11 de setembre de 2009

La perillosa evanescència de la raó

L’altre dia em va caure a les mans l’últim exemplar de la Revista Tivissa amb un escrit signat per l’alcalde que feia referència a l’afer del camping-alberg. Després de llegir-lo, vaig poder comprovar que la capacitat de sorpresa que em suscita l’alcalde encara no està esgotada.

És curiós, si més no, veure el persistent discurs demagògic de l’alcalde de Tivissa envers les qüestions referents als afers de la política municipal. Un discurs que, lluny de donar-lo per esgotat, utilitza sense rubor per acusar a l’oposició de desinformar, de fer demagògia populista (ell!!, demagog entre demagogs), de dificultar els projectes que s’impulsen des del govern municipal, de dir “NO A TOT” (sic), de no aportar idees que redundin en el benefici de les polítiques públiques, i, fins i tot, en alinear-se amb el “costat obscur” per aconseguir contrapartides personals o polítiques, ...

Si no que ho veig, no m’ho crec, doncs, si no que segueixo mínimament la vida política municipal, m’acabaria convencent o, si més no, em crearia allò que diuen un “dubte raonable”. El fet però, és de que jo ja fa temps que tinc els suficients elements de judici com per saber discernir i separar el gra de la palla (si es que en aquest cas hi ha gra per separar) i per saber qui és qui a la política municipal i, per descomptat, qui és el Sr. alcalde. Malgrat tot, de vegades, em dona la sensació de que no vivim en el mateix poble o que “el seu Regne no és d’aquest món”.

Així, en
una entrada d’aquest bloc, ja expressava la meva opinió sobre la demagògia de l’alcalde quan deia que amb la pràctica de la mateixa distorsiona i calumnia amb l’únic objectiu de disfressar la seva negligència, ineptitud i deshonestedat. O de la desinformació a la que ens sotmet l’equip de govern amb “Butlletins d’Informació Municipals” pagats amb els diners de tots i que, mentint descaradament, sembla tinguin més a veure en amagar les conseqüències de les privatitzacions que en explicar la veritat. O de com el seu discurs populista el porta a afirmar que l’oposició es manté en postures immobilistes que estan, sistemàticament, encontra de totes les propostes de l’equip de govern sense aportar idees i enfrontant-se a tots els projectes que s’impulsen. Sembla que, a part dels vots favorables a moltes de les propostes presentades al plenari per l’equip de govern, les 10 mocions (si no vaig errat) presentades durant aquesta legislatura pels grups de l’oposició, no són aportacions d’idees en la recerca d’un municipi millor. Mocions que van ser totes rebutjades amb el vot en contra de l’equip de govern de CIU i que proposaven, entre d’altres, l’adquisició d’un microbús adaptat (Iniciativa-EPM), la gratuïtat de la recollida de RSU (Iniciativa-EPM), la retirada del P.O.U.M. (Iniciativa-EPM) o la creació d’un pla de desenvolupament municipal sostenible (ERC).

Però continuant amb l’article de la Revista Tivissa, hi podem trobar més demagògia populista quan llegim coses com “un equip de govern honrat, honest, treballador i compromès” (sic) que admet que “ens vam equivocar” (sic) atorgant-li la confiança al concessionari del càmping “amb l’ampliació del contracte” (sic) i que treballen per “restablir i restituir els interessos de l’Ajuntament” (sic) iniciant “el procediment de legalització del càmping” (sic) tot sol·licitant-ne “l’autorització i legalització” (sic) a la Generalitat i remodelant “la millor piscina de la comarca” (sic) (!!!). Es refereix als treballadors del càmping, del quals afirma que han estat “maltractats i menyspreats” (sic) i dels que en fa gala de la seva “professionalitat” (sic) mentre adquireix el “compromís” (sic) de “garantir-los el seu lloc de treball” (sic) i continua al·ludint als usuaris del càmping, als que es refereix com a “víctimes” (sic) d’una situació no desitjada “per part de les persones que promouen la coherència” (sic). Acaba adquirint el “compromís” (sic) de “recuperar el temps perdut” (sic) amb el treball quotidià dels fets “que queden com a evidència d’unes accions empreses” (sic).

Si bé al començament deia que l’actitud de l’alcalde té la virtut de sorprendrem, he de dir ara que ho fa fins a l’extrem de ruboritzar-me, doncs l’eloqüència del seu discurs i la seva pràctica demagoga ratlla cada cop més la histèria. Una histèria demagoga que pretén encomanar i que persegueix amagar la mala praxis d’un govern que fa les coses malament (en el millor dels casos) i que pretén desviar l’atenció buscant els culpables fora de la seva practica de govern, i si no els troba ..., doncs cal inventar-se’ls.

Voldria subratllar-li al Sr. alcalde que tant l’honradesa com l’honestedat no són exclusives de cap ideologia o partit polític, ni privilegi de l’equip de govern de CIU, si bé, com diu la dita, “no és suficient amb ser-ho, si no que cal semblar-ho”. En quant al “compromès” (sic) ja es “harina de otro costal”, doncs caldria esbrinar amb qui té el compromís l’alcalde i l’equip de govern, si amb els veïns/es o amb el concessionari del càmping-alberg. I si no, als fets em remeto:

- Després d’adjudicar-li la concessió de l’equipament turístic al concessionari i de signar el pertinent contracte, es signa un nou contracte que res té a veure amb l’adjudicació inicial i que la
sentència del TSJC va declarar “nulo de pleno derecho”. Sentència que diu que “deja en papel mojado el pliego de cláusulas que rigió la inicial licitación” (sic) doncs incorpora tota una sèrie de “previsiones:
a) Un objeto material ampliado a la “utilització de la pista poliesportiva”;
b) La realización de obras constructivas por parte del concesionario de la gestión del servicio público, valoradas, a falta de un concreto proyecto, en 600.000 euros a cargo de aquél, con una aportación complementaria del Ayuntamiento cifrada en 180.000 euros más 90.000 euros;
c) Un plazo de duración del contrato que pasa de cinco a treinta años, acompañado de una modificación, a la baja, en cuanto a las cinco primeras anualidades, del canon a satisfacer por el concesionario; y
d) En fin, el establecimiento de un maridaje económico entre el concesionario y el Ayuntamiento, extendido a la participación del primero “en la creació de un consorci per a l’explotació turística dels actius del municipi””
(sic).

A més de “otros pactos directa y manifiestamente ilegales, como son: un derecho preferente del concesionario, “al finalitzar la concessió”, a la adjudicación de las instalaciones, de titularidad municipal, frente a la obligada reversión prevista en el art. 164.1Reversión:
Cuando finalice el plazo contractual, el servicio revertirá a la Administración, debiendo el contratista entregar las obras e instalaciones a que esté obligado con arreglo al contrato y en el estado de conservación y funcionamiento adecuados.

TRLCAP; una autorización para subcontratar “la prestació dels serveis de la concessió” que el art. 170De la subcontratación:
En el contrato de gestión de servicios públicos, la subcontratación sólo podrá recaer sobre prestaciones accesorias.

TRLCAP limita a las prestaciones accesorias; i el mantenimiento de una garantia definitiva de 6.000 euros, que no cumple la obligación de reajuste y proporcionalidad contemplada en el art. 42Reajuste de garantías:
Cuando como consecuencia de la modificación del contrato experimente variación el precio del mismo se reajustará la garantía en el plazo señalado en el artículo anterior contado desde la fecha en que se notifique al empresario el acuerdo de modificación, para que guarde la debida proporción con el precio del contrato resultante de su modificación.

TRLCAP ”
(sic).

És per això que jo no m’engoleixo aquest posada d’escena d’acte de constricció per part de l’alcalde quan diu que “ens vam equivocar” (sic) posant la confiança en el concessionari “amb l’ampliació del contracte” (sic). Com tampoc m’engoleixo que ara pretengui escenificar una mena de “zafarrancho” municipal per “restablir i restituir els interessos de l’Ajuntament” (sic) iniciant “el procediment de legalització del càmping” (sic) tot sol·licitant-ne “l’autorització i legalització” (sic) a la Generalitat.

Hi ho diu l’alcalde!! El mateix del que la sentència del TSJC diu que ha tingut “pactos directa y manifiestamente ilegales” (sic) amb el concessionari; del que diu que “lo que se hizo fue, con vulneración y apartamiento de las previsiones del pliego de condiciones que rigió la inicial licitación, convenir con el concesionario codemandado un nuevo y distinto marco de relaciones jurídicas, incluido un maridaje económico extensible a “la creació d’un consorci per a l’explotació turística dels actius del municipi”, ajeno a los principios de objetividad, transparencia, publicidad, igualdad y no discriminación y libre concurrencia que deben presidir la contratación pública (sic).

I a això li diu l’alcalde equivocar-se? A vulnerar i obviar el plec de condicions que van regir la licitació li diu equivocar-se? Als pactes il·legals i a l’existència d’un maridatge econòmic amb el concessionari li diu equivocar-se? A l’incompliment de les seves obligacions i a ignorar els principis d’objectivitat, transparència ..., etc, que han de presidir la contractació pública li diu equivocar-se?

A aquesta practica jo podria posar-li més d’una definició però, per descomptat, equivocació ... mai de la vida.

D’altra banda considero lògic que l’Ajuntament es comprometi a garantir el lloc de treball dels treballadors/es del càmping. Penso que l’Ajuntament té l’obligació moral de cercar nous llocsc de treball i, com no, d’evitar que se’n perdin en la mesura de les seves possibilitats. Uns treballadors/es que defineix com a “maltractats i menyspreats” i dels que n’enalteix la seva “professionalitat”. La llàstima es que no sempre hagi segut tant equànime a l’hora de valorar la tasca dels treballadors/es, evidenciant que l’alcalde té dos vares de mesura en funció de l’ocasió. I si no, aquells que vulguem fer memòria, podem recordar el
tracte indignant que van patir alguns treballadors/es municipals a les seves ordres, destacant algun fet evidenciat davant de quasi bé tota la plantilla municipal del moment (sortosament, algú va subjectar a l’alcalde), amb una querella criminal que ell mateix va posar-li a un treballador municipal precisament per obrar amb professionalitat i diligència. Però, es clar, allò són temps passats, eren “d’altres” treballadors/s i era un altre moment, un moment en que li calia dur a terme la seva ràtzia personal.

Però continuant amb les “víctimes”, així anomena als usuaris del càmping, caldria preguntar-se per part de qui o si només o són del concessionari. Només cal veure
que en pensen els propis usuaris del càmping quan, en una reunió amb alguns representants municipals, els hi diuen: “no se puede venir ahora, después de tres años, buscando la legalidad cuando han estado tres años mirando hacia otro sitio (sic) i “ustedes tenían la obligación de vigilar y controlar que es lo que se ha hecho en el camping” (sic).

Caldria preguntar-se: Qui va permetre el lloguer de parcel·les del càmping? Qui va consentir la realització d’obres sense cap mena de llicència municipal i la posterior ocupació amb bungalows d’un terreny municipal destinat a equipaments? Qui és o són els responsables de que després s’hagin hagut de retirar els bungalows amb els conseqüents usuaris damnificats? L’alcalde i l’equip de govern en tenen alguna responsabilitat o tot això no anava amb ells? De fet, la Sra. Secretària ja ho reconeixia en el transcurs
d’un plenari: “cap càmping pot tenir contractes de lloguer de parcel·les, es il·legal això(sic).

Però el més esperpèntic és que sigui ell, l’alcalde, des de la histèria d’una demagògia omnímoda, el que envesteix contra “formacions polítiques del municipi” (sic) afirmant que “s’han aliat al costat de l’antic concessionari” (sic) i que s’han oposat “sistemàticament en totes i cada una de les accions que l’equip de govern ha emprés en defensa dels interessos públics” (sic). Veure per creure !!

La histèrica demagògica omnímoda ja ratlla la paranoia!! Si avui hi ha una sentència del TSJC que diu el que diu i que declara nul de ple dret el contracte signat entre l’alcalde i el Sr. Sitges (és a dir, “partes demandada i codemandada” respectivament), és per que el grup municipal d’Iniciativa-EPM va posar un contenciós administratiu contra l’acord de Ple de 31 de març de 2005 mitjançant el qual es facultava a l’alcalde a signar aquest contracte. Si Iniciativa-EPM ha anat votant en contra en els diferents plenaris en el que fa referència a l’afer del càmping-alberg és per que no li quedava cap més remei si volia presentar aquest contenciós administratiu, doncs votar a favor o abstenir-se significava la impossibilitat legal de fer-ho. Caldria, a més, preguntar-se si els interessos de l’alcalde i l’equip de govern son els mateixos que els interessos públics que amb tanta eloqüència pregona i dels que la sentència del TSJC argumenta que l’Ajuntament en cap moment justifica (com ha de fer-ho?) un “interés público claro, patente e indubitado” (sic).

Avui, l’equipament municipal resta tancat per falta de permisos després de que l’equip de govern hagi tingut més de sis anys per sol·licitar a la Generalitat les llicències i permisos pertinents i no ho ha fet, i quan, segons el contracte amb el concessionari, l’Ajuntament s’havia de fer càrrec de totes les llicències i permisos de l’equipament turístic per tal de que l’activitat es trobés en condicions legals. I tot això, quan els permisos ja s’havien començat a tramitar per l’antic equip de govern d’Iniciativa-EPM. Que ha fet l’equip de govern de CIU amb aquests tràmits? O millor dit, que no ha fet? Per que encara no té els permisos, després de sis anys?

Els interessos públics, precisament per això, per que són públics, s’han de defensar gelosament, amb diligència i transparència. El que està meridianament clar és que, precisament, ni amb maridatges econòmics, ni amb pactes il·legals, ni obviant els plecs de condicions que regeixen un concurs públic i traient-se de la mànega unes noves condicions fetes a mida, no només no es poden defensar, si no que el que es fa és defenestrar-los. Si l’alcalde i els seus equips de govern haguessin fet les coses com calia, ajustant-se a la norma i sense l’opacitat que els caracteritza, si haguessin fet cas dels continuats advertiments dels grups de l’oposició, ara no estaríem parlant de “restablir i restituir” els interessos públics. Tasca aquesta, altrament feixuga, que qui sap quan trigarà (si s’aconsegueix) i el que ens costarà. De fet, ja ens està costant.

Diada nacional de Catalunya

&