23 de maig de 2010

Un altra sentència del TSJC contra l’Ajuntament de Tivissa.

Altra vegada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla en contra de l’Ajuntament de Tivissa per haver incorregut en infraccions legals.

Aquest cop és la sentència 240/2010 del març passat que resol el contenciós administratiu interposat pel sindicat CC.OO. contra l’Ajuntament de Tivissa i que declara nul l’acord de Ple de data 29/06/2006 en que es va aprovar la Plantilla Orgànica i la Relació de Llocs de Treball.

De nou l’equip de govern de l’Ajuntament de Tivissa no respecta el dret a la negociació i infringeix la Llei ometent, “sin causa justificativa alguna”, la negociació amb els representants sindicals en el procés d’aprovació de la Plantilla Orgànica i la relació de Llocs de Treball i vulnera, altre cop, el “derecho fundamental a la libertad sindical reconocida en el art. 28.1 de la Constitución”.

Han transcorregut anys d’ençà que es van interposar els contenciosos administratius contra l’Ajuntament de Tivissa, però les conseqüències de la mala praxi de l’alcalde i el seu govern acaben evidenciant-se en forma de sentencies judicials que deslegitimen l’acció de govern i que només fan palesa una ofuscació malaltissa per dur a terme particulars ràtzies personals, “neteges” contra determinats treballadors/es sense que importin el més mínim els danys col·laterals i les conseqüències que se’n puguin derivar per l’Ajuntament doncs, no hi ha res millor que disparar amb pólvora del rei.

Desprès de l’evidència, a l’alcalde de Tivissa només li queda, altre cop, continuar donant les culpes de tot als enemics del poble, al contuberni judeomasón, a la mà negra que, omnipresent i plenipotenciària regeix, des de l’ombra, el destí de tots els Tivissans/es. Com ja ha vingut demostrant, tots els arguments li són vàlids a l’hora de cercar culpables fora de l’esfera de les seves responsabilitats, en un intent de desviar l’atenció de la seva nefasta acció de govern.

Però, el rei és nu i cada vegada són més els que s’atreveixen a dir-ho malgrat el risc de ser titllats de necis, de desafectes al règim o d’enemics del poble i ser exhibits a la picota pel Comitè d’Activitats Antitivissanes, defensor dels autèntics valors Tivissans.

18 de maig de 2010

Homenatge als soldats de la República a La Serra d’Almos

El passat diumenge es va celebrar l’acte d’homenatge dels 179 soldats republicans que restaven enterrats en una fosa comuna del cementiri de La Serra d’Almos.


L’acte, senzill i molt emotiu, va tenir lloc al mateix cementiri de la Serra d’Almos i hi van participar amb un parlament la regidora delegada de La Serra d’Almos, Lourdes Pena i la directora general de Memòria Democràtica Maria Jesus Bono. Durant el transcurs del mateix es va descobrir una placa commemorativa amb els noms dels 179 soldats enterrats en una fossa comuna del cementiri entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938 provinents de l’hospital que l’exèrcit republicà tenia establert al Mas d’Alerany (col·lectivitzat l’any 1936) i on hi diuen els soldats ferits de la Batalla de l’Ebre per, posteriorment, ser traslladats a hospitals de la reraguarda.


Segons explicà Lourdes Pena, dels 179 soldats, només van poder contactar amb la família d’un d’ells, José Cabrero Callau amb grau de sergent del Batalló 519 de la 130ª Brigada mixta de l’Exèrcit popular de la República, d’afiliació anarquista i natural de la província d’Osca. Dos de les netes de la seva germana, d’avançada edat, van assistir a l’homenatge visiblement emocionades.


L’homenatge va finalitzar amb l’ofrena floral de tots els assistents que dipositarem un clavell al peu de la placa desprès d’escoltar el Cant dels Ocells interpretat per un veí de La Serra d’Almos.


Amb aquesta ja son 11 les dignificacions de fosses comunes que ha impulsat la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat a més de la recuperació de més de 600 restes òssies humanes de la Guerra Civil d’un total de 12 actuacions en fosses i quatre que es troben en estudi (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Camp, Anoia i Noguera).