aquest. Es veu que no n'heu tingut prou en tot aquest temps. A demes, ara heu passat de "fletxes" a "democrates" convençuts i, alguns, fins i tot càrrecs electes.
Sencillament es flipant

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.