9 de desembre de 2009

La llarga ignomínia patida per Aminetu Haidar

Ja s’han complert 25 dies de la vaga de fam iniciada per Aminetu Haidar en protesta per no deixar-la retornar a El Aaiún. Però lluny de desdir-se de la seva pretensió, en tot aquest temps no ha cedit en la convicció de retornar a seva casa, amb els seus.

La vergonyant història es remunta al 13 de novembre, quan Aminetu tornava dels EE.UU. de recollir el Premi al Coratge Civil 2009 que atorga la Fundació nord-americana John Train Foundation. Quan arribà a El Aaiún, amb un avió d’una companyia aèria espanyola, va ser detinguda per la policia Marroquí que li va prendre la documentació i la va sotmetre a un tortuós interrogatori sense cap mena d’assistència lletrada.

El dia 14 de novembre va ser obligada, a la força i contra la seva voluntat, a embarcar en una avió d’una companyia aèria espanyola que la va traslladar, sense passaport, fins a Lanzarote. Va ser obligada per la policia espanyola, en contra de la seva voluntat i sense documentació, a entrar a Espanya, essent-li prohibit expressament per la policia sortir d’Espanya per ordre expressa del Govern Espanyol.

La vergonyant situació creada pel govern Marroquí amb la complaença de l’Espanyol, ja s’allarga 25 dies. 25 dies durant els quals el govern espanyol no ha sabut fer altra cosa que centrar tots els seus esforços en minar la voluntat de Amunetu Haidar, veritable víctima de la situació, enlloc d’exigir al govern alauita que acompleixi amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que té subscrit, al igual que l’Espanyol. 25 llargs dies que fan que la salut d’Aminetu Haidar sigui cada cop més feble i que, tot plegat, si no s’hi posa solució, augura un tràgic final.

Carta enviada a la seva mare pels fills d’Aminetu Haidar:

“El Aaiún, 7 de desembre de 2009

Crida urgent de la infància a la consciència humana.

En el meu nom, Hayat El Kassimi, filla de Aminetou Haidar amb 15 anys i en nom del meu germà Mohamed El Kassimi de 13 anys, llenço una crida urgent a tots els nens del mon sencer per a què ens recolzin i, al mateix temps, llenço un altra crida a totes les mares per a què recolzin la nostra mare, una mare suport dels seus dos fills i que es troba en vaga de fam des de fa 22 dies per a què pugui tornar al nostre costat i puguem viure junts de manera estable.

Es dolorós per a mi i el meu germà rebre la mala noticia de que la nostra estimada mare ha pres la decisió de deixar de prendre els seus medicaments, es perillós per ella.

Ajudin a la nostra estimada mare, evitin la tragèdia que ha de repercutir negativament sobre la nostra situació psíquica i psicològicament.

Volem que torni la nostra mare!!

Hayat El Kassimi
Mohamed El Kassimi”


5 comentaris:

lo sapo roig ha dit...

Amable, crec que ja era hora que algú toqués el tema de l'Aminetu Haidar. La seva situació és una vergonya i el xantatge de Marroc encara ho és més.
I el que encara és més greu. La posició de la ONU i de passada de totes les nacions. No es pot entendre que en més de 40 anys encara ho hagin resolt el problema del Sahara. Repeteixo: UNA VERGONYA!!

Anònim ha dit...

visca el sahara lliure !!!!!!!!!!
Mohamed capullo el sahara no es tuyo!!!!!

Anònim ha dit...

visca catalunya lliure,tant sahara,tant sahara.si al referendum

Anònim ha dit...

visca catalunya lliure de faxes disfressats de nacionalistes que quan els hi dius el·legir entre la bandera i la cartera, sempre agafen la cartera.

Anònim ha dit...

jajajajajajajajajajajjajajjajaja quin referendum?