12 d’octubre de 2008

Dos anys de Cartipàs

Avui el Cartipàs acompleix dos anys. Dos anys amb més o menys constància, però dos anys d’existència parlant-vos des d’aquest màgic forat que ens permet interrelacionar-nos.

Per això vull celebrar aquest segon aniversari del Cartipàs amb tots vosaltres, als fidels lectors/es i als comentaristes, anònims o no, doncs entre tots hem aconseguit que el Cartipàs acompleixi el seu segon aniversari i esdevingui el que es.

A tots els que em seguiu: gracies per la vostra fidelitat.

Per a tots vosaltres us dedico aquesta cançó de Silvio Rodriguez: Te doy una canción.


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracies per mantenir-nos informats i per la cançoneta.

2teixidor ha dit...

Felicitats pels teus escrits i gràcies per la canço de Silvio.

Anònim ha dit...

per molts anys de cartipàs!

felicitats amable!

Anònim ha dit...

felicitats amable, sort que tú ens informes amb veracitat i rigor, no com altres, que pagant el poble tot el dia estan passant panfletos.

Anònim ha dit...

Feliç aniversari del cartipas

Anònim ha dit...

Felictats, Amable, per aquets dos anys de realitats, crues i dures.Continua aixi, veraç i sincer, ja que als altres aixo els hi manca Salut i endevant ja saps de part de qui ???????

Anònim ha dit...

Jo també vull felicitar a l'Amable per aquests dos anys en que amb el seu cartipàs ha permés l'opinió de tothom qui ha volgut (la majoria de nosaltres en format ANÒNIM) i sempre que els comentaris no hagin estat desconsiderats (per dir-ho suaument).
Ara bé, estic convençut que l'Amable estarà d'acord en que l'objectivitat absoluta no existeix (no me l'atribueixo ni a mi mateix). I el "maniqueisme" de bons i dolents que utilitzen alguns per fotre canya a l'Amable i uns altres per "santificar" la seva opinió (una santetat laica, òbviament), al meu entendre és poc correcte (em refereixo al maniqueisme). Però clar, això és la meva opinió que no deixa de ser un pel subjectiva.
En definitiva, per molts anys al cartipàs, mori l'absolutisme i visquin els matissos (no tinc el diccionari a mà per veure si porta 1 o 2 s)...

Amable Pallisé ha dit...

Benvolgut anònim anterior, res més lluny de la meva intenció d’estar en possessió de l’objectivitat absoluta, de fet en el primer post que vaig penjar, un 12 d’octubre de fa dos anys, ja ho deixava ben clar. Es més, considero que qualsevol opinió, pel fet de ser-ho, es sempre subjectiva, marcada per les vivències, situacions o circumstàncies del que la fa. Altra cosa es caure en aquest dualisme maniqueu de sants i dimonis envoltat d’halos encegadors i d’obscures tenebres amb pudor de sofre al que et refereixes. La santedat, al meu entendre no existeix i menys la laica, es una invenció de la qual molts encara en treuen el suc. Per a mi la laïcitat es un espai de llibertat i està, o hauria d’estar, intrínsecament unida a un sistema veritablement democràtic i es la garantia, des del respecte i baix els vells valors de la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme, de preservar l’interès general per davant dels particulars. I es clar, quan aquest interès general es veu amenaçat cal sortir a defensar-lo.

Moltes gràcies a tots/es anònims/es comentaristes pels vostres comentaris de felicitació i espero que continueu participant encara que no es decideixiu a identificar-vos.

Gràcies.

Anònim ha dit...

Hola de nou Amable i a tots el co-comentaristes(sóc el de les 20:08 d'ahir). Crec que o bé ahir no em vaig explicar, o bé avui no t'he entès...

En cap cas he volgut donar a entendre que TU et comportes com a únic propietari de la veritat. La meva crítica va contra aquells que tot el que dius ho veuen malament per ser qui ets independentment del que expressis; i també contra tots aquells que "combreguen" amb tot el que dius com si fos "dogma de fe".
Jo la veritat és que, referent a les teves opinions, a vegades hi estic totalment d'acord, altres lleugerament d'acord, altres una mica en desacord i altres en total desacord (dec ser una "rara avis" en el conjunt de comentaristes). I intento no ser groller amb els comentaris que faig.

Pel que fa a la utilització per part meva de terminologia religiosa (tant avui com ahir) dir que són únicament envolcalls i frases fetes de suport a la meva argumentació. No hi havia ni hi ha cap tipus d'intencionalitat amb la qüestió, per exemple, de la "santetat laïca", però bé, hauré d'anar en compte amb el que dic per si pot donar lloc a interpretacions poc ajustades...

Respecte a l'anonimat de la majoria de comentaristes. Jo es que m'agrada que tothom jugui amb les mateixes regles. Però com a màxim responsable del cartipàs, tens tota l'autoritat per deixar participar o no a la gent d'amagat.

Però bé, pot ser és que escric massa, per què independentment del grau de discrepància amb la línia editorial de l'Amable, l'aspecte principal de les meves intervencions en aquest article dels 2 anys de vida del cartipàs, i que m'agradaria destacar és el de la FELICITACIÓ per poder disposar d'un espai d'opinió com és aquest cartipàs. Felicitació al cartipàs que òbviament faig extensiva a el seu administrador, l'Amable.

Amable Pallisé ha dit...

Benvolgut co-cometariste anterior, he de demanar-te disculpes doncs soc jo qui no m’he expressat prou bé. M’ha semblat entendre’t perfectament i val a dir que estic d’acord amb, pràcticament, tot el que dius i et dono la raó. Dir-te també que no cal que “vagis en compte” doncs la interpretació que faig del teu escrit, amb terminologia inclosa, s’ajusta plenament a la interpretació del teu raonament. El fet es que et dono la raó quan parles del maniqueisme en que cauen certs comentaristes, i es precisament a això al que hem refereixo, doncs, al meu entendre, encara n’hi ha que utilitzen les mateixes tàctiques inquisitorials obscurantistes d’anys passats (els dolents dolentíssims, el contubernio judeomasón, etc) per demonitzar determinades persones o grups. I és precisament per això que parlo de llum, de laïcisme, com un espai de llibertat, de respecte, de convivència, un lloc que garanteix un espai comú del que ningú pot apropiar-se’n per que es de tots i a tots ens pertany, anant més enllà de qüestions metafísiques i garantint la democràcia.
Potser es que, inconscientment, he aprofitat el teu comentari per intentar respondre, en part, alguns dels comentaris fets des del maniqueisme que tu menciones i no m’he expressat prou bé. Dir-te també que (ho pots comprovar si tens la paciència de contrastar tots els comentaris) al meu entendre, hi amb això discrepo, una bona part dels comentaris que “santifiquen” les meves opinions son fruit d’una defensa irreflexiva i espontània conseqüència d’actituds intolerants, barroeres i irrespectuoses.
Moltes gràcies de nou per la teva aportació i per la felicitació amb majúscules.