12 de desembre de 2006

Adeu a l'assassí

El passat dia 10 a les 14:15 hores moria el dictador, l’assassí, el torturador i el lladre Pinochet.

Informes sol·licitats pels governs que van seguir al cop militar son concloents: l’informe Retting, encarregat l’any 1991 pel govern, documenta 2.279 assassinats.

L’informe Valech, encarregat l’any 2004 pel govern, indica que el 94% dels detinguts per motius polítics va ser torturat i documenta més de 28.000 casos de tortura, incloent-hi tota mena d’atrocitats, tortura amb electricitat, pallisses, violacions i vexacions que van deixar greus seqüeles als presoners i presoneres i que segons diu l’informe, “representó un quiebre vital que cruzó las dimensiones de la existencia de las víctimas y sus familias, y que las acompaña hasta el presente”.

Sota la seva dictadura, Chile va coordinar la Operación Cóndor amb els governs d’Argentina, Bolívia, Brasil, Uruguay i Paraguay en que van cooperar en un esforç internacional d’eliminar tots els dissidents d’esquerres en el cono sur. Així, assassinaren, entre d’altres, a l’exministre chilé del govern de Salvador Allende, Orlando Letelier a Washington al 1976 mitjançant una bomba al seu cotxe.

Pinochet tenia amagats en un banc de Hong Kong uns 9.000 Kg. d’or en lingots valorats aproximadament en uns 127 milions d’euros i mantenia nombrosos comptes secrets a l’exterior, principalment al Banc Riggs dels EE.UU. on es calcula que havia acumulat fins aleshores una fortuna xifrada en uns 26 milions de dòlars.

6 de desembre de 2006

Democràcia parlamentaria


“Tots els ciutadans tenim adquirits uns drets però també unes obligacions, hem d’actuar amb respecte cap al veí i guiar-nos pel punt de vista que empara el marc de la veritat i no el de la mentida. Més encara quan es tracta de les autoritats municipals que s’han de regir per un mateix criteri normatiu per evitar l’arbitrarietat actual i obtenir així un tracte equitativament just per a tothom, el que correspon al desenvolupament de la vertadera DEMOCRACIA”

Això no ho dic jo, m’he limitat a transcriure-ho del programa electoral que CIU de Tivissa presentava les eleccions municipals de 1999 (sí, aquell on apareixia en la portada la foto dels candidats amb 12 persones i 26 peus).

“”L’educació és la clau del futur”, o dit en d’altres paraules: “Sense educació no hi ha futur”. Respecte, educació, ... són coses i paraules que semblen antigues, que estan oblidades, i que creiem cal donar-los-hi la importància que tenen.”

Això tampoc ho dic jo, també ho transcric del programa electoral que CIU de Tivissa va presentar les últimes eleccions del 2003 (aquest cop el numero de peus ja coincidia amb el numero de caps).

I que dir de les expulsions dels Plens municipals, de les querelles criminals cap a treballadors de l’Ajuntament, dels intents d’expedients de regulació de l’ocupació, de l’actual convocatòria d’oposicions, de les constants "pèrdues de papers" ... i tant llarg etc.

Però si realment voleu veure un veritable exemple d’exercici democràtic i de tracte equitatiu i just per a tothom, cliqueu i vegeu el vídeo-muntatge de més amunt. Quedareu admirats de com, només en el transcurs d’un sol Ple municipal, es poden arribar a exercir totes i cadascuna d’aquestes qualitats.

2 de desembre de 2006

De gota a gota ...

Estic “navegant” per la xarxa quan de sobte sento el pregó de la nota informativa de l’Ajuntament, informant que ja s’ha subsanat l’avaria de la bomba del pou d’aigua i que d’aquí a dues hores es restablirà el subministrament. També “l’Ajuntament i l’empresa Aqualia agraeixen la paciència de tots els veïns”.

Paciència? Jo més be diria resignació.

Resignació per que als veïns i usuaris no ens queda altra alternativa que esperar a que quan obrim l’aixeta aparegui aquest bé tant preuat: l’aigua. Resignació per que els veïns i usuaris no podem fer altra cosa que esperar a que el nostre Ajuntament resolgui la situació amb la màxima celeritat i eficiència, i això ja és més difícil. Difícil per que l’experiència de quasi bé quatre anys de govern de CIU a Tivissa ens demostra que d’eficiència res de res. El fet queda demostrat quan a hores d’ara (són les 11 h del mati del dissabte) encara no tinc aigua. I això que segons informava el pregó municipal ja fa 13 h que n’hauria de tenir.

La paciència és, o hauria de ser, quelcom que hauríem de tenir els veïns davant d’una situació com és la d’una avaria que ens deixa sense aigua corrent, quelcom que li pot passar a qualsevol Ajuntament i que entra dins els paràmetres de qualsevol ciutadà. El que no se’ns pot demanar és paciència davant la inoperancia i la mala gestió dels nostres gestors municipals, amb l’agreujant de que els servei d’aigua està privatitzat. El que no es pot demanar és paciència davant la situació de manca d’informació i de desinformació (pregons i contrapregons) a la que estem sotmesos tots els veïns i veïnes.

En lloc d’agrair-nos la paciència, el que han de fer és informar de com, quan i de quina manera podem, els usuaris, presentar una reclamació (si és que això és possible).

Com a veí i usuari que paga a una empresa privada per a la gestió de l’aigua, el que ha de fer l’Ajuntament i aquesta empresa privada, és donar-me les oportunes explicacions del que ha passat i perquè ja fa més de 48 h que estem sense subministrament d’aigua potable. I ja de pas que ens expliqui, l’equip de govern, on són les excel·lències que cantaven en el seu moment del que seria la privatització de l’aigua. Que ens expliquin on són totes aquelles avantatges que havia de portar la privatització. Que ens diguin si li ha costat a les arques municipals alguna despesa el resoldre una situació de la que (al meu entendre) se’n ha de fer càrrec l’empresa que té la concessió de la gestió o, pel contrari, que ens expliqui la despesa que s’ha estalviat l’Ajuntament gràcies a tenir privatitzada l’aigua.

Que ens ho expliqui el Sr. Alcalde amb la “transparència” que el caracteritza. Això sí, que no ho faci amb les seves particulars bones maneres i saber estar que el caracteritzen quan no li agrada el que escolta o es troba davant d’una situació adversa. Per que si ha de ser així, llavors si que ens armarem de paciència i restarem a l’espera. A l’espera de que aquí a cinc mesos tots els veïns i veïnes del municipi li puguem expressar la nostra opinió de manera pausada i tranquil·la, però amb contundència.