Itzultzeko Traducir Traducir Traduzir Traduire Translate Tradurre Übersetzen Перакладаць Μεταφράζω يترجم Fordítás 翻译 Превеждам

30 de juny del 2008

70è. Aniversari de la Batalla de l’Ebre (1938-2008)

Congrès Internacional
El proper mes de juliol i durant els dies 24,25 i 26, podrem gaudir a Mora d’Ebre del Congrés de la Batalla de l’Ebre. L’esdeveniment està organitzat i coordinat per Terre de Fraternité, L’Universitat Rovira i Virgili, el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

El congrés, que pretén ser obert a la participació d’historiadors, estudiosos, entitats memorialistes i dels protagonistes dels propis Arxiu històric PCEfets i que accepta la col·laboració de tothom que hi vulgui participar amb les seves aportacions, analitzarà i debatrà l’evolució dels fets i conseqüències de La Batalla de l’Ebre.

Durant els tres dies es duran a terme les diferents ponències que s’emmarquen dins de quatre sessions: La Batalla de l’Ebre, Les conjuntures polítiques del conflicte, Context Internacional i Altres “paisatges” de la batalla. Però, a més, hi haurà un programa d’activitats paral·leles al congrés que comptarà amb cinema i teatre a la fresca i, el dissabte dia 26, tindrà lloc l’escenificació sobre el pont i el riu de Mora d’Ebre: Anem a creuar l’Ebre!, a càrrec de l’entitat amateur Ejercito del Ebro que farà una recreació històrica de l’esdeveniment que enguany compleix el seu 70è. Aniversari, transportant-nos al 25 de juliol de 1938, quan les tropes republicanes, sota el comandament del General Vicente Rojo van creuar l’Ebre en una ofensiva brillantment dissenyada que pretenia donar un nou gir a la guerra civil espanyola.




Aquí podeu veure un vídeo de l’esdeveniment de l’any passat a Mora d’Ebre:


Per més informació i poder veure el programa del Congrés de la Batalla de l’Ebre clica sobre el botó de més avall.

Ay Carmela!

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Una batalla d'una guerra terrible, que encara ens esquitxa a nosaltres, d'una manera o altra, en els records que ens han transmès els nostres pares

Anònim ha dit...

Hola Amaube, no saps que a les guerres es cometen atrocitats pels dos bandols?, que d'assassins n'hi va haver de totes bandes? Ja està be de la ceguera que porteu, o no t'han explicat mai les barbaritats que van fer també els teus amics de la FAI i CNT?.
No crec que pugui aplicar aqui aquella dita que diu que atrevida es la ignorància, si no més ben dit hauria d'aplicar aquell que diu que si ploguessin cabestros, que pocs tocarien a terra!!!
i recorda com va dir el teu amo: TIVISSA, LO MILLOR PER MI!!!

Anònim ha dit...

He llegit l'escrit que ens ha facilitat l'Amable i no he sabut veure en quin moment es deia que un dels bàndols havia fet atrocitats i l'altre no.
A hores d'ara tothom sabem que se'n van fer a tots dos costats (totes elles injustificables).
Jo entenc que l'acte fa referència a un episodi molt important de la Guerra Civil, com és la batalla de l'Ebre, i que òbviament va tenir moltes repercussions a curt, mitjà i llarg termini.

Amable Pallisé ha dit...

Hola anònim del dia 8 a les 22:48, jo de dites també en coneix-ho unes quantes, però te’n anomenaré només una que, en part, té quelcom bíblic i segur que t’agrada:

Mai responguis al neci conforme a la seva necedad, per no tornar-te com ell. Respon al neci segons la seva necedad, per que no és tingui per savi.”

I, seguint-la al peu de la lletra, et contestaré.

Com bé diu l’anterior comentarista, no se on veus tu que en el post si digui quelcom que no sigui un esdeveniment que es celebra a Mora per segon any consecutiu i que res té a veure amb el que tu dius, si no més aviat amb un Congrés internacional on hi assistiran historiadors varis. Per tant, la “ceguera”, es evident que la portes tu i els que com tu, encara ara, després de 70 anys, no veuen aquests esdeveniments com una pràctica dins la normalitat democràtica on es pot parlar i debatre sobre fets que tenen a veure amb la nostra història. Fets que han estat silenciats durant 40 anys i dels que només coneixíem el que la història oficial del “regimen” ens permetia. Però, es clar, tu això no ho pots entendre. No ho pots entendre pel fet de que t’ho agafes com un insult a tu i a tots aquells anclats en el passat d’”Una, grande y Libre” que encara no poden assimilar 30 anys de democràcia. Fixat-hi bé, 40+30= 70 anys. 70 anys de dictadura, més transició, més “consolidació” de la democràcia que moltíssims ciutadans/es han hagut d’esperar per conèixer els fets que formen part de la nostra història, els fets silenciats, el reconeixement als que van morir defensant la legalitat enfront de la barbàrie dels colpistes. Però, es clar, a tu i als que com tu pensen, això es un insult (que s’han cregut “estos rojos”, que poden fer el que vulguin?!!). Tu encara et molestes per totes aquelles coses que son passos endavant en el viatge de retorn a la normalitat democràtica. Un viatge que començà ara fa 30 anys i del que ara en comencem a veure (de manera molt difusa) la llum que ens ha de dur a port. Tu, per com t’expresses, encara ets dels que no accepten coses tant elementals com que el primer Ajuntament democràtic canviés els noms dels carrers (prèvia exposició pública, com ha de ser, i dins la normalitat democràtica) i fes desaparèixer les velles nomenclatures imposades pel dictador i els seus acòlits. Que la “Avenida 25 años de paz” fos “Pujada de l’empedrat”, que “Generalisimo Francisco Franco” fos “Costa de l’Era”, que “Serrano y Suñer” fos “Portal d’Avall”, etc.
Per tu i els que com tu pensen, en el millor dels casos, la democràcia es benvinguda sempre i quan no canvií res. I el que em sembla més lamentable es el fet de que no se si os sap més greu que canviïn les coses o que canviïn sense acritud, amb normalitat. Acritud (per denominar-ho de forma suau), que tu i d’altres com tu no podeu evitar, com ho demostra el teu comentari i d’altres que he esborrat.
Ho sento però la normalitat democràtica passa per esdeveniments com el que tindrà lloc a Mora el mes que ve, com el canvi de nom dels carrers abans esmentat, com el monument als morts als camps de concentració nazis que es va erigir el seu dia al nostre poble (camps en que hi moriren, entre molts d’altres, veïns del nostre municipi).
La normalitat democràtica passa també per que ara pugui’m tenir un Estatut, un Estatut que disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques” , i que, a més, insta al “reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència”. Una normalitat democràtica que passa per que el Parlament de Catalunya aprovi Lleis en aquest sentit com es el Projecte Llei de la Llei de Fosses per promoure i dignificar la senyalització de les fosses comunes, per evitar que caiguin en l’oblit i que ha de servir per contribuir a la reconciliació i consolidar la convivència del futur, per que, el fer front a aquestes “coses” és propi de democràcies madures com la d’Alemanya, França o Itàlia que ja fa temps que ho van fer.
Una memòria històrica que passa per fer front a les hagiografies del passat i del present i dels revisionismes de la història. Per recordar, per exemple, que alguns veïns del nostre municipi, juntament amb d’altres d’arreu de Catalunya i la resta de l’estat espanyol, moriren en camps de concentració nazis com el de Mauthausen i Gusen (allí moriren assassinades 116.000 persones, d’entre les quals, almenys 5.000 espanyols), amb un tratge de ralles i un número amb un triangle blau amb la S de Spaniers. Un triangle blau amb que s’identificava als apàtrides. I eren això, apàtrides, des del moment que el Ministro de Exteriores de Franco, “el cuñadisimo” Serrano y Suñer, li diu a Hitler que “puede hacer con esos rojos lo que quiera porque la nueva Patria no los considera españoles”.
Una memòria històrica que passa per conèixer la història tal i com va esdevenir, amb totes les misèries que comporta qualsevol guerra i, encara més, una guerra civil. Una recuperació de la vertadera història que no pretén altra cosa que conèixer el que va passar, la qual cosa ens ha de servir per afrontar millor el futur, per que sabem qui som i d’on venim, sense acritud, sense recança i sense por.
Lamento sincerament que tu no opinis igual i que consideris esdeveniments com aquest o que tenen a veure amb la recuperació de la nostra història com una “ceguera” amb ànims de confrontació ... una llàstima.
Com resa la cançó: “... y al que niegue esta razón, la història lo condenará. La historia lleva su carro y a muchos los montará por encima de aquel que quiera negarlo.”

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.