28 d’agost de 2007

Problemes amb la senyal

EIN? És lamentable que, en aquestes alçades, els Tivissans/es tinguem una recepció de TV més pròpia de països subdesenvolupats que no pas d’un municipi que és jacta d’ofereix un servei d’accés gratuït a internet a través de tecnologia sense fils (wireless o Wi-Fi).

“Problemas con la señal” és una frase que he après a odiar a costa de veure-la contínuament gravada en la pantalla del meu televisor. És cert que a la temporada d’estiu la recepció sempre sol ser més dolenta (encara que no entenc el per que) però, el d’aquest estiu no té nom. Estic mirant la pel·lícula i, de sobte, és talla l’emissió per aparèixer la maleïda frase: “Problemas con la señal”. Bé, “paciència” penso, i decideixo canviar de canal per tornar-me a trobar amb “Problemas con la señal”, torno a canviar i el mateix.

No acabo d’entendre el per que de que enguany la recepció sigui més dolenta que mai i, el que és pitjor, com aquesta situació, lluny de solucionar-se, és perllonga indefinidament.

Com a veïns que paguem religiosament els nostres impostos, hauríem

Fins a quan haurem d’esperar per poder veure la TV en condicions acceptables?

de tenir garantides, com a mínim, la recepció de les diferents cadenes públiques.

A quina empresa té contractat, l’Ajuntament, el manteniment del repetidor que no li exigeix que faci la seva feina de manera eficient?

En el cas de que l’Ajuntament no tingui contractats els serveix de cap empresa, potser seria hora de que comencés a plantejar-s’ho.

Fins a quan haurem d’esperar per poder veure la TV en condicions acceptables?

No sé fins quan durarà aquesta situació doncs, pel que sembla, tampoc no hi ha senyal de que els responsables facin alguna cosa per solucionar el problema.

20 d’agost de 2007

La CIA modifica articles de la Wikipedia

CIA



Gràcies a un programa informàtic que escaneja Internet i que permet determinar els ordenadors des dels que és fan modificacions a la Wikipedia, s’ha sabut que l’Agencia Central d’Intel·ligència (CIA) ha redactat els articles concernents a la invasió nord-americana a Irak l’any 2003 i a la presó de Guantánamo. A més, també s’ha detectat que, des de ordinadors de la CIA, s’han modificat dades de l’article sobre l’exdirector de la CIA, William Colby referents a la seva carrera professional.

D’aquesta manera, la CIA, fa cas omís de les normes de neutralitat establertes a la Wikipedia, segons les quals cap persona que tingui a veure amb l’article publicat té dret a modificar-lo.

No és d’estranyar, doncs si és evident que la CIA és salta contínuament les lleis i tractats internacionals, que no farà amb un simple codi deontològic.

“No hi ha fusell que faci callar la memòria”

Neus Català Llegeixo a Ribera on line i també a moradebre.net que Neus Català va visitar, el passat dia 16, l’Ajuntament de Mora d’Ebre on va ser rebuda pel seu alcalde, Joan Josep Duran, i que el seu poble natal, Els Guiamets, la proclamava el dia 15 filla predilecta.

Neus Català és l’única supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück (Alemanya). Camp aquest que va tornar a visitar l’abril del 2005 acompanyant una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada pel Conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, en commemoració del 60é. aniversari de l’alliberació del camp i on va anunciar que el Govern de la Generalitat promouria la construcció d’un monument als deportats catalans als camps de concentració nazis i on va dir que “s’ha de fer un homenatge a les dones que van lluitar contra el feixisme i que encarna Neus Català.”

Aquest camp va ser construït per d’altres presoners el 1938 i tenia com a finalitat la detenció preventiva de dones, majoritàriament alemanyes i austríaques, internades per causes polítiques o per negar-se a seguir els dictats nazis. En el període de 1939-1945, 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents, procedents de diverses nacions, van ser internats al camp. A partir de 1943 hi van ingressar dones antifeixistes procedents de França, Itàlia i altres països ocupats. El 30 d’abril de 1945, les tropes russes van alliberar el camp. 92.000 dones hi havien mort víctimes de la fam, les malalties o els experiments mèdics, com els practicats a 74 joves poloneses.

Neus Català, nasqué a Els Guiamets el 1915 i va obtenir el títol d’infermera el 1937. Organitzadora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i una de les fundadores del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), emprenia el trist i llarg exili cap a França una matinada del gener de 1939, mentre les bombes dels colpistes queien sobre el Tibidabo aconseguint creuar la frontera per la Jonquera amb els 182 orfes de la colònia Negrín (patrocinada pel govern Republicà) de Premià de Dalt de la que n’era la Cap Sanitària per dur-los a la residència per refugiats que se’ls hi havia assignat a França.

Un cop a França va esclatar la II Guerra Mundial i allí va col·laborar, juntament amb el seu marit, amb la Resistència. La seva casa era un punt clau de recolzament de la Resistència, des d’on sortien consignes, plans militars i de sabotatge. Organitzava el subministrament, l’obtenció de documentació falsa, la recepció i obtenció d’artefactes explosius i l’obtenció d’armament, a més de fer d’infermera d’urgència.

Després vendria la delació i la posterior detenció per la Gestapo d’ella i del seu marit, l’11 de novembre de 1943. El trasllat a la presó amb els inacabables interrogatoris, les pallisses, les tortures... I l’espera en un camp de concentració per acabar pujant al tren que l’havia de dur deportada al camp de la mort: Ravensbrück.

Desprès de la seva alliberació, el 5 de maig de 1945, Neus Català i les seves companyes van “prometre recordar-ho mentre visquéssim”. I així ho ha fet durant tots aquests anys, participant amb l’organització del Comité Internacional Ravensbrück (Amical Ravensbrück) del qual n’és fundadora i presidenta. Participant en col·loquis, conferencies, activitats per la pau, en defensa de la infància i de presos polítics a Espanya i fent intervencions en col·legis i Liceus de frança i Catalunya. El 1970, sense cap ajut d’Espanya, va aconseguir que els homes i dones i els nens i nenes espanyols tinguin una cela dedicada a la seva memòria al camp de Ravensbrück. Manifestava en el transcurs d’una entrevista realitzada al gener d’aquest mateix any: “No queda més remei que viure per explicar-ho. No hi ha fusell que faci callar la memòria.”

La seva trajectòria ha fet que hagi rebut nombrosos reconeixements i homenatges de molts pobles, no només de Catalunya, si no de tota Espanya. I l’ha fet mereixedora, a més de la Creu de Guerra amb Palmes de França i la Creu de la França Lliure, de la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

Encara ara, als seus 92, continua al peu de la lluita. En les passades eleccions municipals, Neus Català tancava la llista per l’alcaldia de Barcelona amb el número 41, per ICV-EUiA que va voler, així, rendir-li un homenatge.

17 d’agost de 2007

La borsa, el mercat hipotecari i els nostres habitatges.

La veritat és que soc un ignorant en la matèria però, pel que puc concloure desprès de llegir la premsa, dono gràcies de que em quedi poc per saldar la meva hipoteca:

La crisi hipotecaria fa caure les borses d’EE.UU. i d’Europa. (20 minutos.es 09/08/2007)
Segons els analistes, estan apunt de caducar una sèrie de crèdits amb taxa d’interès variable als EE.UU. contractats durant els anys del “boom” immobiliari i que és reajustaran patint una forta pujada, la qual cosa fa preveure que és desencadeni una nova onada de preses de possessió d’habitatges per part dels prestadors.

La borsa de Nova York tanca amb una lleu caiguda desprès d’una jornada de gran volatilitat i nerviosisme. (20 minutos.es 10/08/2007)
El Banc Central Europeu i la Reserva Federal injecten capital al mercat financer davant la reducció de liquiditat per la crisi immobiliària.

Crisi hipotecaria a Canada. (20 minutos.es 13/08/2007)
El Canadian Imperial Bank of Commerce (CIBC) perd al voltant de 275 milions de dòlars a conseqüència de la crisi de les “hipoteques basura” als EE.UU.

La borsa del Japó pateix la més gran caiguda de l’any degut a la crisi hipotecaria dels EE.UU. i la revalorització del yen. (20 minutos.es 17/08/2007)
Aquesta caiguda va en paral·lel amb la de les borses mundials com a conseqüència de les preocupacions sobre les hipoteques d’alt risc als EE.UU.

Podeu veure una petita explicació sobre les “hipoteques basura” en aquest vídeo


Fins i tot el propi John Rambo està apunt de morir-se desesperat per l’alt preu del l’habitatge

“Lo que usted diga Don Manuel”

Don ManuelSi fos del PP no em quedaria altre remei que assentir amb aquesta frase davant de les últimes declaracions de l’octogenari M. Fraga Iribarne, sembla ser que és la frase que utilitzen els seus acòlits abans de que aquest “exploti” quan se li porta la contraria.

Però com que no ho soc i, d’altra banda, ja no vivim baix la dictadura franquista de la qual ell en va ser ministre, em permeto la gosadia de discrepar de les recents declaracions que va fer al diari El País, on Fraga justifica el cop d’estat franquista de 1936 que va ocasionar la guerra civil i en culpa els polítics del govern de la II República als quals acusa de que “toda la responsabilidad, toda, fue de los políticos de la II República. ¡Toda!”.

Fraga, que pensa que la Llei de la Memòria Històrica és “absurda” i que és mostra contrari al reconeixement de les víctimes republicanes, diu que la transició espanyola va ser una amnistia, que segons ell ve a significar oblit, i fa estes declaracions en la línia habitual dels revisionistes de la historia com Pío Moa, César Vidal i d’altres que, sense ser “historiadors” o escriptors, necessiten esborrar del seu “curriculum” etapes del seu passat que ara els entela la seva imatge d’immaculats demòcrates de tota la vida.

El revisionisme històric no és nou, ja des de meitats del segle passat existeix una tendència a negar el crim més gran del que és tingui constància: l’holocaust. Sense anar més lluny, no fa molt, un capellà de l’exercit austríac manifestàva que la participació de l’Alemanya nazi a la II guerra Mundial va ser “una guerra defensiva legitima” i titlla a un resistent al règim de Hitler i conegut objector de consciència austríac executat al 1943 d’haver “perdut el seny” per negar-se a ingressar a l’exercit nazi.

Així, el revisionisme històric sol nodrir-se d’individus amb titulació professional (com els abans esmentats) que representen un rol d’homes de ciència que és cenyeixen a les xifres i als rigors dels detalls. Que manipulen les dades, que afirmen mentides i menyspreen les fonts històriques en un intent de convertir a les víctimes en botxins culpables i buscant la rehabilitació dels vertaders botxins als que presenten com a víctimes.

I així el professor, estadista i polític Fraga, alineant-se amb els revisionistes, pretén netejar un passat amb el drap de la desmemòria i de la mentida. Com si no fos de tots sabut el que és innegable: secretario general del Instituto de Cultura Hispánica (1951), secretario nacional del Consejo de Educación Nacional i secretario general técnico del Ministerio de Educación (1953) i Consegero Nacional del Gobierno, Ministro de Información y Turismo (1962), Ministro de Gobernación (1963-1976) del govern del dictador Franco i Ministro de Interior en el govern d’Arias Navarro. Que mentre ell era ministre de governació, a l'abril de 1963, era afusellat Julian Grimau; al setembre de 1975, cinc joves antifascistes van ésser afusellats pel regim; el març del 1976, també essent ministre de governació la policia, a les seves ordres, ametrallava una multitud d’obrers en vaga amb el resultat de cinc obrers morts i multitud de ferits per arma de foc.

Per això, D. Manuel, “lo que usted diga” estarà molt bé, però jo també dic el que em sembla.

Em sembla encertat acabar citant a Eric Hoffer amb aquest text que he trobat per la xarxa:

“El intento de justificar una acción maligna quizás tenga efectos más perniciosos que el propio mal. La justificación de un crimen del pasado es la semilla y el aliento de futuros crímenes. Más aún, la repetición de un crimen es a veces parte de una forma de justificación; lo hacemos una y otra vez para convencer a los demás y a nosotros mismos de que es algo corriente y no una barbaridad”.

14 d’agost de 2007

Alliberats els quatre catalans detinguts il·legalment per la policia mexicana

En llibertat Ahir van alliberat els quatre catalans/es que van ser detinguts i retinguts il·legalment a Mèxic els passat dia 5 per la policia mentre passejaven tranquil·lament pel centre de la ciutat d’Oaxaca. El detinguts: Laia S. (advocada), Ramón S. (professor), Ariadna N. (periodista) i Nuria M. (antropòloga), van ser introduïts en un cotxe i traslladats a una caserna on van ser encaputxats i on se’ls hi va prendre la documentació, tots els efectes personals i diners que portaven i on van haver de patir cops, humiliacions, insults i agressions sexuals tal i com manifesten els detinguts en un comunicat.

La senadora mexicana Rosario Ibarra va senyalar que és podria tractar “d’una mena de venjança” per l’anàlisi crític del conflicte en Oaxaca que va fer el 2006 la ONG a la qual pertany una de les detingudes, la Laia Serra, que és advocada de la ONG Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) i que ja va criticar el mes de desembre a Mèxic l’actuació de les autoritat estatals i federals durant la crisi politico-social a Oaxaca.

Els quatre detinguts, ja en llibertat, han escrit una carta agraint el recolzament de totes les persones, col·lectius i institucions. Aquesta carta va ser llegida ahir durant la manifestació de suport que va tenir lloc a la plaça de la Paeria de Lleida i que podeu visualitzar en el vídeo de més avall.
Per saber més, podeu visitar la web del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona.

10 d’agost de 2007

Fletxes i Carpeta


Hola, torno a ser aquí per a informar-vos que, d’ara en endavant, se m’ha encomanat la funció de policia amb la missió de vigilar, controlar i “netejar” tots el comentaris del bloc que no observin les més elementals normes de respecte.

El meu creador i administrador del bloc ha delegat en mi tota la responsabilitat en aquest sentit, doncs ell diu que ja és començava a cansar d’esborrar comentaris. Diu que no era tant un cansament físic si no que era, més aviat, una qüestió de desencís vers el tarannà ofensiu que empren alguns comentaristes anònims que se suposa, diu ell, haurien de tenir una mínima cultura democràtica adquirida.

Com que a mi tot això no hem fa “ni pujar ni baixar”, estic disposada a complir fidelment i sense descans la tasca que m’ha segut encomanada essent digna de la confiança dipositada i fent que el meu creador estigui orgullós de mi.

Enquesta sobre El Jueves

Avui s’ha tancat l’enquesta que vaig iniciar el dia 24 del mes passat amb la pregunta: Consideres correcta la mesura de segrestar la revista El Jueves?.

Un 97,43 % (76 vots) dels votants consideren la mesura incorrecta, mentre que el 2,56 % (2 vots) la consideren correcta.

Gràcies per la vostra participació.

8 d’agost de 2007

Cuidem la blocosfera

Cuida la blogosferaEl passat mes d’abril és va engegar la campanya Cuida la blogosfera amb l’objectiu de lluitar en contra de la promoció o l’apologia a internet de la pornografia infantil, l’anorexia, la bulímia, el racisme, la xenofòbia, el bullying, o la violència en qualsevol de les seves formes, en definitiva, de tot allò que pot atentar contra la integritat de les persones i proposa a tot el que s’hi vulgui sumar el treballar plegats per aconseguir una xarxa respectuosa amb tothom.

En la web de la campanya t’expliquen com fer-ho per avisar del contingut d’un bloc que no s’adeqüi als paràmetres d’una xarxa respectuosa o com pots denunciar-ho mitjançant la web protégeles.com que s’encarrega de notificar-ho a la policia. També et facilita els passos per adherir-t’hi i t’hi pots baixar banners de la campanya per enganxar-los al teu lloc web com el que jo he possat.

Els blocs promotors de la campanya, que ja compta amb més de 100 adhesions, son El Hilo de Ariadna i K-Government.

7 d’agost de 2007

Ha nascut Carpeta

Hola soc Carpeta
Hola soc la mascota virtual d'El Cartipàs de l'Amable. He nascut avui dia 07 d'agost de 2007 a les 20:50 hores d'una tarda d'estiu nuvolosa. Encara que sé que no soc gran cosa, el meu creador diu que està orgullós de mi i m'ha posat de nom Carpeta, essent els meus padrins la paciència i l’atzar. S’espera de mi que faci companyia a aquest espai durant el que queda d'estiu i mentre durin les vacances, doncs aquests dies les entrades al bloc son poques degut a la calor i a d'altres prioritats.

El meu ha segut un part llarg i difícil, doncs el meu creador era "primerenc" i no en sabia res de coses d'aquestes. Diu que per la meva creació ha utilitzat unes eines molt senzilles a més de no se que d'un photoshop i que, malgrat tot, hi ha hagut vegades que ha estat apunt de deixar-ho córrer tot per que és posava molt nerviós.

Malgrat tot ... ja soc aquí!!

1 d’agost de 2007

Tàrio Rubio

Foto 'robada' del bloc AlegoL’altre dia, tot fent una incursió per la blocosfera, vaig descobrir una foto on hi apareixia una cara coneguda. És una foto que, juntament amb d’altres, conformen el “post” que l’Àngel Lluís va fer en el seu bloc Alego sobre l’acte d’escenificació que és va fer de quan les tropes republicanes van creuar l’Ebre el juliol del 38 i en el marc de les Ies. Jornades Internacionals d’Història en els Espais de la Batalla de l’Ebre que van tenir lloc a Mora d’Ebre els dies 19,20 i 21 de juliol.

La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig confirmar que aquell que apareix a la foto, puny en alt i passant revista a les tropes republicanes era Trinitario Rubio, l’amic Tàrio.

De la companyia de Tàrio en vaig poder gaudir a Tivissa el maig del 2006, quan des de la Societat Obrera vam organitzar, en commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la II República, una exposició de cartells de la guerra civil de la qual és propietari Tàrio. Després, i de tant en tant, ens hem anat trucant.

Tàrio Rubio a la S.O.Recordo un Tario xerraire amb una gran vitalitat que malgrat els seus 83 anys i les desagradables experiències que acumula en el seu haver, aconseguia transmetre un amor per la vida i un ànsia per viure-la que ja ens agradaria tenir a molts. Quan el portava a agafar el tren i en el transcurs del viatge cap a l’estació de l’Hospitalet, hem va explicar que aprofitava totes les excursions per viatjar per tota Espanya i, en arribar a l’estació i parar el cotxe, hem va amonestar per posar el fre de mà malament doncs ell és va jubilar després de fer de taxista durant molts anys.

Ens va explicar una gran quantitat d’anècdotes i ens va mostrar part de la molta documentació que acumulava. Ens va dir que tenia el deure d’explicar, arreu on volés ser escoltat, les seves vivències per que fent-ho rescatava de l’oblit la memòria silenciada de tota una generació que va lluitar en defensa de la legalitat republicana i donava a conèixer la importància que té el saber que és en aquesta memòria històrica on es troba la identitat col·lectiva.

Ens explicava, com si d’una novel·la és tractés, que va ser condemnat a sis anys per “rojo peligroso” (tal i com resava en els documents que hem va mostrar) i del seu pas per varies presons, camps de concentració i batallons disciplinaris de treballs forçats per acabar en el camp de treballs forçats del Valle de los Caidos on si va passar els últims tres anys abans de que el posessin en llibertat. Recordo, com si fos ara, quan hem deia “ostia noi, quin fred ... i quina gana!!”. Recordo com és va treure d’una carpeta plena de papers la fotocopia d’una carta que l’escriptor Camilo José Cela dirigia a no sé quina instància militar sol·licitant el seu trasllat al front on, deia en la carta, podria servir millor al “glorioso alzamiento”. I quan ens va ensenyar aquell vell carnet a nom de Trinitario Rubio: guerriller antifascista.

Tàrio és un dels dos o tres presos, dels milers que van treballar en la construcció del Valle de los Caidos, dels que és tingui constància que queden vius. És autor del llibre “Petita història del cartellisme de la Guerra Civil”, expresident i membre de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme i propietari d’una exhaustiva col·lecció (més de quatre-centes reproduccions) de cartells de la Guerra Civil Espanyola i un gran conversador. Si alguna vegada teniu l’oportunitat, us recomano que la vegeu i si teniu l’ocasió de xerrar amb l’amic Tario, no la deixeu passar, de ben segur que ampliareu el vostre coneixement i coneixereu, de primera mà, uns fets que encara ara alguns volen que restin perduts en el limbe de la transició “democràtica”.