23 d’abril de 2009

Associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa, vota el seu projecte

Amigues i Amics de la UNESCO de TortosaL’ONG Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa fou creada l’any 1990 per persones de l’entorn de l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza. En l’actualitat està formada per persones procedents de diversos països i poblacions de les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de donar a conèixer els ideals i programes de la UNESCO i promoure activitats relacionades amb els objectius i campanyes de l’organització, tal i com ha vingut fent en els darrers anys amb projectes que tenen a veure amb el diàleg intercultural, l’educació i la cultura de la pau.

L’ONG ha presentat el projecte “La diversitat cultural com a enriquiment” al programa de l’obra social de Caixa Tarragona, “Tu ajudes”, en la recerca de finançament.

El projecte que l’ Associació d’Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa presenta i que compta amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya, de la càtedra UNESCO de la URV, del campus de la URV a les Terres de l’Ebre, de la Cambra de Comerç i del pròpi Mayor Zaragoza, pretén:

- Afrontar un dels grans reptes actuals: la integració de la diversitat cultural mantenint la nostra identitat.

- Conèixer les cultures del món mitjançant el legat de Federico Mayor Zaragoza (més de 13.000 peces – llibres, documents, obres d’art, objectes artístics – procedents de països de tot el món que F. Mayor Zaragoza visità essent director general de la UNESCO i que cedí a la Cambra de Comerç de Tortosa) relacionant-lo amb l’actual diversitat cultural de Tortosa, les Terres de l’Ebre i Catalunya.

- Fotografiar i editar un vídeo del fons F. Mayor Zaragoza, per difondre’l i elaborar-ne materials didàctics.

- Organitzar el Premi Federico Mayor Zaragoza. Concurs de bones experiències de convivència entre cultures per evidenciar les aportacions positives que l’intercanvi entre persones de diferents ètnies aporta al nostre país, potenciant nous models de convivència plural.

Si vols votar pel projecte, pots fer-ho entrant a la pàgina web de Caixa Tarragona i utilitzant el cercador de la web, introduint-t’hi el nom del projecte (La diversitat cultural com enriquiment). També pots fer-ho mitjançant el caixer automàtic, introduint-t’hi el codi de votació que és el 454.

14 d’abril de 2009

2009, any Francesc Ferrer i Guàrdia

Mort afusellat pel govern espanyol el 13 d’octubre de 1909 per haver fundat un sistema d’escoles públiques

El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l’ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles


Aquest any 2009 es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, un 13 d’octubre de 1909 quan era afusellat als fossats del castell de Montjuïc.

La mobilització dels reservistes com a conseqüència de la guerra amb el Marroc el juliol de 1909 provoquen els coneguts fets de la “Setmana tràgica” o “Revolució de juliol”. Uns fets que tenen a veure amb un rebuig generalitzat a la guerra degut, bàsicament, a que entre l’obrerisme, l’anarquisme predominant del moment tenia, essencialment, un caire internacionalista i pacifista. A la percepció per les classes populars de que la guerra era per defensar els interessos d’una oligarquia econòmica; de fet, el desencadenant de la guerra es deu a l’atac dels cabilencs als interessos d’una societat controlada pel compte de Romanones i el marqués de Comillas. I a l’anticlericalisme de l’època degut al fort creixement (un increment del 12% entre 1900 i 1910) de membres del clero (frares i monges) repatriats de les colònies de Cuba i de Filipines més l’arribada a Espanya d’eclesiàstics fugitius de la legislació dictada per la Tercera República francesa que passaren a ocupar els llocs de treball reservats, fins a les hores, a les classes mitjanes a les escoles, asils, reformatoris, presons, etc. i entrant en una competència laboral amb les dones dels assalariats en treballs de costura, bugaderia, etc. en un moment de recessió econòmica industrial.

Es en aquest panorama que, un cop rebutjada la insurrecció,Manifestació a Paris per la mort de Ferrer el govern conservador de Maura i el rei Alfons XIII inicien una repressió que es consuma amb l’execució de tres obrers, un guarda de seguretat i, sobretot, en la figura del fundador de l’Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d'instigador i cap de la revolta. Ni l’opinió pública europea en favor de la llibertat de pensament, que organitzà manifestacions de protesta contra la seva condemna a mort i que aconseguí que s’arribés a parlar d’un cas Dreyfuss a l’espanyola, va poder evitar el seu afusellament. El govern conservador de Maura volia una condemna exemplar, l’exèrcit li tenia jurada d’ençà de la publicació del “Cuaderno manuscrito. Recapitulación de pensamientos antimilitaristas” per a mestres laics i l’església combatiaButlletí de l’Escola Moderna a un francmaçó que pretenia una transformació radical de la pedagogia en un sentit crític, laic, racionalista i llibertari. Fins i tot el Papa Pius X va declinar sol·licitar el seu indult “desitjós de no embarassar la justícia espanyola”. Així s’instruí un judici per part de l’exèrcit quan era la jurisdicció civil qui se’n havia de fer càrrec, canviant el delicte de sedició, castigat amb la presó, pel de rebel·lió, que comportava la pena de mort. Un judici tendenciós, sense garanties pel processat, denegant proves i testimonis favorables a la defensa exercida pel capità d’ingeniers Francisco Galcerán, al que la seva actitud quasi bé li costa la carrera. Una sessió de cinc hores per a que els Jutges compendiessin un sumari de més de 600 folis al que no havien tingut accés amb anterioritat i amb l’únic recolzament legal d’un assessor militar totalment sectari. En resum, un autentica pantomima que, amb l’afusellament de Francesc Ferrer, va provocar una veritable commoció internacional que forçà a Alfonso XIII a la separació de Maura i el retorn dels lliberals al govern.

Francesc Ferrer, màrtir de la llibertat de consciència

La indignació internacional per l’assassinat de Ferrer iAfusellament de Ferrer i Guàrdia
Guàrdia es traduí ràpidament en varies iniciatives que es fongueren en un únic objectiu: erigir una estàtua expiatòria dedicada a Ferrer i Guàrdia. Així, el Conseller comunal de Brusel·les (malgrat que no combregava amb les idees de Ferrer), la Lliga dels Drets Humans i la Federació Internacional del Lliure Pensament, conjuminaren els esforços per dur a terme aquest objectiu obrint una subscripció popular. Dos anys més tard, el 5 de novembre de 1911, es celebrava la cerimònia inaugural del monument amb un discurs pronunciat per l’antic pastor de l’església protestant lliberal de Brussel·les que explicà que el monument representava la insurrecció de les consciències en tots els països civilitzats contra l’abominable atemptat perpetrat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. En el pedestal del monument si pot llegir:

Monument a Brussel·les, enfront la Universitat Lliure de Brussel·lesFrancesc Ferrer afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, màrtir de la llibertat de consciència

Em trobo davant d'un procés acabat sense que la instrucció, buscant només els càrrecs, hagi en cap moment investigat la veritat. Capità Galcerán, defensor de Ferrer. 9 d'octubre de 1909

L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal. F.Ferrer. Carta del 24 de gener de 1907

Erigit per subscripció internacional. Inaugurat el 5 de novembre de 1911

Desprès de varies vicissituds, amb l’ocupació pels alemanys de Bèlgica el 1915 i la retirada del monument pels mateixos, de friccions diplomàtiques entre Bèlgica i Espanya, de peticions de cessió del monument per la Barcelona republicana (que va acabar acceptant una rèplica del mateix i que a l’actualitat podem veure prop de Avda. de l’Estadi), el 13 d'octubre de 1984, 75è. aniversari de la mort de Francesc Ferrer, el monument fou traslladat per última vegada i instal·lat a l'avinguda Franklin Roosevelt, davant l'estàtua de Théodore Verhaegen, fundador de la Universitat Lliure de Brussel·les.

Campanya “Carrer Ferrer i Guàrdia a Barcelona”

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia du a terme unaPlaca de la Plaça Francesc Ferrer i Guàrdia inaugurada al 1937. Actualment és la Plaça Urquinaona. campanya per tal de que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça dins del marc dels actes de commemoració del centenari de la seva mort. Una de les propostes de la Fundació, es la de substituir el nom de la plaça d’Antonio Lopez, marqués de Comillas, pel de Ferrer i Guàrdia.

Així, Barcelona té una plaça dedicada al “Negro Domingo”, com també es coneixia popularment al marques de Comillas pels seus negocis amb el comerç d’esclaus, amb els que va amassar part de la seva fortuna amb el vapor General Armero, de la seva empresa Antonio López i Cia., introduint il·legalment esclaus a l’orient cubà. Fundador de la Compañia Transatlàntica, dedicada, entre altres, al transport de tropes i material bèl·lic durant els conflictes colonials a Amèrica i Àfrica, l’any 1909 les queixes contra l’embarcament dels reservistes que van desembocar en els fets de la Setmana Tràgica van tenir lloc davant mateix dels vaixells de la companyia.

Així, la ciutat comtal té un deure pendent amb el lliure pensament, amb el fundador de l’escola moderna Francesc Ferrer i Guàrdia. Per això, la Fundació creu que una figura del ressò internacional de Ferrer Guàrdia i un projecte com el que va representar, mereixen comptar amb un reconeixement dins el nomenclàtor d’aquesta Ciutat.

Per això, si vols donar suport a la campanya per tal de que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom a Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça en el centenari de la seva mort, signa prement l’icona de més avall que et durà a la pàgina de la Fundació on podràs fer-ho
.



Clica per donar support a la campanya

Fonts:
- Historia de España, ed. Labor
- Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana
- El Periódico de Catalunya
- La Vanguardia

Resumit de la web de la Fundació Francesc Ferrer i Guardia:
- Francesc Ferrer i Guàrdia. Biografia
- Francesc Ferrer i Guàrdia. L’Escola Moderna
- Francesc Ferrer i Guàrdia. Història del monument a Brussel·les
- Francesc Ferrer i Guàrdia. Manifest

9 d’abril de 2009

Preguntes d’Iniciativa-EPM a l’equip de govern

En el darrer punt de l’ordre del dia del passat Plenari del dia 30 de març, el grup municipal d’Iniciativa-EPM va formular tota una sèrie de preguntes sobre diverses qüestions a l’equip de govern però, sobretot, va centrar-se en una bateria de preguntes referents a tot l’afer del càmping-alberg.

Així el portaveu d’Iniciativa-EPM preguntava:

- El Sr. Sitges, algun membre de l’equip de govern o persona vinculada al mateix, li va oferir que es presentes al concurs que l’Ajuntament tenia que contractar?

- Per que aquest grup, el nostre grup, no va poder veure la documentació prèvia dels concursants fins que no van tenir l’expedient al Jutjat?

- Per que la Sra. Secretària no va incloure la documentació al Registre General, incomplint diferents articles del Reglament d’Organització i Funcionament de Règim Jurídic del Ens Locals?

- Per que la Sra. Secretària va dir en sessió Plenària que no era veritat, que només treia la documentació quan jo l’anava a consultar, però que després la tornava a deixar al lloc?

- Per que el concursant, Sr. Sitges, al sobre “A”, quan va presentar la seva proposta de compte d’ingressos i despeses, que hi tenien que figurar, com a mínim entre altres, segons les clàusules administratives aprovades, les assegurances? Per que no va presentar cap proposta d’assegurança de responsabilitat civil?

- Per que, a l’acta de constitució de la mesa de contractació i obertura de pliques, no consta aquest defecte material en la documentació aportada?

- Per que, en la mesa de contractació que proposa resoldre el concurs convocat i l’adjudicació de la concessió, es fa esment de la proposta presentada per un altre concursant d’aquí Tivissa dient que incompleix una clàusula i, en canvi, no es fa esment de la manca de documentació del Sr. Sitges en quant a l’assegurança de responsabilitat civil?

- Per que va ser admesa la proposta del Sr. Sitges si faltava documentació?

- Per que, en la proposta del Sr. Sitges, en la documentació aportada per a concursar va acompanyada, en els seus folis, de la marca de “Tivissa Activa”? Una marca que l’Ajuntament, encara avui la fa servir.

- Que per casualitat, o no, l’equip de govern i el Sr. Sitges van elaborar conjuntament la documentació per presentar-la a concursar?

- Per que, a la previsió d’ingressos i despeses inicials de la documentació a concursar del Sr. Sitges preveu, a l’any 2007-2008, 120 llits i 200 places de càmping, quan les places de càmping i alberg son de 52 i 60 respectivament?

- Per que s’atorga la màxima puntuació al Sr. Sitges a l’apartat “Qualsevol altra proposta” quan preveu l’ampliació progressiva a partir del segon any fins arribar a 120 places de llits i 200 parcel·les de càmping, quan ni en les clàusules administratives ni en el primer contracte signat preveuen cap ampliació del càmping ni de l’alberg?

- Per que el primer contracte signat el dia 23 de juny de 2004, segons documentació aportada al Jutjat un dia desprès de l’aprovació pel Ple de la Corporació, no està fet amb folis oficials de l’Ajuntament de Tivissa?

- Per que el segon contracte aprovat per majoria, no per unanimitat com certifica la Sra. Secretària el dia 31 de març de 2005, la documentació còpia del contracte a ratificar pel Ple tenia data de 23 de juny de 2004, o sigui, la mateixa data del primer contracte? Poden contestar a que es deguda aquesta circumstància?

- Poden dir-nos si existeix algun altre contracte més, apart dels mencionats?

- Per que en l’apartat “Altres” la mesa de contractació atorga la màxima puntuació al Sr. Sitges quan a la documentació presentada ja anuncia la constitució de la societat PromoTivissa per cedir-li la concessió de l’explotació turistica, facilitant-li l’accés a les pròrrogues i, en tot cas, que l’Ajuntament garanteix que la concessió es fes per un temps superior als 5 anys a que es referia el plec de clàusules, deixant les mateixes en paper mullat i a la mesa de contractació vulnerant les previsions del Plec de Condicions?


7 d’abril de 2009

Vota el projecte del Club de Judo Tivissa

El Club Judo Tivissa ha presentat, de nou, un projecte lúdico-esportiu a Caixa Tarragona, per tal que els nens i nenes tinguin activitat els primers dies de setembre, abans de començar l’escola. Enguany han ampliat l’oferta a altres poblacions en les quals el club hi té representació, com Flix i Valls.

Per tal de poder-lo dur a terme, han presentat el projecte al programa “
Tu Ajudes” de Caixa Tarragona, on els clients que ho desitgin poden votar els seus favorits.

El projecte, que podeu trobar al catàleg amb el codi 668, consta d’un taller lúdico-esportiu que pretén donar una sortida i/o alternativa a tots aquells infants i joves de fins a 16 anys que, abans de començar el curs escolar, no disposin de cap activitat. L’objectiu és fomentar, a través del judo, valors com el respecte, la companyia, l’amistat, etc.

Per això, des del club, demanen els nostres vots per aconseguir la subvenció, ja que repercutirà en els infants i els joves de les respectives poblacions i les seves rodalies.

Per a votar hi ha dues opcions: des de la LÍNEA OBERTA 24 HORES, o directament a la pròpia sucursal de Caixa Tarragona. Podreu votar tants projectes com vulgueu.

6 d’abril de 2009

Ple ordinari del 30/03/2009

Escut TivissaEl passat dilluns dia 30 de març, tenia lloc el primer Ple ordinari d’aquest any i en el que es tractaren tres únics punts de l’ordre del dia.

Aprovació de les actes anteriors

Així s’aprovaven, després de que fossin incloses algunes modificacions a sol·licitud dels grups d’Iniciativa-EPM i ERC, les actes números 23, 24 i 26 per unanimitat i la 25 amb els vots a favor de CIU i AISA-FIC, els vots en contra d’Iniciativa-EPM i l’abstenció d’ERC.

Es distribueix el fons supramunicipal del 2009

El govern de la Generalitat, mitjançant el Fons de Cooperació Local, estableix per l’any 2009 la distribució de 105.736.105,32 euros de lliure disposició entre els municipis de Catalunya, dels quals li han estat assignats 90.761,23 euros al municipi de Tivissa en aquest concepte. A més, també per a la prestació supramunicipal de serveis, distribueix 8.500.000 euros als municipis amb la finalitat de sufragar les despeses ocasionades per activitats o inversions supramunicipals. En aquest sentit, al municipi de Tivissa se li hauria assignat la quantitat de 7.296,23 euros per a tal fi.

Així es va sotmetre a l’aprovació del Plenari la distribució d’aquest fons supramunicipal que, en paraules del regidor d’Urbanisme, Medi Ambient i Governació, “es igual o molt semblant a la de l’any passat”:

- Pel Consorci de la Serra de Llaberia: 1.500 euros.
- Per la MIDT: 2.748,11 euros
- Pel Consorci per a la promoció de sòl industrial del Molló: 2.748,12 euros
- Pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre: 300 euros

Tant els regidors/es d’Iniciativa-EPM com el d’ERC van coincidir en la desproporció de la distribució que del fons feia l’equip de govern tot ressaltant la minsa aportació al Consell Comarcal.

La distribució del fons supramunicipal va ser aprovada amb els vots favorables de CIU i AISA-FIC, l’abstenció d’Iniciativa-EPM i el vot en contra d’ERC.

S’aprova el reglament d’us de les piscines municipals

Amb l’aprovació d’aquest punt, s’aprovava el Reglament de les piscines municipals amb la inclusió de, pràcticament, totes les al·legacions que Iniciativa-EPM va presentar al mateix el mes d’agost de 2008 i “en base a un informe sol·licitat a la Diputació”, segons manifestà el regidor de CIU Sr. Samarra. Així, el regidor de CIU va “agrair” al grup d’Iniciativa-EPM el treball realitzat per l’aportaciód’aquests suggeriments” que “milloraran el tema del Reglament” i que va ser aprovat, en paraules del mateix regidor, “inicialment” en el Plenari de l’11 de juliol de 2008.

El regidor del grup municipal d’Iniciativa-EPM, Fermí Pallisé, va posar de manifest “l’incompliment d’un acord Plenari” en referència a que en el Ple de l’11 de juliol de 2008 es va aprovar “un Reglament que l’alcalde diu que es el que han usat aquesta temporada sense fer les publicacions pertinents i sense contestar les al·legacions amb temps i forma”. En aquest sentit, cal recordar les

“Iniciativa-EPM som un grup d’oposició constructiva quan votem a favor però no oblidin que també ho som quan votem en contra”.

paraules de la Secretària a l’inici de l’aprovació d’aquest punt en el Ple de l’11 de juliol de 2008: “la proposta d’acord es aprovar inicialment el Reglament intern de les piscines municipals de Tivissa i sotmetre’l a informació pública l’expedient per un termini de 30 dies a comptar des de la seva publicació al BOP i disposar l’exposició al taulell d’anuncis de l’Ajuntament i, en el cas de que durant el mandat d’exposició pública no es produeixin reclamacions ni al·legacions, el Reglament es tramitarà aprovat definitivament sense cap altre tràmit que la seva publicació íntegra”. Tanmateix, la regidora d’Iniciativa-EPM, Alba Benedicto, va voler remarcar el fet de que “el grup d’iniciativa, encara que es a l’oposició, som un grup d’oposició constructiva quan votem a favor o demanem informació però no oblidin que també ho som quan votem en contra”. A més, va demanar la documentació referent a les aportacions fetes al Reglament per la Diputació, a la qual cosa, el regidor de CIU es va comprometre a facilitar-los-hi en el proper Ple.

També el regidor d’ERC va demanar més rigor a l’equip de

“s’ha treballat amb un reglament que no s’ha publicat.”.

govern en referència a que “es la quarta vegada que en un Ple posterior, es rectifica una decisió d’un Ple anterior”, va dir. I va sol·licitar que “abans de portar-ho al Ple les coses estesen ben treballades”, a més de constatar el retard en la modificació d’aquest punt i recalcant el fet de que en la temporada de banys 2008, “"s’ha treballat amb un reglament que no s’ha publicat"”.

La regidora d’AISA-FIC, Lourdes Pena, va excusar el retard en la modificació del Reglament degut a que l’informe sol·licitat a la Diputació no va arribar fins al gener d’aquest any.

El Reglament d’us de les piscines municipals va ser aprovat per unanimitat de tots els regidors/es.

Per saber més: