19 de novembre de 2006

Homenatge a Franco al Valle de los Caídos.


Joan Herrera reclama al govern que no autoritzi la celebració de l'acte d'homenatge a Franco al Valle de los Caídos.

El portaveu d’IU-ICV al Congrés denuncia que es faci apologia del franquisme en un lloc de Patrimoni Nacional.
El portaveu del grup parlamentari d’IU-ICV al Congrés, Joan Herrera ha reclamat avui al Govern que impedeixi la celebració de la missa d’homenatge a Franco on s’hi ha convocat la Fundació Francisco Franco a la Basílica de la Santa Creu del Valle de los Caídos el pròxim 18 de novembre en commemoració del 31 aniversari de la mort del dictador.
Herrera ha destacat que la Fundació, que es dedica a exaltar una figura molt negativa en la història d'Espanya pel seu caràcter antidemocràtic, i que incompleix amb la seva obligació de fer públics els seus arxius, està convocant un acte en un lloc Patrimoni de l'Estat que hauria de dedicar-se a la recuperació de la memòria històrica i no a lloar a un dictador.
El diputat d’ICV recorda que aquest any 2006 es celebra l'Any de la Memòria, en homenatge i reconeixement de tots els homes i dones que van ser víctimes de la guerra civil i posteriorment de la repressió de la dictadura franquista, així com de qui, amb el seu esforç a favor dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, van fer possible el règim democràtic instaurat amb la Constitució de 1978.
Així, tal com es va aprovar en el Congrés dels Diputats, els poders públics es comprometen a promoure i donar suport la celebració d'actes commemoratius que estimulin la reflexió sobre aquells fets i el record i reconeixement de la tasca d'aquelles persones. “La celebració d'aquest acte d'homenatge a Franco al Valle de los Caídos és manifestament contrària a l'esperit de la declaració de 2006 com Any de la Memòria i el Govern hauria de tenir-lo en compte”, ha afirmat.
De la mateixa manera, Herrera destaca que el Projecte de Llei que ha redactat el Govern pel qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra civil i la Dictadura, inclou en el seu article 18, referent al Valle de los Caídos, que “en cap lloc del recinte podran portar-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadores de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme”, raó per la qual “el Govern no hauria d'autoritzar la celebració de la missa homenatge perquè contradiu l'esperit de la llei que vol aprovar el Govern”.
El diputat d'IU-ICV explica que segons el parer del seu grup parlamentari hauria de replantejar-se una reordenació de funcions i usos del Valle de los Caídos pel seu alt contingut simbòlic franquista, a través de la reconversió del mateix en “un Centre del Memorial de la Llibertat”, seu de l'Institut de la Memòria Democràtica i “Museu de la Repressió”, com ja s'ha fet en altres països europeus i llatinoamericans que han convertit centres de repressió i tortura en instal•lacions de foment de la cultura i tradició democràtica.
Clica aquí per veure el video de la memòria

Reportatge de Canal Sur sobre Los Merinos


La Televisió Autonòmica Andalusa, Canal Sur, va emetre ahir a la nit el programa Los Reporteros. Aquests cop, Los Reporteros, van emetre un reportatge sobre la polèmica urbanística que viuen el veïns de la serra de Màlaga per la construcció del macrocomplex urbanístic de Los Merinos. Projecte que, malgrat la distancia geogràfica que ens separa, no ens queda tant lluny pel fet de que la revista digital El Observador donava a conèixer fa uns dies la participació de l’Alcalde d’Amposta al consell d’administració de la promotora, fet del que s’han fet eco diferents mitjans de comunicació del territori i d’arreu del país. Tampoc ens queda tant lluny si tenim en compte l’afectació sobre el territori i les persones que i viuen que produeix aquest tipus de desenvolupament i el projecte que sembla a ser es vol desenvolupar al nostre poble sota els auspicis de l’Ajuntament.

Però què és en realitat Los Merinos, i com afecta el projecte als veïns d'un dels pobles més petits d'Andalusia? Això és el que ha intentat respondre el treball de Los Reporteros. Dir que el programa Los Reporteros acumula mes de 30 premis estatals i internacionals i que en varies ocasions, tots els grups polítics del Parlamento de Andalucia han destacat la seva tasca com a model de televisió pública.

Podeu veure el reportatge clicant els enllaços de més avall:

Primera part del reportatge sobre Los Merinos.
Segona part del reportatge sobre Los Merinos.

17 de novembre de 2006

DEL TOTXO, CAMPS DE GOLF I L’ESPECULACIÓ



El passat dia 7 la revista electrònica El Observador publicava una noticia referent a la implicació empresarial de l’alcalde d’Amposta i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques Joan Maria Roig (CIU) amb la promotora “Promociones Club de Campo & Golf de Ronda, SL”. Aquesta empresa pretén dur a terme un macrocomplex urbanístic i turístic a la finca Los Merinos, en una zona considerada Reserva de la Biosfera i al municipi de Ronda (Màlaga). Pel que es veu, Roig formaria part del consell d’administració de l’esmentada empresa.

Segons resa aquesta revista, l’alcalde de Ronda va autoritzar aquest faraònic pla (2 camps de golf, 3 hotels de cinc estrelles i 800 xalets de luxe) per Decret, evitant-se així la seva discussió al plenari i la posterior publicació de la seva aprovació a cap butlletí oficial. Tot això, a pesar de l’informe desfavorable de la Cuenca del Mediterraneo, que desautoritzava als responsables de la promotora a l’extracció de l’aigua de les fonts contigües.

Aquest polèmic macroprojecte, que compta amb l’oposició frontal dels veïns (accions de protesta de residents estrangers, vagues generals de poblacions afectades, grups ecologistes i societat civil en general) ha saltat a la premsa catalana. El passat dia 9 el diari el Punt publicava la noticia.

Ahir, el mateix diari tornava a publicar una noticia sobre els vincles de Joan Maria Roig amb l’empresari Joan Ripollès, també d’Amposta i també conseller delegat de “Promociones Club de Campo & Golf de Ronda, SL”. Segons el Punt, ambdós serien consellers de la constructora Hort dels Capellans, SL. Empresa que abans es denominava Montsianell Residencial, SL, constituïda l’any 2002 i de la que Ripollès constava com apoderat en un inici i que més tard passaria a ser administrador únic. L’any 2003, el ple municipal de l’ajuntament d’Amposta aprovava la requalificació dels terrenys de la falda del Montsianell per la construcció de 89 xalets en una zona d’uns 82.000 m2 . L’any 2004 la urbanització va ser aturada per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre que al·legava que representaria un creixement excessivament dispers.

Després de llegir tot aquest seguit de noticies, hom es pregunta si es això un desenvolupament sostenible o es, simplement, especulació urbanística.

Totes estes noticies ens haurien de fer reflexionar sobre projectes similars que a hores d’ara es volen du a terme en municipis com el nostre, curiosament també governats per CIU.

Malauradament, aquest tipus de desenvolupament que s’ha dut a terme en els últims anys al llarg de la costa mediterrània ha posat de manifest la insostenibilitat i l’especulació del territori juntament amb els escàndols de corrupció política que han esclatat a Marbella i que van sorgint al llarg de la costa mediterrània.

Es aquest el model que es pretén desenvolupar a Tivissa?

7 de novembre de 2006

GOVERN D'ENTESA


Segons he pogut llegir, membres destacats de CIU a les Terres de l’Ebre van encetar el passat dia 5 una campanya enviant missatges via mòbil (SMS). Als missatges s’hi podia llegir “Montilla Presidente, Catalunya independiente” en to sorneguer i en la línia que Durant i Lleida utilitzà de manera irònica per referir-se a la situació dels votants d’ERC desprès que aquest partit pactés amb PSC i amb ICV-EUiA per formar el Tripartit.

Sembla a ser que a CIU li passaran una bona factura de mòbil, doncs sense anar més lluny, membres no tant destacats (ni de bon tros) de CIU de Tivissa també anaven enviant missatges SMS a la gent del poble el dia del seu míting electoral i que venia a dir quelcom semblant a: “Veniu al Casal, necessitem omplir-lo”.

Be, de tot això se’n pot extreure el fet de que tant abans com desprès els Convergents estaven i continuen estan molt nerviosos. Per por de no treure els resultats esperats primer i per no assumir el resultat electoral després.

Jo només voldria deixar constància de les xifres, a l’estil que en el seu dia recordo que va fer el “nostre” alcalde (quan encara era un “aprenent de bruixot”) a la llavors Revista Tivissa:

Forces d’esquerra:

PSC + ERC + ICV-EUiA = 70 escons

Forces de dreta:

CIU + PP = 62 escons (si volen li poden sumar els 3 escons de Ciutadans-Partido de la Ciudadania)

Per tant i matemàticament tenim:

esquerradreta = REEDICIÓ DEL TRIPARTIT

Ho lamento senyors de CIU, però aquesta es la grandesa de la democràcia.

5 de novembre de 2006

SATISFACCIÓ A ICV-EUiA

Joan Saura :"Estem doblement satisfets pel creixement espectacular d'ICV-EUiA i per la majoria d'esquerres aconseguida".
ICV-EUiA ha aconseguit el 9,56% dels vots, percentatge que s'ha traduït en 12 diputats: 9 a Barcelona, 1 a Girona, 1 a Lleida i 1 a Tarragona.
El candidat d'ICV-EUiA, Joan Saura es mostrava doblement satisfet pels resultats obtinguts en les eleccions al Parlament del dia 1-N, ja que la coalició "ha crescut espectacularment" i a més s'ha aconseguit una majoria d'esquerres. Joan Saura va destacar a més que amb els resultats del dia 1 "CiU ha estat àmpliament derrotada per la majoria de progrés a Catalunya". ICV-EUiA ha aconseguit 12 diputats, dels quals 9 són per Barcelona, 1 per Girona, per Tarragona i 1 per Lleida.

Joan Saura va afirmar que "estem molt contents i satisfets", "perquè hem guanyat i crescut molt", i ara "serem decisius per un nou govern progressista". Saura va subratllar el fet que la coalició hagi obtingut un escó a les comarques lleidatanes, que serà ocupat pel cap de llista Francesc Pané.

Envoltat dels altres candidats de la coalició Saura va explicar als 300 militants i simpatitzants reunits el passat dia 1 a l'Hotel Fira Palace de Barcelona que el creixement d'ICV-EUiA es deu "al bon treball" que ha fet la coalició al Govern, i ha volgut agrair la confiança dipositada en la coalició per part dels "votants de sempre i dels nous: no es preocupin perquè no els defraudarem, mai hem defraudat als nostre votants".


4 de novembre de 2006

ICV CREIX A LES QUATRE COMARQUES DE L’EBRE

ICV-EUiA creix a les quatre comarques de l'Ebre convertint-se en l'únic partit que puja tant en vots com en percentatge.
A cadascuna de les quatre comarques de l’Ebre ICV ha pujat en nombre de vots, millorant els resultats del 2003. Així, ICV creix fins un 6,21% de percentatge.
La coalició roig-verda creix a l'Ebre en cadascuna de les comarques i poblacions del territori.
ICV ha tingut un creixement important a tot el territori ebrenc; de fet, en moltes poblacions ha superat al PP fins al punt que a la Ribera d'Ebre l'ha desplaçat com a cinquena força política.

Iniciativa, doncs, es converteix en l'únic partit tant de dretes com d'esquerres que ha millorat els resultats i vots a les quatre comarques ebrenques. El creixement s'ha produït tant a les capitals com a les poblacions petites i mitjanes. El Perelló, Santa Bàrbara, Tivissa, Pinell de Brai i la Fatarella són exemples significatius.

En poblacions com Deltebre, Roquetes, Alcanar, La Sénia, L'Ametlla de Mar ICV ha tret uns excel·lents resultats.

Jaume Forcadell, president d'ICV a les Terres de l'Ebre ha remarcat que "els resultats són positius, tot i que la classe política haurà de plantejar-se el per què de l'alta abstenció". Tot i això, ha volgut recordar que "ICV som els únics que creixem en vots i percentatges a l'Ebre, fent possible un pacte d'esquerres, catalanista i antitransvasista al nostre país".

En quan als resultats al total de la demarcació, ICV ha tret un diputat, Daniel Pi; finalment Jaume Forcadell ha estat a les portes d'entrar al Parlament, de fet, ICV ha estat la força política de la circumscripció que més a prop ha estat d'obtenir un diputat més, si tenim en compte els resultats de la resta de formacions polítiques.

Tot i això, en el conjunt de la circumscripció de Tarragona, ICV ha crescut fins a un 6,52%. ICV a les Terres de l'Ebre, però, han tret un percentatge més alt que al Camp de Tarragona.

Pel que fa a Tivissa, cal remarcar el creixement que ha experimentat ICV i que s’ha traduït en un augment del 4,27% en percentatge de vot. Remarcar també la davallada de tota la resta de forces polítiques tant de dreta com d’esquerra.