7 de gener de 2011

2011

Aquest nou any que afrontem esdevé costerut, potser com cap altre que jo recordi d’ençà que tinc ús de raó. L’horitzó es perfila ple de negres núvols que amenacen amb una llarga i despietada tempesta en mig d’un mar que llença brogit enfollit de voracitat de fera famolenca. Un camí costerut que comencem amb les sabates gastades pel llarg camí recorregut, però amb el convenciment de trobar el port que ens aculli i ens preservi del naufragi a tots per igual, sense deixar a ningú pel camí. Caldrà ser valents i agosarats, i desplegar les veles amb l’esperança de que els vents amics ens donin la força necessària per continuar endavant sense defallir, estirant la mà a tots els crits ofegats d’aquells que la crueltat d’aquest mar salvatge i foll del liberalisme descarnat i desbocat pretén engolir i esclavitzar.

Doncs això, despleguem les veles i fem humils precs als vents amics perquè en siguin propicis i, junts, puguem empènyer i, com diu el poeta, “que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn”.


4 de gener de 2011

Les desertes avarques

Aprofitant que aquest passat any 2010 s’ha celebrat “l’Any Hernandiano” en commemoració del centenari del naixement de Miguel Hernandez, el “Pastor poeta”, deixo aquesta poesia seva tant apropiada a la data i la conjuntura.